Jaciment arqueològic de Can Gambús

Jaciment arqueològic de Can Gambús
Tipus	jaciment arqueològic
Localització
Entitat territorial administrativa	Sabadell (Vallès Occidental)
	41° 32′ 51″ N, 2° 04′ 57″ E / 41.547511°N,2.082414°E

En el paratge de Can Gambús (Sabadell, Vallès Occidental) i amb motiu d'un projecte de transformació urbanística d'aquest sector, entre els anys 2003-2007 es van fer tres intervencions arqueològiques preventives que van permetre documentar un gran jaciment arqueològic, format per tres sectors: Can Gambús 1, Can Gambús 2 i Can Gambús 3.

Es tracta d’una àrea excavada d’unes 75 hectàrees:

Can Gambús 1: correspon a una necròpolis neolítica localitzada a la meitat sud.
Can Gambús 2: s'hi ha trobat nombroses estructures de diferents nuclis rurals de cronologia diversa: neolític, edat de bronze, ferro, ibèric i medieval. Ubicada a la meitat nord.^[1]
Can Gambús 3: pertany a l’època romana, imperial i d’antiguitat tardana; es troba al centre del jaciment.

Can Gambús-1

Jaciment arqueològic localitzat al sud del paratge de Can Gambús (Sabadell), en el límit entre els termes municipals de Sabadell i Sant Quirze del Vallès, el qual va ser excavat entre els anys 2003-2006 i en el qual s'hi van localitzar un total de 625 estructures arqueològiques distribuïdes en una superfície d'unes 30 ha.^[2]

S'hi han documentat estructures i restes arqueològiques dels següents períodes: neolític antic cardial, neolític mitjà (sepulcres de fossa), neolític final, primera edat del ferro, època ibèrica, època romana, antiguitat tardana i èpoques medieval i baixmedieval.

D'aquest jaciment destaquen tres conjunts d'estructures i fases cronoculturals:

Una necròpolis formada per 47 sepulcres de fossa del neolític mitjà.^[3]
Un tram d'un aqüeducte subterrani o cuniculus d'època romana (segles I-II dC).
Un vilatge i una necròpolis de l'antiguitat tardana (segles VI-VIII), amb diverses estructures d'hàbitat (sitges d'emmagatzematge, fons de cabana, de magatzems i de zones de treball, pous d'aigua i lacus o dipòsits per a líquids, entre altres) i un total de 36 tombes.^[4]

Referències

↑ Santamaria, Antonio. «El jaciment arqueològic de Can Gambús 2», 16-01-2022. [Consulta: 18 juny 2023].
↑ Roig Buxó, Jordi; Coll Riera, Joan-Manuel «El paratge arqueològic de Can Gambús 1 (Sabadell, Vallès Occidental)». Tribuna d'Arqueologia 2006, 2007, pàg. 85-109.
↑ Roig, Jordi i altres «La necrópolis de Can Gambús-1 (Sabadell, Barcelona). Nuevos conocimientos sobre las prácticas funerarias durante el Neolítico medio en el Noreste de la Peninsula Ibérica». Trabajos de Prehistoria, 67, 1, 2010, pàg. 59-84. Arxivat de l'original el 2016-03-03 [Consulta: 23 maig 2015].
↑ Roig Buxó, Jordi; Coll Riera, Joan-Manuel «El registro cerámico de una aldea modelo de la Antigüedad Tardía en Cataluña (siglos VI-VIII): Can Gambús-1 (Sabadell, Barcelona)». Atti del Congresso Internazionale sulla ceramica medievale nel Mediterraneo (Venezia, 23-27 novembre 2009), 2012, pàg. 195-198.

[1] Santamaria, Antonio. «El jaciment arqueològic de Can Gambús 2», 16-01-2022. [Consulta: 18 juny 2023].

[2] Roig Buxó, Jordi; Coll Riera, Joan-Manuel «El paratge arqueològic de Can Gambús 1 (Sabadell, Vallès Occidental)». Tribuna d'Arqueologia 2006, 2007, pàg. 85-109.

[3] Roig, Jordi i altres «La necrópolis de Can Gambús-1 (Sabadell, Barcelona). Nuevos conocimientos sobre las prácticas funerarias durante el Neolítico medio en el Noreste de la Peninsula Ibérica». Trabajos de Prehistoria, 67, 1, 2010, pàg. 59-84. Arxivat de l'original el 2016-03-03 [Consulta: 23 maig 2015].

[4] Roig Buxó, Jordi; Coll Riera, Joan-Manuel «El registro cerámico de una aldea modelo de la Antigüedad Tardía en Cataluña (siglos VI-VIII): Can Gambús-1 (Sabadell, Barcelona)». Atti del Congresso Internazionale sulla ceramica medievale nel Mediterraneo (Venezia, 23-27 novembre 2009), 2012, pàg. 195-198.

[1]

[2]

[3]

[4]