Vés al contingut

Jaak Panksepp

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJaak Panksepp

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 juny 1943 Modifica el valor a Wikidata
Tartu (Estònia) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 abril 2017 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Bowling Green (Ohio) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortcàncer Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Pittsburgh Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPsicologia, neurociència i psicobiologia Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióneurocientífic, psicòleg, catedràtic, investigador Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Estatal de Bowling Green
Universitat Estatal de Washington Modifica el valor a Wikidata
Interessat enNeurociència Modifica el valor a Wikidata
Premis

Jaak Panksepp (Tartu, Estònia, 5 de juny de 1943 - Bowling Green (Ohio), 17 d'abril de 2017)[1] fou un psicòleg, psicobiòleg i neurocientífic estatunidenc d'origen estonià.

Ocupava la càtedra Baily per a la ciència del benestar animal del departament de Veterinària i anatomia comparada, farmacologia i fisiologia a la facultat de Medicina veterinària de la Universitat Estatal de Washington. A més va ser professor emèrit del departament de Psicologia a la Bowling Green State University.[2]

Va crear el terme 'neurociència afectiva' (affective neuroscience) per referir-se a la branca científica que estudia els mecanismes neuronals de les emocions.[3]És conegut a la premsa popular per les seves investigacions sobre el riure en animals no humans.[4][5]

Primers anys de vida i educació

[modifica]

Panksepp va néixer a Estònia el 5 de juny de 1943. La seva família es traslladà als Estats Units quan ell era molt petit, fugint dels estralls que seguiren a l'ocupació russa després de la Segona Guerra Mundial.[6] Inicialment estudià a la Universitat de Pittsburgh a partir de 1964, i després va fer un doctorat (Ph.D.) a la Universitat de Massachusetts.[7]

Recerca

[modifica]

Panksepp va dirigir molts experiments; en un experiment amb rates va descobrir que aquests rosegadors mostren senyals de sentir por quan se'ls posa un pèl de gat a prop, encara que mai haguessin estat a prop d'aquests animals.[8] Panksepp va teoritzar a partir d'aquest experiment que és possible que les investigacions de laboratori portades a terme amb rates poguessin estar normalment esbiaixades pel fet que alguns investigadors que tenien gats a casa seva podien tenir pèl de gat enganxat a la roba.[8] Va intentar replicar l'experiment utilitzant pèl de gos, però les rates no van mostrar cap senyal de por (Gardin i Johnson, 2005).[8]

Al documental Perquè els gossos somriuen i els ximpanzés criden (1999), comenta sobre la investigació de l'alegria en rates: les rates a les que feia pessigolles produïen un so agut, suposadament identificat amb el riure.

Panksepp és també conegut per publicar un article el 1979 suggerint que els pèptids opioides podrien tenir un paper en l'etiología de l'autisme, segons això va proposar que el autisme podria ser «una pertorbació emocional sorgida dvun trastorn al sistema d'opiodes cerebral» (Panksepp, 1979).[9]

Al seu llibre Neurociència afectiva (Affective Neuroscience), Panksepp va descriure com es pot assolir conceptualment un aprenentatge eficient mitjançant la generació d'estats neuroemocionals experimentats subjectivament que proveeixen codis internalitzats simples de valor biològic que corresponen a prioritats vitals majors.[10][11]

La zoòloga i etòloga Temple Grandin utilitza l'obra de Panksepp per a descriure com un coneixement dels sistemes emocionals primaris (CERCA, IRA, POR, DESIG SEXUAL, PANIC/TRISTESA, CURA, JOC), així com els mecanismes que els activen, poden contribuir a millorar la cura humana del bestiar i el benestar de les mascotes.[12]

Mort

[modifica]

Panksepp morí de càncer el 17 d'abril de 2017 a la seva casa a Bowling Green (Ohio) als 73 anys.[13]

