20 d'abril
| << | Abril 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | |||||
| Tots els dies | ||||||
El 20 d'abril és el cent desè dia de l'any del calendari gregorià i el cent onzè en els anys de traspàs. Queden 255 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1643 - Es Bòrdes (la Vall d'Aran): capitula la fortalesa de Castell-lleó, en poder dels terços castellans (Guerra dels Segadors).
- 1684 - Barcelona: després de molts anys intentant-ho, els impressors de Barcelona són reconeguts com a gremi, però l'any següent un recurs de la Confraria de Llibreters fa que el gremi desaparegui.
- 1793 - Ceret (Vallespir): L'exèrcit espanyol guanya la batalla de Ceret en el curs de la guerra Gran.
- 1897 - Barcelona: entra en vigor el Decret d'Agregació, segons el qual els municipis de Gràcia, Sant Martí de Provençals, Sant Andreu de Palomar, Sant Gervasi de Cassoles, Sants i les Corts s'integren al de Barcelona.
- 1905 - Barcelona: Es publica a la revista «Joventut» l'últim plec de la novel·la Solitud, de Caterina Albert.[1]
- 1921 - Barcelona: Finalitza la Conferència Internacional de Comunicacions i Trànsit al Saló de Cent, organitzada per la Societat de Nacions.
- 1998 - Poblet (Catalunya): Josep Alegre Vilas és elegit abat de Poblet.
- 2015 - Barcelona: Un noi mata un professor i fereix quatre alumnes a l'IES Joan Fuster - Assalt a l'IES Joan Fuster.
- Resta del món
- 1920 - Anvers: Comencen els Jocs Olímpics d'Estiu de 1920, Jocs Olímpics de la VII Olimpíada, a la ciutat d'Anvers (Bèlgica).[2]
- 2004 - Gernika (Biscaia, el País Basc): mor l'emblemàtic arbre de Gernika després de 146 anys; fou substituït el febrer del 2005.[3]
- 2004 - l'Índia: hi comencen les eleccions legislatives (duraran fins al 10 de maig).
- 2004 - Tegucigalpa (Hondures): el president Ricardo Maduro Joest ordena el retorn al país dels 370 soldats hondurenys destacats a l'Iraq.
- 2008 - Paraguai: l'ex-bisbe catòlic Fernando Lugo guanya les presidencials amb el 41% dels vots, trencant l'hegemonia de més de 60 anys de govern conservador del Partido Colorado, la candidata del qual, Blanca Ovelar, obté un 31%. Ha concorregut a les eleccions amb la coalició Alianza Patriotica por el Cambio, que agrupa sindicats d'esquerra amb representants camperols i indígenes.
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1824, Barcelona: Francesc Pi i Margall, president de la Primera República Espanyola i President del consell de Ministres (m. 1901).[4]
- 1853, Barcelona: Juli Marial i Tey, arquitecte i polític català (m. 1929).[5]
- 1866, Arenys de Mar Província de Barcelona: beata Teresa Vives i Missé, monja de la congregació de les Adoratrius Esclaves del Santíssim Sagrament i de la Caritat, màrtir (m. 1936).
- 1890, Sabadell: Gertrudis Artigas i Setó, professora de l'Escola Industrial i directora de l'Escola de Sargidores.[6]
- 1893, Barcelona: Joan Miró i Ferrà, pintor.(m. 1983).[7]
- 1923, Barcelona: Antònia Sanjuan i Vidal –Antoñita Rusel–, cantant dels anys 40 i 50 del segle xx (m. 2021).[8]
- 1934, Cadaqués: Quima Jaume, poeta i assagista catalana (m. 1993).[9]
- 1965, Torroella de Montgrí: Montserrat Bassa i Coll, professora, política i diputada.[10]
- 1957, València: Alfred Hernando Hueso, conegut com a Fredi, pilotari i empresari valencià.
