Vés al contingut

Ivette de Huy

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaIvette de Huy
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1158 Modifica el valor a Wikidata
Huy (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 gener 1228 Modifica el valor a Wikidata (69/70 anys)
Huy (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióministra Modifica el valor a Wikidata
Enaltiment
Festivitat13 de gener Modifica el valor a Wikidata

Ivette de Huy (o senzillament Ivette) (1158 – 13 de gener de 1228) va ser una profeta i anacoreta cristiana venerada nascuda a Huy, Bèlgica. També és coneguda com a Yvette, Ivetta, Jufta o Jutta de Huy.[1][2]

Va néixer a una família rica però no particularment religiosa, propera al bisbat de Lièja, i de ben jove va decidir viure una vida religiosa.[1] El seu pare era un recaptador d'impostos.[3] Ivette va ser forçada a un matrimoni arranjat als tretze anys i va tenir tres fills (un mort mentre encara un infant) abans que esdevingues vídua als divuit. Va tenir l'oportunitat de retirar-se a una leproseria per indigents a Statte, a prop de Huy, al costat del riu Mosa per atendre als interns, i seguir plenament la seva vocació religiosa.[1]

Va deixar els seus dos fills a cura del seu avi. Deu anys més tard, va esdevindre una anacoreta i es va recloure a una capella a prop de la leproseria a una cerimònia conduïda per l'abat de l'Abadia de Notre-Dame d'Orval. D'allà va oferir guiatge a pelegrins que la van considerar una profeta en el sentit apostòlic. Va convocar sacerdots i fins i tot el degà de l'església local a la seva presència i els va fer confrontar el seu comportament. Va ser responsable de la conversió del seu pare i un dels seus dos fills. Després d'un temps, el seu poder va amenaçar el clergat masculí i els cànons pel que va ser denunciada.[3] Yvette va morir el 13 de gener de 1228 a Huy, Bèlgica.

Els fets de la seva vida van ser preservats pel Premonstratés Hug de Floreffe.[2]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 Bolton, Brenda M. Vitae Matrum: A Further Aspect of the Frauenfrage (en anglès). Oxford: Ecclesiastical History Society, 1978, p. 253-273. ISBN 978-0-631-19260-2. 
  2. 2,0 2,1 Wilson, Katharina M. Women in the Middle Ages. I (en anglès). Westport, CT: Greenwood Press, 2004. ISBN 978-0-313-33016-2. 
  3. 3,0 3,1 Lawler, Jennifer. Encyclopedia of Women in the Middle Ages (en anglès). Jefferson, NC: McFarland & Co, 2008. ISBN 978-0-7864-3253-0.