Itaya Hazan
| |||
| Nom original | (ja) 板谷波山  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | (ja) 板谷 嘉七 10 abril 1872 Chikusei (Japó) | ||
| Mort | 10 octubre 1963 (91 anys) Tabata (Japó) | ||
| Sepultura | Dairyū-ji (en)  | ||
| Artista de la Casa imperial | |||
| 3 desembre 1934 – | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Escola de Belles Arts de Tòquio | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | ceramista, educador | ||
| Activitat | 1906 - | ||
| Ocupador | Ishikawa Technical Senior High School (en) (–1903) | ||
| Professors | Takamura Kōun (en) i Okakura Kakuzō | ||
| Premis | |||
| |||
Itaya Hazan (japonès: 板谷波山, 1872-1963) va ser un artista japonès considerat un dels pioners de la ceràmica japonesa.
Itaya Hazan va néixer amb el nom de Itaya Kashichia a Shimodate, Prefectura d'Ibaraki. El seu pare era un fabricant de salsa de soja, i ell era el petit de vuit fills. El seu àlies, Hazan, que significa "muntanya ondulada", prové del paisatge de la seva regió natal. El 1889, va ingressar a l'Escola d'Art de Tòquio, on va estudiar escultura amb els mestres Kōun Takamura i Tenshin Okakura. Posteriorment, va impartir classes d'escultura a l'Escola Industrial de la Prefectura d'Ishikawa, a Kanazawa. El 1898, l'escola va tancar i Hazan va començar a estudiar les ceràmiques tradicionals de la Xina i, posteriorment a fer ceràmica ell mateix. Va publicar un llibre d'apunts titulat Dotze formes de les ceràmiques antigues aquell mateix any. El 1903, es va traslladar a Tòquio, a Tabata, el Poble dels Artistes i els Escriptors, i va començar a treballar sota el nom de Hazan. El seu primer assistent a Tabata va ser Fukami Sanjiro. Després que aquest marxés, el 1910, Genda chimatsu va passar a ser el seu ajudant i va ocupar aquest lloc fins a la mort del mestre, el 1963.[1]
Abans del 1900, la ceràmica japonesa seguia les pautes tradicionals, i les peces acostumaven a ser anònimes. No hi havia cap distinció entre les belles arts i les arts aplicades, tal com succeïa a Occident. Hazan va ser un dels primers artistes en incorporar l'estil europeu (sobretot de l'Art Nouveau) a la seva obra, creant així una ceràmica japonesa moderna. Les primeres obres de Hazan contenien relleus esculpits i prestaven molta importància a la llum. Hazan va utilitzar profusament el color al llarg de la seva carrera. Va desenvolupar dos estils de ceràmica, saiji i hokosaiji. La seva primera exposició (col·lectiva) va tenir lloc l'any 1906, a l'Associació d'Art del Japó. A l'Exposició Nacional de Ceràmica, celebrada el 1911, Hazan va guanyar el primer premi.
A partir del 1910, la ceràmica va començar a convertir-se en un producte comercial. Hazan estava en desacord amb aquesta tendència. Va decidir deixar de fer exposicions, i es va decantar per la vessant més purament artística de la ceràmica. A la dècada de 1930, va decantar-se per la tradició clàssica Xinesa.
El 1954, Hazan va ser el primer ceramista en ser guardonat amb l'Ordre de la Cultura (Bunka Kunsho),[2] el mèrit més elevat que pot rebre un artista al Japó. A la dècada de 1960, va ser proposat per a Tresor Nacional Vivent, honor que va rebutjar .
La col·lecció més gran d'obres de Hazan es troba al Museu d'Arts Idemitsu (Tòquio).
Referències
[modifica]- ↑ TAN, YVONNE «The Dreams of Itaya Hazan: The Bliss of Japanese Modern Ceramics is at the Idemitsu Museum of Arts». Asian Art, 01-01-2014.
- ↑ Yellin, Robert «An Innovative, Magical Potter». The Japan Times, 10-03-2010.