- Resta del món
- 570, la Meca (actual Aràbia Saudí): data tradicional (o el 26 d'abril) de naixement de Mahoma, profeta de l'Islam (m. 632).[11]
- 1492, Arezzo, Itàlia: Pietro Aretino, escriptor italià (m. 1556).[12]
- 1586, Lima: Rosa de Lima, religiosa peruana canonitzada per l'Església catòlica (m. 1617).[13]
- 1808, París, França: Napoleó III, darrer monarca de França (m. 1873).[14]
- 1840, Bordeus, França: Odilon Redon, pintor francès (m. 1916).[15]
- 1868, Lo Martegue, Provença (França): Charles Maurras, escriptor i polític francès, de caràcter ultradretà i antisemita.(m. 1952).[16]
- 1881, Fortalesa de Modlin (Polònia): Nikolai Miaskovski, compositor rus (m. 1950).[17]
- 1889, Braunau am Inn, Àustria: Adolf Hitler, dictador alemany (m. 1945).[18]
- 1894, Le Vilar de Danha, Llenguadoc (França): Joseph Delteil ,escriptor i poeta francès.(m. 1978)[19]
- 1895, París (França): Henry de Montherlant, de nom complet Henry Marie Joseph Frédéric Expedite Millon de Montherlant), escriptor francès.(m. 1972).[19]
- 1908, Louisville (Kentucky): Lionel Hampton, vibrafonista, pianista, bateria, cantant i director estatunidenc de blues (m. 2002).[20]
- 1915, Rio de Janeiro, Brasil: Aurora Miranda, cantant brasilera, germana de Carmen Miranda (m. 2005).[21]
- 1918, Lund, Suècia: Kai Siegbahn, físic suec, Premi Nobel de Física de l'any 1981 (m. 2007).[22]
- 1920, EUA: John Paul Stevens, jurista estatunidenc. Membre del Tribunal Suprem dels Estats Units (m. 2019).[23]
- 1923, Alquízar, Cubaː Antonio Núñez Jiménez, polític, revolucionari i científic cubà. Pare de l'espeleologia llatinoamericana.[24]
- 1938, Merrylands, Austràlia: Betty Cuthbert, atleta australiana, guanyadora de quatre medalles olímpiques d'or en proves de velocitat (m. 2017).[25]
- 1939, Bærum, Noruega: Gro Harlem Brundtland, metgessa i política noruega que ha estat Primera Ministra de Noruega en diverses ocasions.[26]
- 1940, Madrid: Pilar Miró, reconeguda directora de cinema i realitzadora de televisió (m. 1997).[27]
- 1941, Los Angeles, Califòrnia, Estats Units: Ryan O'Neal, actor estatunidenc.
- 1946, Eisenach, Alemanya: Sabine Bergmann-Pohl, política democratacristiana, l'última a ocupar el càrrec de cap d'estat de la RDA.[28]
- 1949, Cloquet, Minnesota (Estats Units): Jessica Phyllis Lange és una actriu estatunidenca.
- 1961, Slaný, Txèquia: Eva Urbanová, soprano txeca que ha tingut una carrera internacional activa des del 1987.[29]
- 1968, Magadan: Ielena Välbe, esquiadora de fons russa que competí els anys 1990.[30]
- 1973, Bakú, RSS d'Azerbaidjan, URSS: Isabel dos Santos, inversora i empresària angolesa.
- 1975 - Kosovo: Atifete Jahjaga, política kosovar que ha estat presidenta de Kosovo.
- 1983,
- Nova Orleans, Louisiana: Danny Granger, jugador de bàsquet estatunidenc.
- Sydney, Austràlia: Miranda Kerr, model i actriu australiana.
- 1996 - Adannaː Veriko Tchumburidze, violinista turca d'origen georgià.[31]
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1375 - Lleida: Elionor de Sicilia, infanta de Sicília i reina de la Corona d'Aragó (1349-1375) (n. 1325).[32]
- 1852 - Barcelona: Marcelino Andrés y Andrés, metge i botànic (n. 1807).
- 1912 - Dénia, Marina Alta: Roc Chabàs Llorens, religiós i historiador valencià (n. 1844).
- 1927 - Madrid: Enric Simonet i Lombardo, pintor valencià.
- 1973 - Barcelonaː Consol Pastor Martínez, bibliotecària catalana, de la primera promoció de l'Escola de Bibliotecàries (n. 1887).[33]
- 1995 - Madrid: Josep Capmany i Casamitjana, bisbe auxiliar de Barcelona (n. 1920).
- 2004 - Poblet, Vimbodí, Conca de Barberà: Agustí Altisent Altisent, monjo de Poblet i historiador català (n. 1923).
- 2023 - Barcelona: Josep Maria Fusté i Blanch, futbolista català (n. 1941).
- Resta del món
- 1344 - Aurenja (Provença): Guersònides, filòsof, astrònom i matemàtic jueu (n. 1288).[34]
- 1521 - Pequín (Xina): Zhu Houzhao, onzè emperador de la Dinastia Ming amb el nom d'emperador Zhengde (n. 1491).[35]
- 1690 - Versalles: Maria Anna Victòria de Baviera, princesa de Baviera i delfina de França (m. 1740).[36]
- 1817 - Sokoto (Nigèria): Shehu Osman Dan Fodia o Shaihu Usman dan Fodio,fundador del Sultanat de Sokoto el 1809, professor religiós, escriptor i promotor Islàmic (n. 1754).[14]
- 1866 - Madrid (Espanya): Antonio Remón Zarco del Valle y Huet militar, enginyer i escriptor espanyol (n. 1785).
