Vés al contingut

Iuri Il·lienko

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaIuri Il·lienko
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(uk) Юрій Герасимович Іллєнко Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement18 juliol 1936 Modifica el valor a Wikidata
Txerkassi (Ucraïna) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 juny 2010 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Prokhorivka (Ucraïna) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer Modifica el valor a Wikidata
FormacióInstitut Gueràssimov de Cinematografia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballDirecció, guionatge cinematogràfic i política Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirector de cinema, director de fotografia, guionista de cinema, guionista, operador de càmera, polític Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Comunista de la Unió Soviètica Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsPilip Il·lienko, Andriy Illenko Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0407946 Allmovie: p95398 TMDB.org: 96205 Modifica el valor a Wikidata

Iuri Il·lienko (18 de juliol de 1936 – 15 de juny de 2010) va ser un director de cinema i guionista ucraïnès. Fou director dotze pel·lícules entre 1965 i 2002. La seva producció de 1970 Bilyi Ptakh z Chornoyu Oznakoyu',(Ocell blanc marcat en negre) va ser presentada al 7è Festival Internacional de Cinema de Moscou on va guanyar el Premi d'Or.[1]

Il·lienko va ser un dels cineastes més influents d'Ucraïna. Va destacar com un membre de l'escola poètica de directors de cinema ucraïnesos juntament amb Leonid Osyka.[2] La seva cinematografia representava la societat ucraïnesa amb uns temes que van ser prohibits a l'URSS pel seu presumpte simbolisme antisoviètic.[3] Només en els últims anys les seves pel·lícules s'han reestrenat i la seva figura recuperada pel gran públic.[4]

Biografia

[modifica]

Il·lienko va néixer a Txerkassi el 1936, però durant la Segona Guerra Mundial ell i la seva família van ser evacuats a Sibèria mentre el seu pare estava a l'Exèrcit Roig. Es va graduar a l'escola secundària a Moscou i el 1960 l'Institut Nacional de Cinematografia Gerassimov (VGIK) el 1960.[5] De 1960 a 1963 va treballar com a director de fotografia als Estudis de Cinema de Ialta. El 1963 Il·lienko es va convertir en operador i després director als Estudis de cinema Dovzhenko.[6]

La seva pel·lícula de 1965 Rodnyk dlja žažduščychm, (Primavera pels assedegats) amb guió d'Ivan Drach,[7][8] i la pel·lícula de 1968 Vechir Na guionitzada per Ivan Kupala van ser prohibides per les autoritats soviètiques fins al 1988.[5] Bilyi Ptakh z Chornoyu Oznakoyu', de 1971 va rebre el gran premi del Festival de Cinema de Moscou, però al 24è Congrés del Partit Comunista d'Ucraïna [9] la pel·lícula va ser prohibida i qualificada de "la pel·lícula més nociva que s'ha fet mai a Ucraïna, especialment perjudicial per als joves”. La seva següent pel·lícula del 1974 Naperekor vsemu (Viure malgrat tot), amb guió d'Ivan Mykolaichuk[10] i ell mateix, es va aturar 42 vegades en diverses etapes de producció. Llavors Il·lienko va emigrar a Iugoslàvia, on va rodar Viure malgrat tot. La pel·lícula va guanyar "Plata" al Festival de Cinema de Pula i el premi al millor actor. A l'RSS d'Ucraïna no es va permetre mostrar les imatges. La seva pel·lícula de 1983 Lisova pisnia. Mavka (La llegenda de la princesa Olga)[11] va guanyar el premi Federació Internacional de la Premsa Cinematogràfica (FIPRESCI). El 1987 Il·lienko va rebre el títol d'Artista Popular d'Ucraïna.

Iuri Il·lienko va crear l'estudi de cinema independent Fest-Zemlya, on va fer la primera pel·lícula no estatal a Ucraïna. La seva pel·lícula de 1990 Lebedinoe ozero (Swan Lake "The Zone") va tornar a guanyar el Premi FIPRESCI.[12] El 1991 i el 1992 Il·lienko va ser president de la Fundació del Cinema d'Ucraïna. El 1991 va ser guardonat amb el Premi Nacional Xevtxenko. El seu documental de 1994 sobre Serguei Paradjànov va rebre el "Cavaller d'Or" al festival de Ciutat de Cinema.[13] El 1996 es va convertir en membre de l'Acadèmia de les Arts d'Ucraïna.

L'últim treball de direcció d'Il·lienko va ser la pel·lícula Molytva za het'mana Mazepu (Una pregària per Hetman Mazepa), (2002), en la qual es va proposar desmentir els mites sobre la massacre de Baturin del Hetmanat cosac per Ivan Mazepa, quan 15 mil persones van ser assassinades a instàncies del príncep Aleksandr Ménxikov.[14] El paper principal va ser interpretat per l'actor Bogdan Stupka. Va participar l'any 2003 en el programa fora de competició del Festival Internacional de Cinema de Berlín i reprimit als països de l'àrea russa.[5]

Monument commemoratiu de Iuri Il·lienko a Txerkassi

A les eleccions parlamentàries de 2007 Il·lienko es va col·locar en segon lloc a la llista electoral de la Unió Panucraïnesa " Llibertat ", però en aquelles eleccions el partit va rebre el 0,76 % dels vots emesos i no va arribar al parlament.

Il·lienko va morir el 15 de juny de 2010 als 74 anys, després d'una llarga malaltia, de càncer.

