Italo Gariboldi

Italo Gariboldi
	;
Biografia
Naixement	20 abril 1879 ; Lodi (Regne d'Itàlia)
Mort	9 febrer 1970 (90 anys); Roma
Sepultura	major cemetery of Lodi (en)
3r Governador general de la Líbia italiana
	25 març 1941 – 19 juliol 1941 ; ← Rodolfo Graziani – Ettore Bastico →
Dades personals
Religió	Catolicisme
Formació	Military Academy of Modena (en)
Activitat
Ocupació	polític, oficial
Activitat	1915 – 1959
Partit	Partit Nacional Feixista
Carrera militar
Lleialtat	Regne d'Itàlia; Itàlia
Branca militar	Regio Esercito
Rang militar	General de Cos d'Exèrcit
Comandant de (OBSOLET)	30a Divisió d'Infanteria Sabauda ; Exèrcit italià a Rúsia
Conflicte	Primera Guerra Mundial; Segona Guerra Italianoetíop ; Segona Guerra Mundial
Premis
	Orde Militar de Savoia ; Medalla de Plata al Valor Militar

Italo Gariboldi (Lodi, 20 d'abril de 1879 – Roma, 3 de febrer de 1970) fou un oficial italià del Regio Esercito durant la II Guerra Mundial.

Biografia

Nascut a Lodi el 1879, va estudiar a l'Acadèmia de Guerra i nomenat oficial el 1899. Va participar en la Campanya de Líbia (1911-1913 i a la Primera Guerra Mundial, en el transcurs de la qual va ser promocionat en dues ocasions per mèrits de guerra i guanyà una Medalla de Plata al Valor Militar. Al final de la guerra va ser president de la comissió per la delimitació de les fronteres de Iugoslàvia. Promogut a general, comandà l'Acadèmia Militar de Mòdena i l'Escola d'Aplicació de Parma.

El 1935, Gariboldi comandà la 30a Divisió d'Infanteria Sabauda al front nord durant la Segona Guerra Italianoetíop, sent governador d'Addis Abeba. La seva divisió formava part del I Cos, amb seu a Eritrea. Després que Itàlia derrotés a Abissínia (a l'actual Etiòpia) el 1936, Eritrea, Etiòpia i la Somalilàndia Italiana van ser unides per formar la colònia de l'Àfrica Oriental Italiana.

Nord d'Àfrica

Entre 1939 i 1941, Gariboldi va ser un oficial de l'Exèrcit del Comandant Suprem al Nord d'Àfrica, Maresciallo dell'Aria Italo Balbo. Gariboldi comandà el 5è Exèrcit italià a la zona fronterera amb la Tunísia francesa. Després que finalitzés la batalla de França, el seu exèrcit passà a formar part del X Exèrcit a la frontera d'Egipte. El 1940, després de la dimissió de Rodolfo Graziani (un cop consumada la virtual destrucció del X Exèrcit durant l'Operació Brúixola), va ser nomenat Governador e Líbia i del 25 de març al 19 de juliol de 1941 fou Comandant Suprem de les Forces Armades italianes a l'Àfrica. Amb l'arribada a l'Àfrica de les tropes alemanyes del Deutsche Afrika Korps, Gariboldi va ser substituït a causa dels constants desacords amb Rommel, que no aprovava la intenció de Gariboldi d'atrinxerar-se a Trípoli. Va ser substituït per Ettore Bastico.

Rússia

El 10 de juliol de 1942 va substituir Giovanni Messe en la comandància de l'Armata Italiana in Russia, també anomenada ARMIR^[1] o 8è Exèrcit Italià, a causa del continuat pessimisme de Messe. Va ser el seu comandant fins a la destrucció de l'exèrcit a la batalla de Stalingrad. L'1 d'abril de 1943 va rebre la Creu de Ferro alemanya.

Itàlia

El 1943, Gariboldi es trobava a Itàlia quan el Rei Víctor Manuel III i el Mariscal Badoglio van deposar Mussolini i van signar l'armistici amb els aliats. Igual que molts d'altres militars italians, Gariboldi va ser fet presoner de guerra pels alemanys i condemnat a mort el 1944 com a traïdor.

A les darreries de 1944, Gariboldi va ser alliberat del seu captiveri pels Aliats. Amb el final de la guerra es retirà de la vida pública. Va morir a Roma el 1970 amb 90 anys i fou enterrat a Lodi, al sepulcre familiar.

El seu fill, Mario Gariboldi, seguí els passos del seu pare a l'Exèrcit, guanyant una Medalla de Plata al Valor Militar a la Unió Soviètica i arribant a major general a l'OTAN.