Jaciment del Camí d'Albalate

Jaciment del Camí d'Albalate
Tipus	vil·la romana; estructura romana
Localització
Entitat territorial administrativa	Calanda (província de Terol) i Baix Aragó (província de Terol)
	40° 55′ 48″ N, 0° 12′ 06″ E / 40.93°N,0.2018°E

El Jaciment del Camí de la Vega d'Albalate (Calanda), avui desmantellat, està situat en la partida d'horta d'Albalate, tractant-se d'un dels més significatius de la província de Terol; el mosaic en ell trobat constitueix el principal exponent de la cultura romana a la referida província.

Història

Descobert al gener de 1964 per Antonio Bielsa Alegre, el Jaciment del Camí d'Albalate és el testimoniatge cabdal de la Calanda romana, implantada per Tito Didio després de la caiguda de la Calanda celtíbera (Kolenda). El més destacat del mateix va ser el paviment de la gran vila romana llavors allí asseguda, del que es va rescatar el seu notable mosaic, d'"opus tesellatum" polícromo i amb temàtica variada.

La vila

Primera estada

Constitueix l'habitació d'accés la més discreta del conjunt. El seu espai és de forma rectangular; la seva decoració musivaria incideix bàsicament en dos temes perfectament desplegats: banda de motius vegetals amb volutes, i banda de trenat de dos caps. Per una porta s'accedeix a la següent dependència.

Segona estada

Era l'habitació principal de la vila, i artísticament resulta la més notable; al marge dels motius geomètrics -línies de rombes amb cercles en els seus vèrtexs- i animals -petits dofins-, la decoració inclou, enquadrats en sis espais -situats en una orla dividida en dos panells rectangulars juxtaposats-, la superba representació de sis animals, a saber: un cavall, un senglar, una pantera, un lleó, un ase i un lleopard; cadascun d'aquests animals, dels quals s'ha intentat captar el seu moviment, apareix realçat per un fons paisatgístic, la qual cosa confereix al dibuix certa continuïtat espacial. Una escala de dos esglaons, igualment recoberts de mosaic, condueix a la següent i última estada.

Tercera estada

De forma semicircular, resulta materialment la pitjor conservada, en mancar el seu paviment de certs fragments musivaris; destinada possiblement a la funció de menjador -triclinium-, presenta una decoració constituïda per tres bandes geomètriques que tanquen en el seu interior diverses formes (cercles, rectangles, quadrats, octógonos, etc.).

El mosaic

És aquest mosaic datat del segle II al IV una de les peces clau de la cultura romana a la província de Terol; l'historiador Manuel García Miralles ho descriu així (text en castellà):

«

Conserva en perfecto estado su estructura y colorido. Está asentado en una base de canto rodado, sobre la que hay unas amplias baldosas de ladrillo cocido sin dibujo, de unos 40 cm², y encima de ese basamento el mosaico de piedras multicolores formando dibujos de extraordinara belleza, tales como copas, flores y diversas figuras geométricas. Se considera el hallazgo más importante de los habidos en la provincia de Teruel, ya que el de Urrea de Gaén -que figura también en el Museo Arqueológico Provincial, de 100 m²- ni tiene la belleza de este ni es tan grande.

»

Una descripció i valoració més detallada és la que ofereix José María Blázquez Martínez en el seu estudi monogràfic del mosaic (text en castellà):

«

De izquierda a derecha y de arriba a abajo se representan: caballo al galope dirigiéndose a la izquierda, el paisaje montañoso está representado muy esquemáticamente al fondo y debajo del bruto, así como unos arbustos raquíticos en los lados interior y derecho; jabalí corriendo, rodeado en tres lados por arbustos sin hojas con montículo al fondo, con tres arbustos crecidos sobre él; y leona rugiendo, caminando a la izquierda, rodeada de arbolitos. En la fila inferior se encuentran: león parado rugiendo entre dos árboles (las garras están sombreadas, al igual que una pata trasera del caballo, las cuatro pezuñas del jabalí y una garra de la leona); mulo galopando a la derecha entre dos filas de tres arbustos cada una, con la cabeza vuelta hacia atrás; y leopardo caminando a su derecha con la cabeza baja y tres arbustos colocados en la parte superior que tienen grandes hojas acorazonadas. El suelo está sombreado en las cuatro garras. El cuerpo de los animales es voluminoso. Están bien proporcionados y son bien expresivos en los gestos del morro. Se fecha este mosaico en la segunda mitad del siglo IV.

