Ixcán
| ||||
| Tipus | municipi de Guatemala  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| ||||
| Estat | Guatemala | |||
| Departament | El Quiché | |||
| Població humana | ||||
| Població | 109.372 (2021) (69,49 hab./km²) | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 1.574 km² | |||
| Limita amb | ||||
| Creació | 1985 | |||
| Patrocini | nostra Senyora de Guadalupe | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Codi postal | 14019 | |||
| Fus horari | ||||
| Prefix telefònic | 502 | |||
El municipi de Ixcan forma part del departament de El Quiché i es troba a la part nord-occidental del cap de municipi de Santa Cruz del Quiché i al Nord de la Ciutat de Guatemala. El municipi té una extensió de 1575 km². Els límits geogràfics del municipi són: Al nord amb Mèxic, a l'est amb els municipis de Cobán i Chisec del departament d'Alta Verapaz; a l'oest amb Santa Cruz de Barillas del departament de Huehuetenango; al sud amb els municipis de Chajul i San Miguel Uspatan del departament de El Quiché.
Divisió administrativa
[modifica]La capçalera municipal és Playa Grande i administrativament, el municipi està dividit en 7 microregions:
- Microregió I, capçalera Playa Grande.
- Microregió II, capçalera Tzatun.
- Microregió III, capçalera Santiago Ixcan.
- Microregió IV, capçalera Valle Candelaria Uno.
- Microregió V, capçalera El Recuerdo.
- Microregió VI, capçalera San Juan Chactelá.
- Microregió VII, capçalera Mayaland.
Origen del nom
[modifica]En l'idioma Caktxikel Ixcan vol dir "dona serp" o "mare serp" en referència a la forma dels rius Chixoy i el riu Ixcan. En l'idioma kanjobal Ixcan vol dir "terra de molts llamps" fent referència a l'època de pluges.
Història
[modifica]
El 1964 s'inicia el procés de colonització d'aquestes terres per part de camperols procedents de l'altiplà. Aquests camperols accedeixen als lots de terres que els permeten establir-se i cultivar les seves terres. Aquests colons procedien de Huehuetenango i pertanyien a les ètnies kanjobal, Chuj, Mam i posteriorment Kitxé, Caktxikel, kektxí, Pocomchí i ladins d'altres departaments. Aquesta colonització fou promoguda pels religiosos de l'ordre de Maryknoll. En aquesta etapa la regió assoleix el màxim desenvolupament amb el cultiu de cardamom, canyella, vainilla i cafè.
Ixcán fou una de les regions més afectades pel conflicte armat intern de Guatemala, el resultat fou el desplaçament de milers de refugiats cap a Mèxic i altres regions; fugint de la violència i del terror que es visqué a la regió a finals dels anys 1970 i a principis dels anys 1980. Aquest desplaçament provocà l'abandonament de terres i el deteriorament de l'extructura productiva
El 1985 l'Ixcan assoleix la categoria de municipi i se segrega de San Miguel Uspatán
A partir de 1993 s'inicien els retorns. El 20 de gener s'organitza el primer retorn que originà la comunitat de Victoria 20 de Enero fent menció a la data. Aquests retorns foren realitzats amb el suport de la comunitat internacional.
Bibliografia
[modifica]Oficina Municipal de Projectes (OMP). Plan de Desarrollo Integral del Municipio de Ixcan 2003-2012, http://www.inforpressca.com/playagrandeixcan/plan.pdf, Corporación Municipal 2000-2004, Municipalidad de Ixcan, juny 2003.
Enllaços externs
[modifica]