Jabal Bahra
| ||||
| Tipus | serralada  | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | Gran Vall del Rift | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Síria | |||
| ||||
| Característiques | ||||
| Altitud | 1.562 m | |||
| Dimensió | 70 ( ) km | |||
La Serralada Costanera de Síria són unes muntanyes situades al nord-oest d'aquell país, que formen una línia en paral·lel a la plana de la costa que hi ha a l'oest, en direcció nord sud. Tenen una llargada aproximada de 32 km i la mitjana d'elevació és de 1.200 metres. El cim més elevat és el Nabi Yunis, que assoleix els 1.562 metres, el qual està a l'est de la ciutat de Latakia.[1] En l'extrem nord l'alçada disminueix fins a 900 metres i en l'extrem sud només assoleixen els 600 metres.
Noms
[modifica]En la literatura clàssica el seu nom era Bargylus,[2] esmentades per Plini el Vell.[3] Es tracta d'un mot d'origen grec, i té la seva arrel en el nom d'una ciutat estat anomenada Barga, molt probablement situada a prop d'aquestes muntanyes.[4] La ciutat de Barga formà part del regne d'Ebla durant el tercer mil·lenni aC,[5] després fou vassall del regne dels hitites,[6] els quals construïren el mot de les muntanyes, afegint-li un sufix.[7] Durant el període medieval foren conegudes pel nom Jabal Bahra , que deriva del nom de la tribu àrab dels Bahra. També se'n van fer servir altres noms: Muntanyes Nusayriyah o Muntanyes Ansarieh o Muntanyes Alawiyin'; els quals es refereixen al grup ètnic dels alauites, que també eren una secta religiosa i visqueren en la rodalia. La darrera d'aquestes expressions es considera avui dia degradant i per tant no es fa servir.
Geografia
[modifica]Els vessants occidentals capturen la humitat procedent de la mar Mediterrània i són, per tant, més fèrtils i estan en territoris més poblats que els vessants orientals. El riu Orontes baixa des del nord pel vessant oriental d'aquesta serralada, formant la plana d'Al-Ghab, circula per l'obertura de 64 km per on passa també una carretera, i llavors gira cap al nord per anar a desembocar a la mar. Al sud de Masyaf hi ha una amplia falla que va de nord-est a sud-oest, la qual separa la muntanya An-Nusayriyah de les Muntanyes del Líban i de l'Antilíban, dibuixant una formació del relleu coneguda com L'Escletxa d'Homs.[1]
Entre el 1920 i el 1936, aquestes muntanyes formaren part de la frontera occidental de l'Estat dels Alauites dins del territori del Mandat francès per Síria i el Líban.
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Country Profile: Syria, p. 5». Federal Research Division, Library of Congress, 2005.
- ↑ Hackett, 1870, p. 3142.
- ↑ Smith, 1857, p. 1071.
- ↑ Forrer, 1928, p. 401.
- ↑ Gordon, Rendsburg i Winter, 2002, p. 121.
- ↑ Young, 1981, p. 227.
- ↑ Orr, 1930, p. 1400.
Bibliografia
[modifica]- Forrer, Emil Orgetorix Gustav. «Barga». A: Reallexikon der Assyriologie. 1. Walter de Gruyter & Co, 1928.
- Gordon, Cyrus Herzl; Rendsburg, Gary; Winter, Nathan H. Eblaitica: Essays on the Ebla Archives and Eblaite Language, Volume 4, 2002. ISBN 978-1-57506-060-6.
- Hackett, Horatio B. Dr. William Smith's Dictionary of the Bible: comprising its antiquities, biography, geography, and natural history (Volume IV). Nova York: Hurd and Houghton, 1870.
- Orr, J. The International Standard Bible Encyclopaedia. Volume 3, 1930.
- Salibi, Kamal. A House of Many Mansions: The History of Lebanon Reconsidered. Londres. Tauris, 2005. ISBN 1860649122.
- Smith, William. Dictionary of Greek and Roman Geography: Iabadius-Zymethus, 1857.
- Young, Gordon Douglas. Ugarit in Retrospect: Fifty Years of Ugarit and Ugaritic, 1981.