Família

[modifica]

Va ser membre del Partit Comunista des de 1973, però va canviar de posició política després de la fi de l'URSS. Il·lienko era casat amb la seva companya directora Liudmila Iefímenko i va tenir dos fills, Andrí Il·lienko nascut el 1987, i el també actor i productor de cinema Pilip Il·lienko, nascut el 1977. Durant les eleccions parlamentàries d'Ucraïna de 2012, Pilip va ser el № 122 a la llista electoral de "Llibertat" i Andrí va ser escollit com a candidat del mateix partit a la circumscripció de mandat únic № 215. Andriy va ser elegit a les eleccions ucraïneses del 2012 mentre que Pylyp no en va tenir el suport.[15]

Filmografia

[modifica]
  • Tini zabutykh predkiv ,Ombres dels avantpassats oblidats (1964) dir. fotografia[16]
  • Rodnyk dlja žažduščychm, Primavera pels assedegats, (1965)
  • Večer nakanune Ivana Kupaly, La vigília d'Ivan Kupala, director (1968)[17]
  • Belaja ptica s čërnoj otmetinoj, L'ocell blanc marcat de negre, director (1970)[18]
  • Naperekor vsemu, Viure malgrat tot (1974)
  • Mečtat' i žit' (1974)
  • Prazdnik pečënoj kartoški (1979)
  • Poloska neskošennych dikich cvetov (1979)
  • Lesnaja pesnja. Mavka (1981)
  • Legenda o knjagine Ol'ge (1983)
  • Solomennje kolokola (1987)
  • Lebedinoe ozero. Zona, El llac dels cignes "La Zona", (1990)[19]
  • Molytva za het'mana Mazepu,. Una pregària per Hetman Mazepa, director, actor (2002)[20]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «7th Moscow International Film Festival (1971)». MIFF. Arxivat de l'original el 3 abril 2014. [Consulta: 22 desembre 2012].
  2. ↑ Steffen, James. The Cinema of Sergei Parajanov (en anglès). University of Wisconsin Pres, 2013-10-31, p. 83. ISBN 978-0-299-29653-7. 
  3. ↑ Rosenberg, Karen «Now playing at Goskino». Index on Censorship, 17, 9, 10-1988, pàg. 15–17. DOI: 10.1080/03064228808534531. ISSN: 0306-4220.
  4. ↑ Sandra Brennan. «Yuriy Illienko Biography». The New York Times. Baseline & All Movie Guide. Arxivat de l'original el 11 abril 2013. [Consulta: 19 març 2013].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 «Yuri Ilyenko: master of poetic cinema». paulturner-mitchell.com/. [Consulta: 29 març 2022].
  6. ↑ Rollberg, Peter. Historical Dictionary of Russian and Soviet Cinema (en anglès). Rowman & Littlefield, 2016-07-20, p. 199. ISBN 978-1-4422-6842-5. 
  7. ↑ Feldman, Seth. «A Well-Spring for the Thirsty: Iurii Illienko's Film Times Three». A: Roamana M Bahry. Echoes of Glasnost in Soviet Ukraine. Captus University, 1989, p. 171-177. ISBN 0-921801-05-X. 
  8. ↑ Schneider, Steven Jay. 1001 Movies You Must See Before You Die: You Must See Before You Die 2011 (en anglès). Octopus, 2011-11-05. ISBN 978-1-84403-718-6. 
  9. ↑ Hoberman, J. The Magic Hour: Film at Fin de Siècle (en anglès). Temple University Press, 2003, p. 94. ISBN 978-1-56639-995-1. 
  10. ↑ Rollberg, Peter. Historical Dictionary of Russian and Soviet Cinema (en anglès). Rowman & Littlefield, 2016-07-20, p. 304. ISBN 978-1-4422-6842-5. 
  11. ↑ Soviet Life (en anglès). Embassy of the Union of the Soviet Socialist Republics in the USA, 1972, p. 55. 
  12. ↑ Menashe, Louis. Moscow Believes in Tears: Russians and Their Movies (en anglès). New Academia Publishing, LLC, 2014-09-16, p. 8. ISBN 978-0-9845832-2-5. 
  13. ↑ «Sergei Paradjanov and Yuri Ilyenko: A Ukrainian Rhapsody | The Bedlam Files» (en anglès americà). thebedlamfiles.com. [Consulta: 29 març 2022].
  14. ↑ Prymak, Thomas M. «The Cossack Hetman: Ivan Mazepa in History and Legend from Peter to Pushkin». The Historian, 76, 2, 01-06-2014, pàg. 237–277. DOI: 10.1111/hisn.12033. ISSN: 0018-2370.
  15. ↑ Party of Regions gets 185 seats in Ukrainian parliament, Batkivschyna 101 - CEC Arxivat 31 October 2013[Date mismatch] a Wayback Machine., Interfax-Ukraine (12 November 2012)
  16. ↑ «Tini zabutykh predkiv». imdb.com, 04-09-1965. [Consulta: 29 març 2022].
  17. ↑ «Vechir na Ivana Kupala». imdb.com, 14-09-1968. [Consulta: 29 març 2022].
  18. ↑ «Bilyy ptakh z chornoyu oznakoyu». imdb.com, 17-01-1972. [Consulta: 29 març 2022].
  19. ↑ «Lebedyne ozero. Zona». imdb.com. [Consulta: 29 març 2022].
  20. ↑ «Molitva za getmana Mazepu». imdb.com, 15-02-2002. [Consulta: 29 març 2022].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Iuri_Il·lienko&oldid=34361192»