Vés al contingut

Isla Catalana

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaIsla Catalana
Imatge
Tipusilla Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 25° 37′ 48″ N, 110° 47′ 06″ O / 25.63°N,110.785°O / 25.63; -110.785
EstatMèxic
Estat federatBaixa Califòrnia Sud Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població0 Modifica el valor a Wikidata (0 hab./km²)
Geografia
Superfície39,273 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesura4 (amplada) × 13 (longitud) km
Banyat pergolf de Califòrnia Modifica el valor a Wikidata
Altitud309 m Modifica el valor a Wikidata

Isla Catalana,[1][2] nom oficial a Mèxic,[3][4] (als EUA Isla Santa Catalina),[5][6] és una petita illa en territori de Mèxic al Golf de Califòrnia enfront de les costes de l'estat de Baixa Califòrnia Sud. L'illa està situada al sud del Golf de Califòrnia i es troba a 25 km de la península de Baixa Califòrnia. Posseeix uns 13 km de llarg i 4 km d'amplada màxima, amb 39.273 quilòmetres quadrats de superfície total. La màxima elevació sobre el mar és de 309 metres. Isla Catalana està deshabitada, aïllada pel mar de la ciutat més propera, Loreto, que es troba a uns 60 quilòmetres de distància. A la Catalana hi ha dues fonts d'aigua i hi va haver una mina d'or.[7][8]

Nom oficial

[modifica]

El nom oficial i tradicional de l'illa és “isla Catalana”.[1][4][2][3][9][10][11] La confusió de molts documents fou provocada pel servei cartogràfic dels Estats Units, que anotaren en una carta “Isla Santa Catalina”.[12]

« Originally named Isla Catalan, it was frequently called Isla Catalana. In the mid 1850s when the U.S. Navy charted the Gulf the mapmakers changed the name to Isla Santa Catalina. »
— A natural history guide to Baja California. Kathleen Johnson Dickey. 1983.

En alguns treballs científics els autors empren les dues denominacions. La oficial mexicana i la que va esdevenir internacional per error.[13][14][7][15]

El misteri del nom

[modifica]

A diferència d'altres illes – Monserrate, Cerralbo, Coronados, Danzantes…- la Catalana no se sap quan fou batejada. En la segona de les expedicions d'exploració de Francisco de Ortega (any 1633), l'escrivà fou Antonio Mayor i Corbera de Barcelona (“familiar del Santo Oficio” !!). La crònica descriu la ruta i el bateig de diverses illes. El de l'illa de Monserrate entre altres. Però no diu res de la Catalana.[16]

  • Isla Catalana és a unes 20 milles a l'est de l'illa de Monserrate. Sembla difícil que la passessin de llarg. A part d'això, una illa amb dues fonts d'aigua potable enmig d'una zona àrida era molt important per als vaixells.

Documents cartogràfics

[modifica]
  • Plano de las Provincias de Ostimuri, Sinaloa, Sonora, y demás circunvezinas y parte de California dispuesto por Don Joseph Antonio de Alzate y Ramírez.[17]
  • En un mapa de Ferdinand Konščak (Fernando Consag) de 1746, figura com a Isla Catalana.[18][19][20]

Natura

[modifica]
Picoides scalaris

Un resum amb imatges es pot veure a la referència adjunta.[21]

Flora
  • Ferocactus diguetii.[22]
    • La varietat de cactus anterior, descoberta per Leon Diguet[23] i endèmica de les illes del mar de Cortés, mostra els exemplars més alts a Isla Catalana.[24][25]
    • Vídeo curt mostrant els cactus.[26]
Fauna
Mamífers
Ocells
Rèptils
Crotalus catalinensis

