Istvan Tomka
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 17 gener 1855  Bučany (Eslovàquia) |
| Mort | 16 desembre 1923 (68 anys) Budapest (Hongria) |
| Sepultura | Cementiri de Farkasréti, 49/4-1-14/15 |
| Formació | Universitat de Música i Art Dramàtic de Viena |
| Activitat | |
| Ocupació | pedagog musical, pianista clàssic |
| Ocupador | Nemzeti Zenede (en)  (1888–) |
| Professors | Josef Dachs |
| Alumnes | Géza Wehner (en) |
| Instrument | Piano |
| |
Istvan Tomka (Bučany, 17 de gener de 1855 - Budapest, 16 de desembre de 1923)[1] també Stefan Tomka, alemany Stephan Tomka; fou un pianista i professor de música hongarès.
Graduat al Conservatori de Viena, alumne de Joseph Dax. Al llarg de la dècada de 1870. va fer una gira per Europa i després es va dedicar més a l'ensenyament. Des del 1888 va ensenyar a l'escola nacional de música, des del 1901 el seu director.
Entre els estudiants de Tomka, en particular, Franz Lehár,[2] Ede Poldini (que més tard va dedicar la col·lecció d'estudis de piano Op. 70, 1918 al professor), Imre Stefanyai, Alisa Ripper o Franz (Ferenc) Weisz.