Vés al contingut

Ius iudiciorum

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Ius iudiciorum és una locució llatina que significa el dret de sentenciar.

Segons Thomas Hobbes, el ius iudiciorium i el ius praescribendi regulas boni et mali (el dret de prescriure regles del bé i del mal) són els drets del que té la màxima potestat civil.[1] En aplicació d'aquest principi, a Anglaterra, el rei no podia condemnar un lord sense consultar la cambra dels Lords. Segons Hugo Grotius és important distingir el dret de sentenciar del ius Magistratuum creandorom, destiutendorum, mutandorem, o el dret de nomenar, destituir i de mudar magistrats, dos drets molt diferents, que la gent poc instruïda sovint confon.[2] A l'Església Catòlica el dret de sentenciar escau ex officio al papa en causes penals de dret canònic. Pot delegar aquest dret a membres inferiors del clergat, segons la posició en la jerarquia de l'imputat.[3]

Referències

[modifica]
  1. Hobbes, Thomas. William Moleworts (ed.). Opera philosophica quæ latine scripsit omnia (en llatí). 3. Joannes Bohn, 1841, p. 156 i 168. «Quamobre jus judiciorium et jus praescribendi regulas boni et mali, id est, jus legum ferendarum, pertinent ad illum qui summam habet potestatem civilem» 
  2. Boeckler, Johann Heinrich. In Hugonis Grotii Jus Belli Et Pacis commentatio (en llatí). Estrasburg: Dulssecker, 1704, p. 218. 
  3. Becmann, Johann Christoph. «de Republica». A: Meditationes Politicae, 1672, p. 85.