Vés al contingut

Isobutilè

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de compost químicIsobutilè
Substància químicatipus d'entitat química Modifica el valor a Wikidata
Massa molecular56,063 Da Modifica el valor a Wikidata
Estructura química
Fórmula químicaC₄H₈ Modifica el valor a Wikidata
SMILES canònic
Model 2D
CC(=C)C Modifica el valor a Wikidata
Identificador InChIModel 3D Modifica el valor a Wikidata
Propietat
Moment dipolar elèctric0,503 D Modifica el valor a Wikidata
Punt de fusió−140,4 °C Modifica el valor a Wikidata
Punt d'ebullició−6,95 °C (a 101,325 kPa) Modifica el valor a Wikidata
Moment dipolar elèctric0,503 D Modifica el valor a Wikidata
Perill
NFPA 704: Standard System for the Identification of the Hazards of Materials for Emergency Response () Modifica el valor a Wikidata
Identificador Kemler23 Modifica el valor a Wikidata

L'isobutilè, isobutilé,[a] isobutè o isobuté[b] (també metilpropè o metilpropé) és un hidrocarbur d'importància industrial significativa. És un alquè de quatre carbonis (olefina), un dels quatre isòmers del butilè. A temperatura estàndard és un gas incolor i inflamable.

Usos

[modifica]

L'isobutilè es fa servir com intermedi en la producció de nombrosos productes. Es fa reaccionar amb metanol i etanol en la fabricació d'oxigenats de la gasolin metil tert-butil èter (MTBE) i etil tert-butil èter (ETBE), respectivament. L'alquilació amb butà produeix isooctà, un altre additiu del combustible. també s'usa per produir metacroleïna.

Fabricació

[modifica]

L'isobutilè es pot aïllar en la refineria per reacció amb àcid sulfúric, però el mètode industrial més comú és per deshidrogenació catalítica d'isobutà.[1]

Referències

[modifica]
  1. Olah, George A.; Molnár, Árpád. Hydrocarbon Chemistry. Wiley-Interscience. ISBN 978-0471417828. 

Enllaços externs

[modifica]
  • ICSC|1027
  • SIDS|id=115117|name=Isobutylene

Notes

[modifica]
  1. Isobutilé segons la pronúncia occidental i la normativa valenciana, i isobutilè segons la pronúncia oriental. Per a més informació, consulteu el Llibre d'estil.
  2. Isobuté segons la pronúncia occidental i la normativa valenciana, i isobutè segons la pronúncia oriental. Per a més informació, consulteu el Llibre d'estil.