Ivan Iumàixev

Ivan Stepànovitx Iumàixev
Иван Степанович Юмашев
	;
Nom original	(ru) Иван Степанович Юмашев
Biografia
Naixement	27 setembre 1895 (Julià) ; Tbilisi (Geòrgia)
Mort	2 setembre 1972 (76 anys); Sant Petersburg (Rússia)
Sepultura	cementiri de Serafimovskoie
Membre del Soviet Suprem de la Unió Soviètica
Dades personals
Formació	Acadèmia Naval N.G. Kuznetsov
Activitat
Ocupació	polític, militar
Activitat	1912-1957
Partit	Partit Comunista de la Unió Soviètica
Carrera militar
Lleialtat	Unió Soviètica
Branca militar	Marina Imperial Russa ; Marina Soviètica
Rang militar	Almirall
Comandant de (OBSOLET)	Flota del Mar Negre, Flota de l'Oceà Pacífic, Marina Soviètica
Conflicte	Primera Guerra Mundial ; Guerra Civil Russa ; Segona Guerra Mundial:
Altres ocupacions	Ministre de Defensa de la Unió Soviètica
Participà en
5 octubre 1952	19è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica
10 març 1939	18è Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica
Premis
	Heroi de la Unió Soviètica ; Orde de Lenin (6) ; Orde de la Bandera Roja (3)

Ivan Stepànovitx Iumàixev (rus: Иван Степанович Юмашев; 27 de setembre de 1895 – 2 de setembre de 1972) va ser un almirall soviètic, Heroi de la Unió Soviètica i Comandant en Cap de les Forces Navals Soviètiques entre gener de 1947 fins a juliol de 1951.^[1]

Biografia

Iumàixev era fill d'un treballador del ferrocarril, que s'uní a la Flota del Bàltic el 1912, després de graduar-se a la universitat. Serví com a fogoner, maquinista i va ser promogut a contramestre el 1917. Durant la Guerra Civil Russa serví a les flotilles del Volga i del Caspi. El 1921 era oficial d'artilleria al cuirassat Marat. El 1926 va ser destinat a la Flota del Mar Negre com a capità del creuer Komitern. Posteriorment comandà el creuer Profitern i diverses flotilles de destructors. El 1925 cursà estudis en cursos especials per a comandants de la flota; i el 1932 realitzà cursos de tàctica per a capitans a l'Acadèmia Naval.

A partir de 1934 és comandant de la Divisió de Destructors; i entre 1935 i 1937 és comandant de la brigada de creuers. El 28 de novembre de 1935 és nomenat oficial de bandera; i des de setembre de 1937, és Cap de l'Estat Major i el 1938, comandant de la Flota del Mar Negre. Des de març de 1939, Iumàixev va rebre el comandament de la Flota Soviètica de l'Oceà Pacífic, comandant-la durant la guerra contra el Japó. Quan va ser promogut a vicealmirall el 4 de juny de 1940, Iumàixev contribuí en gran manera al desenvolupament i enfortiment de la flota, a la construcció de bases navals, aeròdroms i defenses costaneres a l'Extrem Orient. El 31 de maig de 1943 va ser promogut al rang d'almirall. El 14 de setembre de 1945 va ser nomenat Heroi de la Unió Soviètica.

El 1947 va ser promogut a Comandant en Cap de la Marina Soviètica, sent nomenat alhora Ministre de la Marina, reemplaçant a Nikolai Kuznetsov. Iumàixev va realitzar una gran tasca per dotar a la Marina de vaixells de guerra i avions nous, així com per la gestió de fons per al desenvolupament del personal en les noves tecnologies. Entre 1941 i 1956 va ser membre candidat del Buró Polític del Comitè Central del PCUS, sent membre del Soviet Suprem entre 1950 i 1956. El 1951, l'almirall Kuznetsov tornà al seu càrrec i Iumàixev va ser nomenat adjunt del Soviet Suprem i director de l'Acadèmia Naval.

Va retirar-se el 1957, i va morir a Leningrad el 2 de setembre de 1972. En honor seu es batejà com Almirall Iumàixev un creuer classe Kresta II.

Condecoracions

Precedit per: Títol de nova creació	Comissari del Poble per la Marina Soviètica 25 de febrer de 1950 – 20 de juliol de 1951	Succeït per: Nikolai Kuznetsov
Precedit per: Nikolai Kuznetsov	Comandant de la Marina Soviètica Gener de 1947 - Juliol de 1951	Succeït per: Nikolai Kuznetsov

Referències

↑ Plantilla:Ruheroes

[1] Plantilla:Ruheroes

[1]