Vés al contingut

Jōmon Sugi

Plantilla:Infotaula indretJōmon Sugi
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusarbre singular Modifica el valor a Wikidata
EpònimPeríode Jōmon Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'entitat geogràficaYakushima Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaYakushima (Japó) Modifica el valor a Wikidata
Map
 30° 21′ 39″ N, 130° 31′ 55″ E / 30.3608°N,130.5319°E / 30.3608; 130.5319
Característiques
Dimensió5,22 (diàmetre) × 25,3 (alçària) m
Història
Creaciómil·lenni VI aC Modifica el valor a Wikidata
Data de descobriment o invenció1966 Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Premis100 paisatges del Japó Modifica el valor a Wikidata

El Jōmon Sugi (縄 文 杉) és un gran arbre mil·lenari del gènere Cryptomeria que es troba a Yakushima, al Japó. Aquesta illa va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, el 1993 per la particularitat dels boscos on es troba aquest arbre.[1] El Jōmon Sugi constitueix l'exemplar més gran i més antic d'entre tots els arbres que es troben als boscos primaris de criptomèria de l'illa i se li estima una antiguitat entre 2.170 i 7.200 anys. Altres estimacions de l'edat d'aquest arbre oscil·len entre un mínim de 5.000[2] i un màxim de més de 6.000 anys, o fins i tot més de 7.000 anys.[3][4][5] El seu nom procedeix del període Jōmon de la prehistòria japonesa. El Jōmon Sugi es troba al nord de la Miyanoura-dake, el pic més alt de Yakushima, en una alçada de 1300 metres. El seu descobriment l'any 1968 va iniciar els moviments per protegir els boscos de l'illa i va donar també origen a la indústria turística de Yakushima, que suposa més de la meitat de la seva economia.

Al Jomon Sugi s'accedeix a través de la ruta de Kusugawa (est de Miyanoura) i el camí d'Arakawa (a partir de la presa de Arakawa),[2] per arribar-hi, s'han de caminar unes quatre o cinc hores des de la carretera més propera.[6] Després de la designació de Yakushima com a Patrimoni de la Humanitat el 1993, les autoritats locals van restringir l'accés a l'arbre a una plataforma d'observació construïda a una distància de 15 metres de'aquest. L'arbre té una alçada de 25,3 metres i un perímetre de 16,4 metres. El seu volum aproximat és de 300 m³, fet que el converteix en la conífera més gran del Japó.[7] Des de l'abril de 2009 està agermanat amb el Tane Mahuta de la selva de Waipoua a Nova Zelanda.[8]

Referències

[modifica]
  1. Pakenham, Thomas, 1933-. Remarkable trees of the world. First American edition. ISBN 0393049116. 
  2. 2,0 2,1 Dodd, Jan.. The rough guide to Japan. 2a edició. Londres: Rough Guides, 2001. ISBN 1858286999. 
  3. Ciencia Actual. Universidad de San Buenaventura. 
  4. Let's go. Japan 2004. 1st ed. Nova York: St. Martin's Press, 2004. ISBN 0312320078. 
  5. Kanagy, Ruthy.. Living abroad in Japan. Emeryville, Calif.: Avalon Travel, 2004. ISBN 1566916720. 
  6. Thompson, Chuck.. The 25 best World War II sites : Pacific theater : the ultimate traveler's guide to battlefields, monuments and museums. 1st ed. San Francisco, Calif.: Greenline Publications, 2002. ISBN 0966635264. 
  7. Wild crop relatives : genomic and breeding resources. Forest trees. Berlín: Springer, 2011. ISBN 9783642212505. 
  8. «Iconic trees in world-first partnership» (en anglès). Stuff, 2009. [Consulta: 3 novembre 2019].