Vés al contingut

Iu de Kermartin

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaIu, o
Ivó
Imatge
S. Iu entre el ric i el pobre, s. XVI (Catedral de Quimper)
Nom original(fr) Yves Hélory de Kermartin Modifica el valor a Wikidata
Biografia
NaixementYves Hélory de Kermantin, en bretó: Erwan Helory
17 octubre 1253 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
manoir de Kermartin (Bretanya) (fr) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Mort19 maig 1303 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (49 anys)
Minihy-Tréguier (Bretanya) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCatedral de Saint-Tugdual de Tréguier 
Vicari judicial Tréguier
1284 –
Vicari judicial ardiaca, Rennes
1280 – Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Modifica el valor a Wikidata
FormacióAntiga Universitat d'Orléans
Universitat d'Orleans Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióprevere, advocat, jutge Modifica el valor a Wikidata
Orde religiósTercer Orde de Sant Francesc (al final de la seva vida)
Advocat dels pobres
CelebracióEsglésia Catòlica Romana
PelegrinatgeTréguier
Festivitat19 de maig
IconografiaAmb una bossa de diners a una mà i un rotlle de pergamí a l'altra; entre dos homes, un de ric i un de pobre
Patró deAdvocats (arreu d'Europa, llevat d'Espanya); procuradors i notaris (a Catalunya); orfes i nens abandonats; copatró de Bretanya

Yves Hélory de Kermartin o, en bretó, Erwan Helory, més conegut com a Sant Iu o Sant Ivó (mas de Kermartin, Minihy-Tréguier, 17 d'octubre de 1253 - Louannec, 19 de maig de 1303) fou un religiós bretó, sant patró dels advocats i dels nens abandonats. També és el sant patró de la Bretanya. La seva festa se celebra el 19 de maig.

Vida

[modifica]

Era fill d'Helori, senyor de Kermartin, i d'Azo de Kenquis. En 1267 Iu fou enviat a la Universitat de París, on es va graduar en dret. De París va passar a Orleans en 1277 per a estudiar Dret canònic. A la seva tornada a la Bretanya i havent rebut els ordes menors va ser designat "oficial", títol donat a un jutge eclesiàstic, de l'arxideganat de Rennes (1280); mentrestant va estudiar les Sagrades Escriptures, i hi ha fortes raons per a creure que algun temps després es va unir a la Tercer Orde de Sant Francesc a Guingamp. Va ser convidat pel bisbe de Tréguier per a passar a ser el seu oficial, i acceptà l'oferiment en 1284.

Va mostrar gran zel i rectitud en l'acompliment dels seus deures i no va desistir en la resistència a la injusta fiscalitat del rei, que considerava una violació dels drets de l'Església. Per la seva caritat, es va guanyar aviat el títol d'advocat dels pobres. Fou designat a la parròquia de Tredrez en l'any 1285 i vuit anys més tard a Louannec, on va morir de mort natural, després d'una vida de treball dur i dejuni constant.

Veneració

[modifica]

Va ser enterrat a Tréguier, i fou canonitzat el juny de 1347 per Climent VI. La seva festa se celebra el 19 de maig. És un dels considerats patrons dels advocats arreu d'Europa i Amèrica (a Catalunya i la resta d'Espanya, el patró dels advocats és Sant Ramon de Penyafort i Sant Iu és patró dels notaris i procuradors). A la seva tomba va ser inscrit en llatí:

SANCTVS IVO ERAT BRITO / ADVOCATUS ET NON LATRO / RES MIRANDA POPULO.

La seva traducció aproximada és: "Sant Iu era bretó/ Advocat i no lladre / cosa admirable per al poble." L'Església de Sant'Ivo alla Sapienza a Roma li està dedicada, com la Porta de Sant Iu de la Catedral de Barcelona. Poèticament se'l coneix com "l'advocat dels pobres".

Iconografia

[modifica]

Se'l sol representar amb una bossa en la seva mà dreta (representant els diners que va repartir entre els pobres en vida) i un rotllo de paper en l'altra pel seu càrrec de jutge. Una altra representació força comuna és la que el mostra entre un home ric i un pobre.

Obresː

  • Representació de sant Iu al revers d'una taula de l'Anunciació, atribuïda a al taller Lieferinxe (c. 1500. París, Museu del Louvre) [1]
  • Sant Iu, patró dels advocats, pintura de de Jacob Jordaens 1645 Brussel·les, Museus Reials de Belles Arts [2]
  • Catedral de Tréguier; a l'esquerra, mausoleu de St. Iu
    Catedral de Tréguier; a l'esquerra, mausoleu de St. Iu
  • Mausoleu a la Catedral de Tréguier
    Mausoleu a la Catedral de Tréguier
  • Reliquiari amb el crani, a la Catedral de Tréguier
    Reliquiari amb el crani, a la Catedral de Tréguier
  • Processó amb les relíquies de sant Iu i sant Tugdual a Tréguier el 2005.
    Processó amb les relíquies de sant Iu i sant Tugdual a Tréguier el 2005.

Referències

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Jean-Christophe Cassard, Jacques Dervilly et Daniel Giraudon, Les Chemins de saint Yves, édition Skol Vreizh, 1994,
  • L'abbé France, Saint Yves, étude sur sa vie & son temps, René Prud'homme, Saint-Brieuc, 1893
  • René Couffon, La Confrérie de Saint-Yves à Paris et sa chapelle, Les presses bretonnes, Saint-Brieuc, 1933
  • M. Th. Le Moign-Klipffel, Saint Yves, Les presses bretonnes, Saint Brieuc, 1939
  • Alexandre Masseron, Saint Yves, Editions Henri Laurens, Paris
  • Louis Mahé, Saint Yves, son pardon à Tréguier, Editions L. Aubert, Saint Brieuc, 1941
  • Marie-Paule Salonne, Saint Yves, patron des avocats, avocat des opprimés, Editions franciscaines, Paris, 1945
  • Pierre de La Haye, Saint Yves de Tréguier, Editions d'art Jos Le Doare, 1973
  • François Semur, Yves de Kermartin, magistrat et avocat du s-XIIIe, Editions Jos Le Doare, 1983
  • Henri Queffélec, Saint Yves, Ramsay, 1987
  • Jean-Paul Le Guillou, Saint Yves, ceux qui l'ont connu témoignent, ceux qu’il a guéris racontent. Enquête de canonisation, Imprimerie Henry, 1989
  • Dans les pas de Saint-Yves, collection Le Trégor, Editions Impram, 1989
  • J.C. Cassard, Saint Yves de Tréguier, Beauchesne Editeur, 1992
  • Conseil général des Côtes-d'Armor, D'Yves Hélory à saint Yves, Editions Lieux communs, 2003
  • Sous la direction de J.-C. Cassard et Georges Provost, Saint Yves et les Bretons. Culte, images, mémoire, Presses universitaires de Rennes, 2004, 368 p. Actes del col·loqui organitzat a Tréguier de 18 a 20 de setembre de 2003.

Enllaços externs

[modifica]