Júlia (mare de Marc Antoni)
| Nom original | (la) Iulia  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | Al final segle II aC valor desconegut |
| Mort | 39 aC valor desconegut |
| Període | República Romana tardana |
| Família | |
| Família | Juli Cèsar |
| Cònjuge | Marc Antoni Crètic Publi Corneli Lèntul Sura |
| Fills | Marc Antoni (  ) Marc Antoni CrèticGai Antoni el Jove ( ) Marc Antoni CrèticLuci Antoni ( ) Marc Antoni Crètic |
| Pares | Luci Juli Cèsar i Fulvia |
| Germans | Luci Juli Cèsar |
| Parents | Juli Cèsar, cosí germà |
Júlia (en llatí Julia) va ser una dama romana. Formava part de la gens Júlia i era la filla de Luci Juli Cèsar i Fúlvia.
Es va casar amb Marc Antoni Crètic i, a la seva mort, amb Publi Corneli Lèntul Sura que va ser executat l'any 63 aC com a còmplice de Catilina. Amb Marc Antoni Crètic va tenir tres fills, Marc Antoni (el triumvir), Gai Antoni el Jove i Luci Antoni.
Plutarc la presenta com una matrona exemplar, i Ciceró diu que era femina lectissima (una dona molt llegida). Mentre el seu fill Marc Antoni estava assetjat a Mutina va exercir la seva influència i la de la família per evitar que el senat el declares fora de la llei. A la guerra de Perusa va fugir de Roma (41 aC), encara que Octavi la va tractar amb consideració, i es va reunir amb Sext Pompeu a Sicília, que la va enviar amb el seu fill a Grècia. A Atenes Júlia va aconseguir una reconciliació dels triumvirs i va retornar a Itàlia amb Marc Antoni l'any 39 aC i va estar probablement present al seu encontre amb Sext Pompeu a Misenum.[1]
Referències
[modifica]- ↑ Smith, William (editor). Dictionary of Greek and Roman biography and mythology. Vol. II. Londres: Taylor and Walton, 1846, p. 640.