Jícama
Pachyrhizus erosus  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fabales |
| Família | Fabaceae |
| Tribu | Phaseoleae |
| Gènere | Pachyrhizus |
| Espècie | Pachyrhizus erosus (L.) Urb. |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Dolichos erosus |
.svg){kind=icon}
Jícama,Pachyrhizus erosus, el nom comú deriva de l'idioma Nàhuatl xicamatl, és una espècie de planta enfiladissa cultivada per la seva arrel tuberosa.
Descripció
[modifica]
És una planta enfiladissa que pot fer de 4 a 5 m de llargada. La seva arrel pot fer fins a 2 metres de llarg i pesar uns 20 kg. La part externa de l'arrel és de color groc i l'nterior és de color crema semblant a una patata. El gust és suau i de midó i normalment es menja crua en amanida.[1] També es pot menjar cuita. Les parts de la planta que no són l'arrel són verinoses, ja que contenen rotenona, substància que s'utilitza com insecticida natural.
El conreu i ús de la jícama es va estendre de Mèxic a les Filipines i més tard a la Xina i altres parts del sud-est asiàtic.
Composició
[modifica]La jícama té un alt contingut en carbohidrats sota la forma de fibra dietètica. El 86-90% és aigua i conté només traces de proteïnes i lípids. El seu gust dolç prové de la inulina. També té alts continguts en vitamina C, A i B junt amb calci i fòsfor.[2]
Referències
[modifica]- ↑ Green, Aliza. Field Guide to Produce. Quirk Books, 2004, p. 194. ISBN 1-931686-80-7.
- ↑ Duke, James A. «Handbook of phytochemical constituents of GRAS herbs and other economic plants». Dr. Duke's Phytochemical and Ethnobotanical Databases. CRC Press, 1992. Arxivat de l'original el 23 de setembre 2015. [Consulta: 25 juny 2010].
Enllaços externs
[modifica]
- UCLA Botany-Plants and Civilization Arxivat 2007-08-09 a Wayback Machine.
- Texas A&M University Agricultural Extension
- Heaviest Singkamas Found in Ilocos