Vés al contingut

Iuri Temirkànov

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaIuri Temirkànov
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(kbd) Темыркъан Юрий Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 desembre 1938 Modifica el valor a Wikidata
Nàltxik (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Mort2 novembre 2023 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Sant Petersburg (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri de Komarovo Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatori de Sant Petersburg
Special Music School of the St. Petersburg Conservatory (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMúsica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirector d'orquestra, pedagog musical, director d'òpera Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsVladímir Tsitóvitx Modifica el valor a Wikidata
AlumnesTugan Sókhiev Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViola i violí Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficSony BMG
EMI
Melódia
RCA Victor Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0854597 TMDB.org: 1766497
Musicbrainz: 0ba3cdeb-e53f-4841-8bbb-e6a1758eb46a Songkick: 118495 Discogs: 555458 Find a Grave: 261234169 Modifica el valor a Wikidata

Iuri Khatúievitx Temirkànov,[1]rus: Ю́рий Хату́евич Темирка́нов, en kabardí: Темыркъан Хьэту и къуэ Юрий, nascut el 10 de desembre de 1938 a Nàltxik, en l'actual República de Kabardino-Balkària, és un director d'orquestra[2] rus d'origen circassià (kabardí).

Temirkànov ha estat director musical i director principal de l'Orquestra Filharmònica de Sant Petersburg des del 1988.[3][4]

Biografia

[modifica]

Nascut el 1938 a la ciutat caucàsica de Nàltxik, Temirkànov va començar els seus estudis musicals als nou anys. Als tretze anys, va assistir a l'escola de nens amb talent de Leningrad, on va continuar els seus estudis de violí i viola. Després de graduar-se, va assistir al Conservatori de Leningrad com a viola major. Va tornar al Conservatori per estudiar direcció amb Ilià Mussin i es va graduar el 1965.

El 1965 debutà al Teatre Mali d'Opera i Ballet de Leningrad (ara Teatre Mikhàilovski) amb l'òpera La traviata de Giuseppe Verdi i dirigí actuacions a l'Opéra Studio del Conservatori. Un any després, va guanyar una victòria en el II Concurs de directors d'orquestra de tota la Unió a Moscou. Amb Kiril Kondraixin, David Óistrakh i l'Orquestra Filharmònica de Moscou van fer una gira per Europa i els Estats Units.

Del 1966 al 1972 fou director del Teatre d'Opera i Ballet Acadèmic de Leningrad.

El 1967 debuta amb l'Orquestra Filharmònica de Leningrad. Per iniciativa de Ievgueni Mravinski es va convertir en el director-assistent del col·lectiu, i des de 1968 el va dirigir.

De 1976 a 1988 fou director artístic i director principal del Teatre d'Òpera i Ballet de Leningrad. S. Kirov (ara Teatre Mariïnski). Amb l'orquestra d'aquest teatre el 1987, va actuar especialment a Londres amb produccions de les òperes Borís Godunov, La dama de piques i Eugeni Oneguin.

Des de 1979 fou director principal convidat de l'Orquestra de Filadèlfia (Estats Units) i de la Royal Philharmonic Orchestra de Londres i des de 1992 fins al 1998 en fou el director titular. Des de 1988 fou director convidat principal de l'Orquestra Simfònica de Dinamarca (Copenhaguen). De 1992 a 1997 fou director convidat principal de l'Orquestra Filharmònica de Dresden. De gener del 2000 al 2006 fou director principal i director artístic de l'Orquestra Simfònica de Baltimore (Estats Units). Del 2007 al 2009 fou director principal convidat del Teatre Bolxoi.[5][6]

Del 2010 al 2012, Temirkànov fou director musical del Teatro Regio de Parma. El 2015 es va convertir en director honorari vitalici de l'Acadèmia Nacional de Santa Cecília (Roma).[7]

Després de la mort de Ievgueni Mravinski el 1988, va ser elegit director artístic i director general de l'Orquestra Filharmònica de Leningrad (actualment Orquestra Filharmònica de Sant Petersburg), un càrrec que manté en l'actualitat.

En 1979-1988 va fer classes al Conservatori de Leningrad (des del 1986 com a professor). Regularment fa classes magistrals a l'Institut Curtis de Música (Curtis Institute of Music, Filadèlfia), així com l'Escola de Música de Manhattan (Manhattan School of Music, Nova York) i a l'Accademia Musicale Chigiana (Siena, Itàlia).

La discografia de Iuri Temirkànov és extensa i conté, per exemple, enregistraments amb la Filharmònica de Sant Petersburg, la Filharmònica de Nova York, l'Orquestra Simfònica de Dinamarca i la Royal Philharmonic Orchestra. S'especialitza en repertoris de música tradicional russa com Txaikovski, Rakhmàninov, Prokófiev i Xostakóvitx. En els darrers anys, ha confiat profundament en la violinista japonesa Sayaka Shoji i, des de 2001, han actuat conjuntament arreu del món cada any.

El 9 de maig del 2019, Termikànov i la Filharòmica de Sant Petersburg van actuar al Palau de la Música Catalana a Barcelona.[8][9][10]

Va morir a Sant Petersburg.

Referències

[modifica]
  1. «Iuri Temirkànov». esadir.cat. CCMA. Arxivat de l'original el 27 de juliol 2019. [Consulta: 27 juliol 2019].
  2. «Yuri Temirkanov Named Music Director Of Teatro Regio di Parma» (en anglès). Opera Chic, 13-06-2008. [Consulta: 16 gener 2019].
  3. «Yuri Temirkanov» (en anglès). imgartists.com. Arxivat de l'original el 2019-12-28. [Consulta: 16 gener 2019].
  4. «Yuri Temirkanov» (en anglès). Filharmònica de Sant Petersburg, 2007. Arxivat de l'original el 2019-01-16. [Consulta: 16 gener 2019].
  5. (rus) Большой театр пригласил Юрия Темирканова
  6. Muravyov I.[Большой театр пригласил на работу Юрия Темирканова // Nóvaia Gazeta, 7 de febrer del 2007, núm. 4288.
  7. «Yuri Temirkanov nominato direttore onorario a vita di Santa Cecilia» (en italià). Adnkronos. [Consulta: 12 novembre 2015].
  8. «Orquestra Filharmònica de Sant Petersburg & Yuri Temirkànov». Palau de la Música. Arxivat de l'original el 27 de juliol 2019. [Consulta: 27 juliol 2019].
  9. «La batuta de ferro de Temirkànov». Núvol, 15-05-2019. [Consulta: 27 juliol 2019].
  10. «Yuri Temirkànov porta un festival Txaikovski al Palau de la Música». El Nacional, 07-05-2019. [Consulta: 27 juliol 2019].