Vés al contingut

Jaan Kaplinski

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJaan Kaplinski

(2014) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement22 gener 1941 Modifica el valor a Wikidata
Tartu (Unió Soviètica) Modifica el valor a Wikidata
Mort8 agost 2021 Modifica el valor a Wikidata (80 anys)
Diputat al Riigikogu

Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióHugo Treffner Gymnasium (en) Tradueix
Universitat de Tartu Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPoesia, filosofia i crítica cultural Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópoeta, polític, traductor, escriptor de ciència-ficció, prosista, escriptor de literatura infantil, professor d'universitat, periodista, filòsof, escriptor, assagista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Tartu Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialdemòcrata Modifica el valor a Wikidata
Participà en
4 gener 2021Dialogue for Catalonia Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeTiia Toomet Modifica el valor a Wikidata
FillsLauris Kaplinski, Märt-Matis Lill, Lemmit Kaplinski, Elo-Mall Toomet Modifica el valor a Wikidata
PareJerzy Kaplinski Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webjaan.kaplinski.com… Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm1796217 TMDB.org: 1337349
Musicbrainz: aae8ccd3-e2ae-4751-9af2-4556bc10d261 Discogs: 1037106 Goodreads author: 36860 Modifica el valor a Wikidata

Jaan Kaplinski (Tartu, 22 de gener de 1941 - 8 d'agost de 2021) va ser un poeta, filòsof i crític cultural estonià.[1] Era conegut per la seva independència intel·lectual, centrada en temes globals i a favor d'un pensament d'esquerres de tall liberal. Va ser fortament influenciat tant per la filosofia oriental (com el taoisme i especialment pel budisme), com per la llengua i la mitologia cèltica. Un dels temes recurrents en les seves obres és la relació dels éssers humans amb ells mateixos i amb la natura que els envolta.[2]

Trajectòria

[modifica]

Kaplinski va estudiar llengües i lingüística a la Universitat de Tartu, obtenint un títol de filologia francesa el 1966. Va treballar com a traductor, editor i sociòleg, activitat que va poder desenvolupar fins que el laboratori de la universitat va ser tancat per les autoritats soviètiques.[3]

Era membre de l'Acadèmia Universal de les Cultures, fundada a París el 1992 per Elie Wiesel. El 1997 va rebre el premi de literatura de l'Assemblea Bàltica, i va ser candidat al Premi Nobel de Literatura en diverses ocasions.

Kaplinski va ser membre del Riigikogu (Parlament estonià) de 1992 a 1995. Tot i que al principi va pertànyer al Partit del Centre Estonià, més tard es va presentar com a independent. Des de 2004 era membre del Partit Socialdemòcrata, i el 2005 va ser el cap de llista a les eleccions locals organitzades a Tartu. En aquesta ocasió, Kaplinski va aconseguir la segona major votació del seu partit amb 1.045 vots. També va ser un dels intel·lectuals que va donar suport a la candidatura de Toomas Hendrik Ilves.

El gener de 2021, fou una de les 50 personalitats que va signar el manifest «Dialogue for Catalonia», promogut per Òmnium Cultural i publicat a The Washington Post i The Guardian, a favor de l'amnistia dels presos polítics catalans i del dret d'autodeterminació en el context del procés independentista català. Els signants lamentaren la judicialització del conflicte polític català i conclogueren que aquesta via, lluny de resoldre'l, l'agreuja: «ha comportat una repressió creixent i cap solució». Alhora, feren una crida al «diàleg sense condicions» de les parts «que permeti a la ciutadania de Catalunya decidir el seu futur polític» i exigiren la fi de la repressió i l'amnistia per als represaliats.[4]

Referències

[modifica]
  1. «The Transcendence of Kaplinski's Poetry», 05-04-2008. Arxivat de l'original el 2008-04-05. [Consulta: 5 gener 2021].
  2. «Jaan Kaplinski - Biography | Estonian Literature». [Consulta: 5 gener 2021].
  3. «From harem to brothel», 20-04-2008. Arxivat de l'original el 2008-04-20. [Consulta: 5 gener 2021].
  4. «Yoko Ono, Dilma Rousseff i 5 Nobels, en un manifest d'Òmnium per l'amnistia dels presos». 324cat, 04-01-2021. [Consulta: 4 gener 2021].