Jânio Quadros
| |||
| Nom original | (pt) Jânio da Silva Quadros  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 25 gener 1917 Campo Grande (Brasil) | ||
| Mort | 16 febrer 1992 (75 anys) São Paulo (Brasil) | ||
| Sepultura | Cemitério da Paz | ||
| 24è Alcalde de São Paulo | |||
| 1r gener 1986 – 1r gener 1989 ← Mário Covas – Luiza Erundina → | |||
 23è President del Brasil | |||
| 31 gener 1961 – 25 agost 1961 ← Juscelino Kubitschek – Ranieri Mazzilli → | |||
| Alcalde de São Paulo | |||
| 8 abril 1953 – 31 gener 1955 ← Armando de Arruda Pereira – William Salem → | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Facultat de Dret de la Universitat de São Paulo Universitat de São Paulo Colégio Marista Arquidiocesano | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Brasília | ||
| Ocupació | advocat, polític | ||
| Partit | Partit Demòcrata Cristià | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Eloá Quadros | ||
| Premis | |||
Signatura  | |||
Jânio da Silva Quadros (Campo Grande, Mato Grosso do Sul, 25 de gener 1917- São Paulo, 16 de gener 1992) fou un polític brasiler, President de Brasil del 31 de gener al 25 d'agost del 1961.[1][2]
De ben jove milità en el Partit Demòcrata Cristià de Brasil. Es graduà en dret en la Universitat de São Paulo i fou professor de llengua portuguesa a un col·legi, i finalment de Dret Processal Penal a la Facultat de Dret de la Universitat Mackenzie, a São Paulo. En la seva carrera política fou diputat estatal el 1951-1953, alcalde de la ciutat de São Paulo el 1953-1954 i governador de l'Estat de São Paulo del 1955 al 1959.[3]
El 1961 fou escollit per a succeir Juscelino Kubitschek en la presidència del Brasil, però començà a tenir actituds estranyes: es comunicava amb els ministres mitjançant esqueles; prohibí l'ús de bikinis als concursos de bellesa; prohibí les baralles de galls; intentà posar reglaments als jocs de cartes; va rebre i condecorar Ernesto Che Guevara amb l'Orde de la Creu del Sud (Cruzeiro do Sul), la més alta distinció honorífica del govern brasiler. Alhora, va reprimir força els moviments populars camperols i urbans, i va dur a terme una política econòmica d'austeritat restringint els crèdits i sense reajustar els sous que el va enemistar amb gairebé tothom. A mitjans d'agost del 1961 fou acusat d'intentar donar un cop d'estat i obligat a dimitir, essent substituït per João Goulart. Durant el cop d'estat del 1964 li foren suspesos els drets polítics com João Goulart i Juscelino Kubitschek, i no els recobraria fins al 1980. Del 1985 al 1988 fou novament alcalde de la ciutat de São Paulo, i en acabar el mandat es retirà de la política.[4][5][6]
Referències
[modifica]
- ↑ «Há 60 anos, Congresso aceitou renúncia e abortou golpe de Jânio Quadros» (en portuguès brasiler). Senat del Brasil. [Consulta: 30 setembre 2023].
- ↑ «Janio Quadros, ex presidente de Brasil» (en castellà). El País [Madrid], 18-02-1992. ISSN: 1134-6582.
- ↑ «Jânio Quadros, uma carreira meteórica» (en portuguès brasiler). Assembléia Legislativa do Estado de São Paulo, 26-08-2011. [Consulta: 30 setembre 2023].
- ↑ Pereira Loureiro, Felipe «Varrendo a democracia: considerações sobre as relações políticas entre Jânio Quadros e o Congresso Nacional» (en portuguès). Revista Brasileira de História, 29, 6-2009, pàg. 187–208. DOI: 10.1590/S0102-01882009000100008. ISSN: 0102-0188.
- ↑ Yamashiro, José. Janio: vida e carreira política do presidente (en portuguès brasiler). Lima, 1961.
- ↑ de Mesquita Benevides, Maria Victoria. O governo Jânio Quadros (en portuguès brasiler). Brasiliense, 1981. ISBN 978-85-11-02030-4.
