Vés al contingut

Jeannette Virginia Lincoln

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: J. Virginia Lincoln)
Plantilla:Infotaula personaJeannette Virginia Lincoln

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 setembre 1915 Modifica el valor a Wikidata
Ames (Iowa) Modifica el valor a Wikidata
Mort1r agost 2003 Modifica el valor a Wikidata (87 anys)
Boulder (Colorado) Modifica el valor a Wikidata
FormacióWellesley College
Universitat Estatal d'Iowa Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófísica Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Estatal d'Iowa Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Premis

Jeannette Virginia Lincoln (Ames, Iowa, 7 de setembre de 1915 - Boulder, Colorado, 1 d'agost de 2003) fou una física estatunidenca.

Va treballar en la propagació d'onas de ràdio i va participar en el desenvolupament de un mètode de predicció de l'activitat solar i les taques solars, que continua sent utilitzat avui en dia.

Vida personal

[modifica]

Era filla de Rush B. Lincolm (1881-1977), General de Divisió de les Forces Aèries dels Estats Units, i de Jeannette Bartholomew-Lincoln (1882-1986), professora de química a la Universitat Estatal d'Iowa. Tenia un germà, Rush B. Lincoln Jr. (1910-2002).[1]

El seu pare era descendent directe d'un germà del president Abraham Lincoln, i el seu avui va lluitar a la Guerra Civil dels Estats Units com a capità de l'exèrcit dels Estats Confederats d'Amèrica. Tot això, i viure a diverses bases militars -va viure amb els seus pares fins la mort d'aquests-, va fer que Lincoln desenvolupés un fort caràcter asertiu i una gran capacitat per resoldre problemes.[2]

Després que traslladessin el seu pare a Boston, va començar els estudis al prestigiós col·legi Dana Hall a Wellesley, Massachusetts. Posteriorment es va graduar en Física a la Wellesley College, i va assolir una maestria en Física aplicada a la Universitat Estatal d'Iowa, en 1938.[3] [4]

A partir del 1936, i mentre completava els seus estudis, fou instructora d'electrodomèstics a la universitat d'Iowa, ensenyant a la gent com fer servir aquells nous aparells que entraven a casa seva.[1]

Després de jubilar-se al 1980, es va dedicar als seus passatemps favorits: el golf i viatjar per tot el mon.[1] Lincoln va morir a Boulder, per causes naturals. Les seves memories, My Busy Life: How I Never Stopped Enjoying It («La meva ocupada vida: com mai vaig deixar de fruir-la»), són dipositades a la Biblioteca Carnegie d'Història Local de Boulder.[1] [2] [4]

Carrera professional

[modifica]

Sembla que Lincoln va començar a interessar-se per la física després d'escollir un curs d'aquesta assignatura, en lloc d'un d'història, durant els seus estudis a Dana Hall.[3]

Durant la Segona Guerra Mundial, hi havia una gran demanda de físics i, per recomanació d'un professor de Wellesley, Lincoln va fer un curs de propagació d'ones de ràdio a Harvard. A setembre de 1943 es va incorporar al Laboratori Central de Ràdio Propagació (CRPL, siglas en anglès de Central Radio Propagation Laboratory), que pertanyia a l'Institut Nacional d'Estàndards i Tecnologia (en anglès, amb les sigles: NIST de National Institute of Standards and Technology).[1] [5] [6]

En 1949 va participar en la creació del mètode McNish-Lincoln de predicció de l'activitat solar, mitjançant l'anàlisi estadística de cicles de comportament.[6] [7]

En 1954 es va traslladar a Boulder, Colorado, junt amb la CRPL. Allà continuà treballant en el pronòstic de tempestes geomagnètiques i en l'elaboració de mapes de contorn de predicció mensual de l'ionosfera.[1]

L'any 1958 va ser l'única dona (entre més de 50 científics) a la delegació oficial estatunidenca que va anar a Moscou a la reunió de l'Any Geofísic Internacional. Allà se'n va adonar, i ho va comentar en tornar a casa, la gran diferència amb la delegació soviètica, a la que hi havia molta més participació femenina.[1]

En 1959 va ser nomenada Cap Adjunta dels Serveis d'Alerta per Ràdio del Laboratori Central de Propagació de Ràdio, sent la primera dona que manava una secció d'una oficina federal.[3]

Després de 1966 va deixar la previsió per dedicar-se a la recopilació i anàlisi de dades, com directora del Centre Mundial de Dades de Física Solar Terrestre, i cap de la Divisió de Física Solar Terrestre del Centre Nacional de Dades Geofísiques i Solars Terrestres de la NOAA.[3] [6]

Entre 1962 i 1979 fou relatora en anglès del Grup d'Estudi 6 del Comité Consultiu Internacional de Radiocomunicacions sobre propagació ionosfèrica, i relatora d'índex geomagnètics per a l'Associació Internacional de Geomagnetisme i Aeronomia de 1963 a 1966. L'any 1973 rebé la Medalla d'Or per Serveis Distingits del Departament de Comerç dels Estats Units.[5] [6]

L'any 2000 va ingressar al Saló de la Fama de Dones de Colorado.[2] [5] [3]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «J. Virginia Lincoln» (en anglès). Enciclopèdia Comunitat Acadèmica. encyclopedia.com. [Consulta: 5 febrer 2024].
  2. 2,0 2,1 2,2 Coffey, Helen E. «Obituary: Jeannette Virginia Lincoln, 1915-2003» (en anglès). Bulletin of the American Astronomical Society. The SAO/NASA Astrophysics Data System, 36, 5, 12-2004, pàg. 1679-1681 [Consulta: 5 febrer 2024].
  3. 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Kaplan, Pam. «J. Virginia Lincoln 1932» (en anglès). Helen Temple Cooke Library. Dana Hall School, 01-03-2012. [Consulta: 5 febrer 2024].
  4. 4,0 4,1 Taylor, Carol «Boulder County history: Virginia Lincoln encouraged women scientists» (en anglès). Daily Camera, 25-08-2011 [Consulta: 5 febrer 2024].
  5. 5,0 5,1 5,2 «J. Virginia Lincoln, PhD» (en anglès). CoGreatWomen.org. Boulder: Colorado Women's Hall of Fame. [Consulta: 5 febrer 2024].
  6. 6,0 6,1 6,2 6,3 IEEE «In Memoriam: J. Virginia Lincoln» (en anglès). Antennas and Propagation Magazine. IEEE, 8-2003 [Consulta: 5 febrer 2024].
  7. Gómez, José María; Doncel, Fredy «Predicción completa del Ciclo Solar 24 mediante el Método Combinado» (en castellà). Reportes científicos de la FACEN, 11, 1, Gener-juny 2020, pàg. 3-9. ISSN: 2222-145X [Consulta: 5 febrer 2024].