Iyo
Nom original | (ja) 台与 |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 235 (Gregorià) |
Mort | valor desconegut Japó |
Reina regnant | |
← Himiko | |
Activitat | |
Ocupació | monarca |
Període | Període Kofun |
Altres | |
Títol | Reina |
Iyo (壱与)[1] o Taiyoo[2] fou la reina de Yamatai, successora de Pimiko als 13 anys.[3]
A la mort de Pimiko, estallà una guerra civil quan un home intentà aconseguir el poder. La guerra acabà quan Iyo fou nomenada reina als 13 anys.[3] La seua arribada al poder fou rebuda positivament pels governats[4] i fou reconeguda com a reina per Cao Wei.[1]
El 265 va enviar vint persones com a tribut a Jin de l'Oest,[5] a Wei, on estava l'emperador xinès, després d'haver rebut consellers de Taijoogun per que els acompanyara al retorn. Aquestes vint persones consistien en el missatger Setsudzen Chyuro Sho Iyaku, trenta esclaus, cinc-mil perles, dos magatama i vint peces de tela.[6]
Es creu que la seua tomba és la trobada al jaciment Makimuku, al nord de Sakurai, a la Prefectura de Nara.[7]
És anomenada a la Història de Wei, un llibre de les Cròniques dels Tres Regnes.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Yoshie, Akiko; Tonomura, Hitomi; Takata, Azumi Ann «Gendered Interpretations of Female Rule: The Case of Himiko, Ruler of Yamatai». US-Japan Women's Journal, 44, 1, 2013, pàg. 13. DOI: 10.1353/jwj.2013.0009.
- ↑ Rocio Ogi i Sato, 1992, p. 530.
- ↑ 3,0 3,1 Perez, Louis G. «Himiko-lyo Succession Crisis (Third Century CE)». A: Japan at war an encyclopedia. Santa Barbara: ABC-CLIO, 2013, p. 119. ISBN 978-1-59884-742-0.
- ↑ Silva-Grondin, Mallary A. «Women in Ancient Japan: From Matriarchal Antiquity to Acquiescent Confinement». Inquiries Journal, 2, 9, 2010.
- ↑ Yusa, Michiko. «Women in Shinto». A: Religion and women. Albany N.Y.: State University of New York Press, 1994, p. 97. ISBN 0-7914-1690-9.
- ↑ Rocio Ogi i Sato, 1992, p. 530-531.
- ↑ Kidder, Jr. J. Edward «Makimuku, Himiko and Yamatai: Solving the Puzzle». Ajia bunka kenkyū, 41, 2015, pàg. 1, 6.
Bibliografia
[modifica]- Rocio Ogi, Yasuko; Sato, Amalia «Guishi wadyin den (Sobre el pueblo de Wa) Registros Chinos Sobre Japón». Estudios de Asia y Africa, 27, 3, 1992, pàg. 522-531.