Jeannette Virginia Lincoln
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 7 setembre 1915  Ames (Iowa) | ||
| Mort | 1r agost 2003 (87 anys) Boulder (Colorado) | ||
| Formació | Wellesley College Universitat Estatal d'Iowa | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | física | ||
| Ocupador | Universitat Estatal d'Iowa | ||
| Membre de | |||
| Premis | |||
Jeannette Virginia Lincoln (Ames, Iowa, 7 de setembre de 1915 - Boulder, Colorado, 1 d'agost de 2003) va ser una física estatunidenca.
Va treballar en la propagació d'ones de ràdio i va participar en el desenvolupament de un mètode de predicció de l'activitat solar i les taques solars, que continua sent utilitzat avui en dia.
Vida personal
[modifica]Era filla de Rush B. Lincolm (1881-1977), General de Divisió de les Forces Aèries dels Estats Units, i de Jeannette Bartholomew-Lincoln (1882-1986), professora de química a la Universitat Estatal d'Iowa. Va tenir un germà, Rush B. Lincoln Jr. (1910-2002).[1]
El seu pare era descendent directe d'un germà del president Abraham Lincoln, i el seu avi va lluitar a la Guerra Civil dels Estats Units com a capità de l'exèrcit dels Estats Confederats d'Amèrica. Tot això, i viure a diverses bases militars —va viure amb els seus pares fins que ells van morir—, va fer que Lincoln desenvolupés un fort caràcter assertiu i una gran capacitat per resoldre problemes.[2]
Després que traslladessin el seu pare a Boston, va començar els estudis al prestigiós col·legi Dana Hall a Wellesley, Massachusetts. Posteriorment es va graduar en Física al Wellesley College, i va assolir un màster en Física aplicada a la Universitat Estatal d'Iowa, en 1938.[3][4]
A partir del 1936, i mentre completava els seus estudis, va ser instructora d'electrodomèstics a la universitat d'Iowa, ensenyant a la gent com fer servir aquells nous aparells que entraven a les seves llars.[1]
Després de jubilar-se al 1980, es va dedicar als seus passatemps favorits: el golf i viatjar per tot el mon.[1] Lincoln va morir a Boulder, per causes naturals. Les seves memòries, My Busy Life: How I Never Stopped Enjoying It (La meva ocupada vida: com mai vaig deixar de fruir-la), són dipositades a la Biblioteca Carnegie d'Història Local de Boulder.[1][2][4]
Carrera professional
[modifica]Sembla que Lincoln va començar a interessar-se per la física després d'escollir un curs d'aquesta assignatura, en lloc d'un d'història, durant els seus estudis a Dana Hall.[3]
Durant la Segona Guerra Mundial, hi havia una gran demanda de físics i, per recomanació d'un professor de Wellesley, Lincoln va fer un curs de propagació d'ones de ràdio a Harvard. El setembre de 1943 es va incorporar al Laboratori Central de Ràdio Propagació (CRPL, de l'anglès Central Radio Propagation Laboratory), que pertanyia a l'Institut Nacional d'Estàndards i Tecnologia (NIST, de l'anglès National Institute of Standards and Technology).[1] [5] [6]
En 1949 va participar en la creació del mètode McNish-Lincoln de predicció de l'activitat solar, mitjançant l'anàlisi estadística de cicles de comportament.[6][7]
En 1954 es va traslladar a Boulder (Colorado), junt amb la CRPL. Allà va continuar treballant en el pronòstic de tempestes geomagnètiques i en l'elaboració de mapes de contorn de predicció mensual de la ionosfera.[1]
L'any 1958 va ser l'única dona (entre més de cinquanta científics) a la delegació oficial estatunidenca que va anar a Moscou a la reunió de l'Any Geofísic Internacional. Allà se'n va adonar, i ho va comentar en tornar a casa, la gran diferència amb la delegació soviètica, en la qual hi havia molta més participació femenina.[1]
En 1959 va ser nomenada Cap Adjunta dels Serveis d'Alerta per Ràdio del Laboratori Central de Propagació de Ràdio, sent la primera dona que manava una secció d'una oficina federal.[3]
Després de 1966 va deixar la previsió per dedicar-se a la recopilació i anàlisi de dades, com a directora del Centre Mundial de Dades de Física Solar Terrestre, i cap de la Divisió de Física Solar Terrestre del Centre Nacional de Dades Geofísiques i Solars Terrestres de l'Administració Nacional dels Oceans i de l'Atmosfera (NOAA, de l'anglès National Oceanic and Atmospheric Administration).[3][6]
Entre 1962 i 1979 fou relatora en anglès del Grup d'Estudi 6 del Comité Consultiu Internacional de Radiocomunicacions sobre propagació ionosfèrica, i relatora d'índex geomagnètics per a l'Associació Internacional de Geomagnetisme i Aeronomia de 1963 a 1966. L'any 1973 rebé la Medalla d'Or per Serveis Distingits del Departament de Comerç dels Estats Units.[5] [6]
L'any 2000 va ingressar al Saló de la Fama de Dones de Colorado.[2][5][3]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «J. Virginia Lincoln» (en anglès). Enciclopèdia Comunitat Acadèmica. encyclopedia.com. [Consulta: 5 febrer 2024].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Coffey, Helen E. «Obituary: Jeannette Virginia Lincoln, 1915-2003» (en anglès). Bulletin of the American Astronomical Society. The SAO/NASA Astrophysics Data System, 36, 5, 12-2004, pàg. 1679-1681 [Consulta: 5 febrer 2024].
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 Kaplan, Pam. «J. Virginia Lincoln 1932» (en anglès). Helen Temple Cooke Library. Dana Hall School, 01-03-2012. [Consulta: 5 febrer 2024].
- ↑ 4,0 4,1 Taylor, Carol «Boulder County history: Virginia Lincoln encouraged women scientists» (en anglès). Daily Camera, 25-08-2011 [Consulta: 5 febrer 2024].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «J. Virginia Lincoln, PhD» (en anglès). CoGreatWomen.org. Boulder: Colorado Women's Hall of Fame. [Consulta: 5 febrer 2024].
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 IEEE «In Memoriam: J. Virginia Lincoln» (en anglès). Antennas and Propagation Magazine. IEEE, 8-2003 [Consulta: 5 febrer 2024].
- ↑ Gómez, José María; Doncel, Fredy «Predicción completa del Ciclo Solar 24 mediante el Método Combinado» (en castellà). Reportes científicos de la FACEN, 11, 1, Gener-juny 2020, pàg. 3-9. ISSN: 2222-145X [Consulta: 5 febrer 2024].