Jüri Uluots

Jüri Uluots

Biografia
Naixement	13 gener 1890 comtat de Lääne (Estònia)
Mort	9 gener 1945 (54 anys) Estocolm (Suècia)
Causa de mort	càncer d'estómac
Sepultura	Estònia
Prime Minister in duties of the President (en)
20 juny 1940 – 9 gener 1945 ← Konstantin Päts – August Rei →
Primer ministre d'Estònia
12 octubre 1939 – 20 juny 1940 ← Kaarel Eenpalu
Diputat al Riigikogu
Dades personals
Formació	Facultat de Dret de la Universitat de Sant Petersburg Universitat Estatal de Sant Petersburg
Activitat
Lloc de treball	Tallinn
Ocupació	polític, advocat, periodista
Ocupador	Universitat de Tartu
Partit	National Front for the Implementation of the Constitution (en)
Membre de	Acadèmia de ciències d'Estònia
Premis
Orde de l'Estrella Blanca, 1a classe

Jüri Uluots (Lihula, 13 de gener de 1890 - Estocolm, 9 de gener de 1945) fou un polític estonià, advocat, periodista, parlamentari i Primer Ministre d'Estònia entre 1939 i 1940.

Biografia

Uluots va estudiar dret a la Universitat de Sant Petersburg entre 1910 i 1918, sent professor de dret romà i de legislació estoniana a la Universitat de Tartu fins al 1944. Uluots va ser editor del diari Kaja de 1919 a 1920, i editor en cap del Postimees, del 1937 al 1938.

Uluots va ser elegit diputat al Riigikogu, el parlament d'Estònia, de 1920 a 1926, i del 1929 al 1932. El 1934, va ser nomenat portaveu del Riigivolikogu, cambra baixa, fins a octubre de 1939, sent nomenat Primer Ministre. La invasió de les repúbliques bàltiques el juny de 1940 per les tropes de l'URSS, es va veure forçat a anar a l'exili mentre s'instal·lava un govern titella liderat per Johannes Vares que no va ser reconegut per les potències occidentals. Tant els Estats Units, en aplicació de la doctrina Stimson, com el Regne Unit van considerar il·legal l'annexió d'Estònia.

La detenció i deportació el juliol de 1940, del president d'Estònia Konstantin Päts va convertir Uluots en Cap de l'Estat en funcions segons la Constitució. La invasió per l'Alemanya nazi el 1941, va portar a l'expulsió del govern pro-soviètic i la instauració d'un govern d'ocupació. El gener de 1944, mentre l'avanç de les tropes de l'Exèrcit Roig va portar a l'evacuació de Narva, Jüri Uluots va fer una crida per ràdio a la població per allistar-se a l'exèrcit que va ser respost per prop de 38.000 voluntaris. La Força territorial de Defensa formada va ser reforçada per diversos milers d'estonians procedents de l'exèrcit finlandès, amb l'esperança que la seva oposició a l'avanç soviètic fos considerada com un acte d'independència pels aliats. El setembre de 1944, la retirada dels nazis va permetre a Uluots la formació d'un nou govern presidit per Otto tief, però l'entrada de les tropes soviètiques a Tallinn va forçar la seva expulsió. La major part dels membres del govern va ser arrestada i deportada a Sibèria, mentre que la resta liderats per Uluots van aconseguir refugiar-se a Suècia, on va ser constituït el govern d'Estònia a l'exili, que va tenir continuïtat de 1944 fins al 1992. Uluots afectat d'un càncer, va morir poc temps després de la seva arribada a Estocolm.