- 1869 -
- Kiel, Alemanya: Carl Loewe, compositor alemany (n. 1796).[37]
- Iroquois County, Illinois: Mary Agnes Chase, botànica estatunidenca (m. 1963).
- 1909 - Saint-Michel-de-Chavaignes (Sarthe)ː Hélène Bertaux, escultora francesa, primera a obtenir reconeixement, i activista a favor de les dones artistes (n. 1825).[38]
- 1912 -
- Londres: Bram Stoker, escriptor irlandès, mor de sífilis, autor de la novel·la Dracula (n. 1847).[39]
- Niçaː Marian Farquharson, naturalista britànica, activista pels drets de les dones (n. 1846).[40]
- 1915 - Hamburg Ludwig Friederichsen, geògraf, cartògraf, editor, llibreter, i polític colonial alemany.
- 1917 - Milàː Romilda Pantaleoni, soprano italiana de prolífica carrera operística a finals del segle xix (n. 1847).[41]
- 1918 - Nova York, (EUA): Karl Ferdinand Braun, físic alemany, Premi Nobel de Física de 1909 (n. 1850).[42]
- 1951 - Roma (Itàlia): Ivanoe Bonomi, polític italià. Integrat en el socialisme revisionista, va ser president del consell de ministres de 1921 a 1922 i de 1944 a 1945 (n. 1873).[16]
- 1963 - Madrid: Julián Grimau, polític espanyol afusellat pel franquisme (n. 1911).[43]
- 1970 - París: Paul Celan, poeta en alemany nascut a Romania (n. 1920).[44]
- 1995 - San Fernando (Cadis): Elisa Ruiz Fernández, directora artística i figurinista espanyola (n. 1939).
- 2003 - Londres: Bernard Katz, metge i biofísic britànic d'origen alemany, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1970 (n. 1911).
- 2006 - Wyndmoor, Pennsylvania: Kathleen McNulty Mauchly Antonelli, matemàtica, programadora de la computadora ENIAC.[45]
- 2008 - Los Angelesː Bebe Barron, compositora i enginyera de so nord-americana de música electrònica (n. 1925).[46]
- 2017 - Varsòviaː Magdalena Abakanowicz, destacada escultora i artista tèxtil de l'escola polonesa del tapís (n. 1930)[47]
- 2018 - Masqat, (Oman): Tim Bergling "Avicii", DJ i productor musical suec.
- 2020 - la Corunya: Luz Pozo Garza, poetessa gallega, membre numerària de la Real Academia Galega (n. 1922).[48]
Festes i commemoracions
[modifica]- Onomàstica: sants Sulpici i Servilià de Roma, màrtirs; Anicet I, papa; Secundí de Còrdova, màrtir; Marcel·lí d'Ambrun, bisbe; Caedwal de Gal·les, rei; Hildegunda de Schönau, verge i monjo; Agnès de Montepulciano, verge dominicana; Oda de Rivroelles, verge; beat Gerard de Sales, fundador de la Congregació de Cadonh.
Referències
[modifica]- ↑ Chalamanch, Montserrat Villas i. La morfologia del lèxic de "Solitud", de Víctor Català. L'Abadia de Montserrat, 1999, pàg. 223. ISBN 978-84-8415-102-9.
- ↑ «Antwerp 1920 Olympic Games» (en anglès). [Consulta: 29 abril 2020].
- ↑ «L'arbre de Guernica, davant del qual els lehendakaris juren el càrrec, mor després de 146 anys». CCMA, 20-04-2004. [Consulta: 20 abril 2020].
- ↑ Vallès, Edmon, 1920-1980.. Història gràfica de la Catalunya contemporània : 1888/1931. Barcelona: Edicions 62, 1974-1976. ISBN 84-297-1025-6.
- ↑ «Juli Marial i Tey | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ Nomenclàtor. «Passatge de Gertrudis Artigas». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 20 maig 2016].
- ↑ Mink, Janis.. Joan Miró, 1893-1983. Köln [Germany]: Taschen, 2000. ISBN 3-8228-5975-3.
- ↑ «Lina Dalvi. Trio vocal Hermanas Russell. Antoñita Rusel. Biografia». Girant a 78 rpm: butlletí gratuït de l'Associació per a la Salvaguarda del Patrimoni Enregistrat, Núm. 11, 01-04-2007. [Consulta: 14 febrer 2023].
- ↑ «20 d'abril». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Esquerra Republicana de Catalunya». Esquerra Republicana de Catalunya. [Consulta: 15 febrer 2024].
- ↑ «Muhammad | Biography, History, & Facts» (en anglès). [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑ Innamorati, Giuliano. «Aretino, Pietro» (en italià). Dizionario Biografico degli Italiani, 1962. [Consulta: abril 2020].