A Isla Catalana hi viuen 10 espècies de rèptils, set de les quals són endèmiques.[27]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Miguel Venegas. Noticia De La California, Y De Su Conquista Temporal, Y Espiritual Hasta El Tiempo Presente: Sacada De La Historia Manvscrita, Formada en Mexico año de 1739. por el Padre Miguèl Venegas, de la Compañia de Jesus; y de otras Noticias, y Relaciones antiguas, y modernas. Añadida De Algunos Mapas Particulares, y uno general de la America Septentrional, Assia Oriental, y Mar del Sùr intermedio, formados sobre las Memorias mas recientes, y exactas, que se publìcan juntamente. Dedicada Al Rey N.Tro Señor Por La Provincia De Neueva-España, de la Compañia de Jesus. Tomo Primero. En la Imprenta de la Viuda De Manuel Fernandez, y del Supremo Consejo de la Inquisicion, 1757, p. 26–. 
  2. ↑ 2,0 2,1 Baja California Sur (Mexico). Dirección de la Crónica Estatal. Crónicas Baja California Sur - Editions 1-7. Gobierno del Estado de Baja California Sur, 1990. 
  3. ↑ 3,0 3,1 «Isla Catalana.». Arxivat de l'original el 2017-04-25. [Consulta: 25 abril 2017].
  4. ↑ 4,0 4,1 A. G. Findlay. A Directory for the Navigation of the Pacific Ocean, with Descriptions of Its Coasts, Islands, Etc.: From the Strait of Magalhaens to the Arctic Sea, and Those of Asia and Australia. Cambridge University Press, 28 de març de 2013, p. 655–. ISBN 978-1-108-05972-5. 
  5. ↑ Lower California: Its Geography and Characteristics, with a Sketch of the Grant and Purposes of the Lower California Company. M.B. Brown & Company, 1868, p. 27–. 
  6. ↑ J. Ross Browne. Resources of the Pacific Slope, 1869, p. 1–. 
  7. ↑ 7,0 7,1 Fernando Jordán. Mar Roxo de Cortés: biografía de un golfo. UABC, 1 gener 1995, p. 156–. ISBN 978-968-7326-25-2. 
  8. ↑ El Bable. Benjamin Arredondo. Isla Catalina o Catalana, Baja California Sur, algunas noticias de ella. 7 de junio de 2011.
  9. ↑ Lucas Alamán. Diccionario universal de historia y de geografía: Apéndice. Colección de artículos relativos á la Republica Mexicana por José María Andrade [y otros]. Andrade y Escalante, 1836, p. 745–. 
  10. ↑ Kilian. Dictionnaire géographique universel contenant la description de tous les lieux du globe intéressans sous le rapport de la géographie physique et politique, de l'histoire, de la statistique, du commerce, de l'industrie, etc. A.-J. Kilian, 1825, p. 429–. 
  11. ↑ Eugène D. ¬de Mofras. Exploration du territoire de l'Orégon, des Californies et de la mer Vermeille: exécutée pendant les années 1840, 1841 et 1842. Bertrand, 1844, p. 222–. 
  12. ↑ Kathleen Johnson Dickey. A natural history guide to Baja California. Kathleen Johnson Dickey, 1983. 
  13. ↑ «HISTORIA NATURAL DE LA SERPIENTE DE CASCABEL Crotalus catalinensis, ENDÉMICA DE LA ISLA SANTA CATALINA, GOLFO DE CALIFORNIA, MEXICO. Serpiente de cascabel endémica de la isla Catalana (Parque Nacional Bahía de Loreto)». Arxivat de l'original el 2016-09-10. [Consulta: 25 abril 2017].
  14. ↑ L. Lee Grismer. Amphibians and Reptiles of Baja California, Including Its Pacific Islands and the Islands in the Sea of Cortés. University of California Press, 16 setembre 2002, p. 360–. ISBN 978-0-520-92520-5. 
  15. ↑ Oscar Sánchez. Temas sobre restauración ecológica. Instituto Nacional de Ecología, 2005, p. 223–. ISBN 978-968-817-724-2. 
  16. ↑ Descripción y demarcación de las Islas Californias, por Francisco de Ortega.3 de julio de 1632, 8 de abril de 1634 y 16 de mayo de 1636.
  17. ↑ Plano de las Provincias de Ostimuri, Sinaloa, Sonora, y demás circunvezinas y parte de California dispuesto por Don Joseph Antonio de Alzate y Ramírez, del uso del señor Don Juan Joseph de Echeveste Cavallero del Orden de Santiago. 1772., ampliant el mapa pot llegir-se (isla) Catalana
  18. ↑ Miguel León Portilla. Cartografía y crónicas de la antigua California. UNAM, 2001, p. 199–. ISBN 978-968-36-8969-6. 
  19. ↑ «CARTE DE LA CALIFORNIE. Didier Robert de Vaugondy, 1772.». Arxivat de l'original el 2015-09-05. [Consulta: 25 abril 2017].
  20. ↑ KONSCAK, Ferdinand
  21. ↑ Isla Santa Catalina Check List
  22. ↑ Stewart W. Aitchison. The Desert Islands of Mexico's Sea of Cortez. University of Arizona Press, 2010, p. 32–. ISBN 978-0-8165-2774-8. 
  23. ↑ Léon Diguet; Désiré Bois; André Guillaumin Les cactacées utiles du Mexique. Au siège de la Société, 1928. 
  24. ↑ Ferocactus diguetii, Barrel Cactus, Biznaga
  25. ↑ Trip Advisor. Isla Catalana is home to the world's largest and tallest barrel cacti
  26. ↑ Video. Isla Catalana en el Parque Nacional de Bahía de Loreto.
  27. ↑ Amphibian and Reptile Atlas of Peninsular California. Isla Santa Catalina.

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Isla_Catalana&oldid=33951512»