Ivoris de Bagram
.jpg)  | |
| Tipus | objecte arqueològic |
|---|---|
| Creació | segle I |
| Mètode de fabricació | talla en fusta |
| Material | vori |
| Col·lecció | |
| Localització | Bagram |
Els ivoris de Bagram són una sèrie de més de mil incrustacions decoratives, tallades en vori i os, i anteriorment unides a mobles de fusta, trobades en excavacions del 1930 a Bagram, Afganistan. Són exemples rars i importants de l'art afganés i indi dels segles I o II, que acrediten els gustos cosmopolites i el mecenatge de les dinasties locals, la sofisticació de l'artesania i l'antic comerç d'articles de luxe.[1][2]
Història
[modifica]L'antiga ciutat de Kapisa, la moderna Bagram, fou la capital estiuenca de l'Imperi kuixan, que s'estenia des del nord de l'Afganistan fins al nord-oest de l'Índia entre els s. I i IV. Bagram, estratègicament situada, dominava dos passos a través de l'Hindu Kush, connectant Bactriana amb el nord de Pakistan.[3]
La Delegació Arqueològica Francesa a Afganistan realitzà excavacions arqueològiques al jaciment entre 1936 i 1940, i hi descobrí dos fortins emmurallats, la Sala 10 i la Sala 13. A dins, hi havia una gran quantitat d'objectes de bronze, alabastre, vidre, monedes i vori, juntament amb restes de mobles i bols de laca xinesa.[3][4]
Les troballes es dividiren segons un sistema establert per repartir la propietat dels artefactes excavats durant la primera part del s. XX, entre el Museu Guimet i el Museu Nacional de l'Afganistan a Kabul. Quan el Museu de Kabul es tancà al 1978, el parador dels ivoris es perdé i molts articles foren saquejats en la dècada del 1990.[3]
Alguns dels articles furtats es localitzaren al 2004, i un altre grup de vint peces, venudes il·lícitament per antiquaris, es recuperaren més tard i les repatriaren. Després d'un tractament de conservació al Museu Britànic, s'hi exhibiren al 2011.[2][5]
-
Placa decorativa de Begram d'una cadira o tron, vori, c.100 d.C. -
Placa decorativa de Begram d'una cadira o tron, c.100 d.C. -
Suport indi de mobles de vori de Begram, segle i. -
Cofre de vori trobat a Begram. -
Detall d'un cofre de vori, amb un zebú. -
Ornament d'un cofre que representa unes dones jugant amb un ocell. -
Ivori de Bagram
Tecnologia
[modifica]El vori i l'os es tallaren en plafons en relleu, sovint formats amb dues o tres tires per fer una sola incrustació. Només l'ivori s'usà per fer-ne també randes.[6]
Després de tallar les superfícies s'allisaven i polien lleument. Les empremtes de color hi sobreviuen, amb pigments vermells i blaus alternats, i ressalten els fons plans amb roig o negre. El pigment mineral vermelló i el colorant orgànic anyil s'hi han dentificat.[6][7]
Les incrustacions s'adjuntaren al que s'identifiquen com cadires i escambells, amb reblons d'aliatge de coure, per orificis. La fusta s'ha desintegrat, i no se'n sap les espècies ni la font, però les abraçadores metàl·liques en sobreviuen.[6]
Conservació
[modifica]Els materials orgànics com el vori i l'os són fràgils i propensos a la deterioració ambiental. Per estabilitzar els fragments de vori i alçar-los del sòl, es recobriren amb gelatina i tela. En atrapar la brutícia i contraure's amb el temps, aquests i els posteriors recobriments han causat danys al vori i se n'ha perdut pigmentació. Les esquerdes i trencaments s'han omplert amb una varietat d'adhesius, sense consolidació de la vora, i les diferents reconstruccions han acumulat residus dels tractaments anteriors.[2][7]
L'anàlisi tècnica efectuada pel Museu Britànic en donà informació sobre els materials i tècniques de producció, condicions actuals, fenòmens de deterioració i intervencions prèvies. El tractament posterior reduí els recobriments previs, i els consolidà usant materials reversibles, amb tonificació posterior.[2][7]
Temes
[modifica]La gamma de motius n'inclou lleons, elefants, ocells, flors, nus femenins, músics, ballarins, adorns personals i telons de fons arquitectònics. Algunes insercions estan inscrites amb marques dels instal·ladors en kharosthi, brahmi i un tercer sistema d'escriptura no identificat.[6][8]
Origen i atribució
[modifica]La raresa dels paral·lelismes ha provocat disputes sobre l'origen i la data dels ivoris, encara que l'estratigrafia suggeriria una data no més tardana del segle ii. L'edifici on es trobaren els ivoris està datat del s. I.[9]
La Pompeya Lakshmi, una cariàtide que és a la Via de l'Abundància de Pompeia amb un símbol de kharosthi marca de l'instal·lador, és una prova més del comerç a llarga distància a l'Índia de mobles decorats amb vori.[6] Això també indicaria que podria haver-se'n originat a la zona nord-occidental de l'Índia i fabricat en tallers locals a la zona de Gandhara.[9]
Per tant, hi ha la possibilitat que aquests ivoris es feren localment a la zona del nord-oest de l'Índia, i haurien d'estar datats de principis del s. I.[9]
Referències
[modifica]- ↑ Simpson, St John. Museu Britànic. The Begram Hoard: Indian Ivories from Afghanistan (en anglés), 2011. ISBN 978-0-7141-1178-0.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Beaumont, Peter «The Begram ivories: rescuing Afghanistan's lost history» (en anglés). The Guardian, 27-02-2011 [Consulta: 15 març 2018].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Simpson, St John. «The discovery of Begram (pp. 8–15)». A: The Begram Hoard: Indian Ivories from Afghanistan. Museu Britànic, 2011. ISBN 978-0-7141-1178-0.
- ↑ Hamilton, Adrian «Ancient wonders of Afghanistan». .
- ↑ Simpson, St John. «Introduction». A: The Begram Hoard: Indian Ivories from Afghanistan. Museu Britànic, 2011, p. 6–7. ISBN 978-0-7141-1178-0.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 Simpson, St John. «The significance of the 'Begram ivories'». A: The Begram Hoard: Indian Ivories from Afghanistan. Museu Britànic, 2011, p. 16–25. ISBN 978-0-7141-1178-0.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 Simpson, St John. «Conservation and scientific research». A: The Begram Hoard: Indian Ivories from Afghanistan. Museu Britànic, 2011, p. 30–35. ISBN 978-0-7141-1178-0.
- ↑ Simpson, St John. «Catalogue of the individual pieces». A: The Begram Hoard: Indian Ivories from Afghanistan. Museu Britànic, 2011, p. 36–91. ISBN 978-0-7141-1178-0.
- ↑ 9,0 9,1 9,2 Afghanistan: Forging Civilizations Along the Silk Road, Joan Aruz, Elisabetta Valtz Fino, Metropolitan Museum of Art, 2012 p.75
Enllaços externs
[modifica]- Begram Ivory and Bone Carvings (Electronic Cultural Atles Initiative).