- ↑ Lacueva Muñoz, Jaime J. «Santa Rosa de Lima» (en castellà). Real Academia de la Historia. [Consulta: 4 juliol 2021].
- ↑ 14,0 14,1 Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ «El simbolismo fantástico de Odilon Redon» (en castellà). Trianarts, 20-04-2020. [Consulta: 14 maig 2020].
- ↑ 16,0 16,1 Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Adolf Hitler | Biography, Rise to Power, & Facts» (en anglès). [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑ 19,0 19,1 Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9.
- ↑ Aguirre, Pablo «Los 100 años de Lionel Hampton» (en anglès). BBC Mundo.com, 19-04-2008.
- ↑ Galilea, Carlos «Aurora Miranda, cantante» (en castellà). El País [Madrid], 05-01-2006. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «Kai Manne Börje Siegbahn | Swedish physicist» (en anglès). [Consulta: 25 abril 2020].
- ↑ «John Paul Stevens | Biography, Supreme Court, & Facts» (en anglès). [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑ «Biografía del científico y explorador cubano Antonio Núñez Jiménez (1923-1998)» (en castellà). Juventud Rebelde, 18-04-2013. [Consulta: 6 febrer 2022].
- ↑ «Betty Cuthbert | Australian athlete» (en anglès). [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑ Ortiz de Zárate, Roberto. «Gro Harlem Brundtland». Cidob. Barcelona Centre for International Affairs. [Consulta: febrer 2024].
- ↑ Sánchez Noriega, José Luis.. Historia del cine: teoría y géneros cinematográficos, fotografía y televisión. Nueva ed. Madrid: Alianza, 2006. ISBN 84-206-7691-8.
- ↑ Wirtz, Susanne. «Sabine Bergmann-Pohl» (en alemany). LeMO biographies, Living Museum Online, Foundation House of the History of the Federal Republic of Germany,. [Consulta: 15 febrer 2024].
- ↑ «Eva Urbanová» (en txec). Čeští operní pěvci (Cantants d'òpera txecs). [Consulta: 19 abril 2020].
- ↑ Bryhn, Rolf. «Jelena Välbe». Store norske leksikon, 17-12-2019. [Consulta: 22 febrer 2023].
- ↑ «Veriko Çumburidze ile keman tutkusu üzerine…» (en turc). Andante, 24-03-2013. [Consulta: 2 març 2021].
- ↑ Claramunt, Salvador. «Leonor de Sicilia». Real Academia de la Historia. [Consulta: 15 febrer 2024].
- ↑ «Consol Pastor i Martínez | enciclopèdia.cat». [Consulta: 21 març 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Levi ben Gerson dit Gersonides» (en francès). [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑ Duteil, Jean-Pierre.. La Dynastie des Ming. París: Ellipses, 2016. ISBN 978-2-340-01199-1.
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Marie-Anne de Bavière-Neubourg» (en francès). [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ «Johann Carl Gottfried Loewe | enciclopèdia.cat». [Consulta: 24 abril 2020].
- ↑ Jacques, Sophie. «REPÈRES BIOGRAPHIQUES». A: La statuaire Hélène Bertaux (1825-1909) et la tradition académique: Analyse de trois nus (tesi) (en francès). Québec: Université Laval, 2015, pàg. XV-XIX.
- ↑ Universalis, Encyclopaedia.. Dictionnaire des litteratures de langue anglaise : (les dictionnaires d'universalis).. [Place of publication not identified]: Primento Digital Publishi, 2015. ISBN 2-85229-136-3.
- ↑ Desmond, Ray. Dictionary Of British And Irish Botantists And Horticulturalists Including plant collectors, flower painters and garden designers (en anglès). CRC Press, 2020-12-23. ISBN 978-1-000-16286-8.
- ↑ «PANTALEONI Romilda» (en italià). Dizionario Biografico Treccani. [Consulta: 8 juliol 2022].
- ↑ «Ferdinand Braun | German physicist» (en anglès). [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑ «Julián Grimau García | enciclopèdia.cat». [Consulta: 26 abril 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Paul Antschel dit Paul Celan» (en francès). [Consulta: 17 abril 2020].
- ↑ «Kathleen McNulty Antonelli - Biography» (en anglès). MacTutor. History of Mathematics archive. University of St Andrews. [Consulta: 18 desembre 2020].
- ↑ «BEBE BARRON // 1956» (en anglès). Sisters with transistors. The pioneers. [Consulta: 13 gener 2021].
- ↑ «Magdalena Abakanowicz | enciclopèdia.cat». [Consulta: 1r maig 2021].
- ↑ «Muere la poeta Luz Pozo Garza, “voz esencial” de la poesía gallega, a los 97 años». La Vanguardia, 20-04-2020.
Viquinotícies conté notícies i pàgines d'actualitat relacionades: Categoria:20 d'abril.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: 20 d'abril