Publicacions

[modifica]
  • Panksepp, J., Biven, L. 2012. The Archaeology of Mind: Neuroevolutionary Origins of Human Emotion. New York: W. W. Norton & Company. W W Norton page
  • Panksepp J (ed.) 2004. A Textbook of Biological Psychiatry, New York, Wiley
  • Panksepp, J. 1998. Affective Neuroscience: The Foundations of Human and Animal Emotions. New York: Oxford University Press.
  • Panksepp, J (ed.) 1996. Advances in Biological Psychiatry, Vol. 2, Greenwich, CT: JAI Press.
  • Panksepp, J (ed.) 1995. Advances in Biological Psychiatry, Vol. 1, Greenwich, CT: JAI Press.
  • Clynes, M. Panksepp, J. (eds.) 1988. Emotions and Psychopathology, New York, Plenum Press.
  • Morgane, J. P., Panksepp, J. (eds.) 1981. Handbook of the Hypothalamus: Vol. 4 : Part B. Behavioral Studies of the Hypothalamus. New York: Marcel Dekker, Inc.
  • Morgane, J. P., Panksepp, J. (eds.) 1980. Handbook of the Hypothalamus: Vol. 3 : Part A. Behavioral Studies of the Hypothalamus. New York: Marcel Dekker, Inc.
  • Morgane, J. P., Panksepp, J. (eds.) 1980. Handbook of the Hypothalamus: Vol. 2 : Physiology of the Hypothalamus. New York: Marcel Dekker, Inc.
  • Morgane, J. P., and Panksepp, J. (eds.) 1979. Handbook of the Hypothalamus: Vol. 1 : Anatomy of the Hypothalamus. New York: Marcel Dekker, Inc.

Referències

[modifica]
  1. ↑ [1]
  2. ↑ «Copia archivada». Arxivat de l'original el 2008-06-29. [Consulta: 10 desembre 2020].
  3. ↑ «A critical role for "affective neuroscience" in resolving what is basic about basic emotions.». Psychological Review, 99, 1992, pàg. 554-60. DOI: 10.1037/0033-295X.99.3.554. PMID: 1502276.
  4. ↑ It’s no joke: Even animals ‘laugh’ - LiveScience - MSNBC.com
  5. ↑ «50k-Hz chirping (laughter?) in response to conditioned and unconditioned tickle-induced reward in rats: effects of social housing and genetic variables». Behavioral Brain Research, 115, 10-2000, pàg. 25-38. DOI: 10.1016/s0166-4328(00)00238-2. PMID: 10996405.
  6. ↑ [enllaç sense format] https://www.cambridge.org/core/journals/personality-neuroscience/article/tribute-to-jaak-panksepp-19432017/70DD188254356D1219051A7A1FCEB58C
  7. ↑ [enllaç sense format] https://www.discovermagazine.com/mind/discover-interview-jaak-panksepp-pinned-down-humanitys-7-primal-emotions
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Grandin, Temple; Johnson, Catherine. Animals in Translation. Scribner, 2005, p. 207. ISBN 0-7432-4769-8. 
  9. ↑ Panksepp, J. (1979). "A neurochemical theory of autism". Trends in Neurosciences 2: 174-177. doi:10.1016/0166-2236(79)90071-7.
  10. ↑ Shackleton-Jones, Nick. How people learn : designing effective training to improve employee performance, 2019-05-03. ISBN 9780749484712. OCLC 1098213554. 
  11. ↑ Panksepp, Jaak, 1943-. Affective neuroscience : the foundations of human and animal emotions. Nova York: Oxford University Press, 1998. ISBN 0195096738. OCLC 38580282. 
  12. ↑ Grandin, Temple; Johnson, Catherine. Animals make us human. Houghton Mifflin Harcourt, 2009. 
  13. ↑ «Jaak Panksepp, Rat Tickler Who Revealed Emotion Lives of Animals, Dies At 73». The Washington Post, 22-04-2017. [Consulta: 22 abril 2017].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Jaak_Panksepp&oldid=34186729»