»

Acabades les excavacions el 27 de maig de 1964, el mosaic va ser portat al Museu Provincial de Terol.

Altres elements

A més del mosaic, la vila romana oferia altres elements d'interès, propis de l'avançat grau de complexitat que havia aconseguit la vida de les classes altes lluny dels grans nuclis urbans. Així, sota els fonaments del mosaic (d'un carreu perfectament acabat), va aparèixer el sistema de calefacció de la vila, d'una gran sofisticació per a l'època. Al costat del monumental mosaic, van ser apareixent altres objectes de l'època (ss. III-IV dC) de molt divers signe, alguns dels quals poden veure's avui en les vitrines del museu turolense; entre els objectes més notables, alguns d'ells conservats fragmentariamente, figuren:

Una petita escultura de marbre tallat -de 22,5 cm d'altura- destinada a ús ornamental;
Dues clavilles de subjecció -realitzades en Ceràmica- de les dobles parets laterals per les quals circulava l'aire calent procedent del hipocausto;
Un bol de ceràmica amb decoració per impressió a força de cercles punteados;
Un atuell de ceràmica vidriada, amb escates de barbotina;
Un suport de bronze destinat a l'equipament domèstic -subjecció per a rostir
Una agulla d'os tallat, mil·limètricament treballada donada les seves diminutes dimensions (0,5 cm d'ample x 4,2 cm de llarg);
Maons de ceràmica utilitzats per a la pavimentació de la vila.

Tancament del Jaciment

En qualsevol cas, i per problemes d'infraestructura, el Jaciment va ser abandonat una vegada es va extreure el seu tresor màxim: el mosaic. Posteriorment, Antonio Bielsa, propietari de la finca i arqueòleg ocasional, realitzaria diversos sondejos del terreny, que amb el temps esdevindria en una plantació de presseguers.

A l'octubre de 1965 el mosaic va ser traslladat del Museu turolense a Calanda per a la seva exhibició. La Diputació Provincial de Terol va col·locar una fita commemorativa en el lloc de la troballa; en ell pot llegir-se la següent inscripció:

Referències

Camí d'Albalate, 1964-1965. El bienni daurat de l'arqueologia calandina Arxivat 2012-02-20 a Wayback Machine., Kolenda Arxivat 2012-02-20 a Wayback Machine., nº 99 i nº 101 Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.
Camí de Albalate, història d'un Jaciment (Anotacions d'arqueologia aragonesa, núm. 1)

Bibliografia

Atrián Jordán, P.: Carta arqueològica d'Espanya: Teruel, Institut d'Estudis Turolenses, 1980, pàg. 137-138.
Bielsa Arbiol, J. A.: "Camí de Albalate, 1964-1965. El bienni daurat de l'arqueologia calandina", en Kolenda, n.os. 99 i 101, Agost 2011 i Febrer 2012, Calanda (Terol), pàg. 16, 17.
Blázquez Martínez, J. M.: "Mosaics amb animals de Calanda (Terol)", en Homenatge a Purificació Atrián, Institut d'Estudis Turolenses, Teruel, 1996.
Fernández Galiano, D.: Mosaics romans del convent cesaraugustano, Zaragoza, 1987, pàg. 101-102.
García Sencer, V.: Els balnea de les villae hispanorromanas. Província Tarragonina, Madrid, 2001, p. 254.
García Miralles, M.: Història de Calanda, Tipografia Artística Puertes, València, 1969, pàg. 13-14.
Gisbert Santonja, J. A.: "El alfar de L'Almadrava (Setla-Mirarosa-Miraflor)-Dianium-. Materials de construcció ceràmics. Producció i aproximació a la seva funcionalitat en l'arquitectura del complex artesanal", El maó i els seus derivats en l'època romana. Monografies d'arquitectura romana 4, Casa de Velázquez i UAM, Madrid, 1999, p. 80.
González López, M.: Vaixelles d'importació no africanes en el nord-est peninsular (s. V-VII). Distribució i Tipocronología, Arxiu Español d'Arqueologia, 2007, vol. 80, pàg. 207-238.
Gorges, J. G.: Els viles hispà-romaines. Inventaire et problématiques archéologiques, París, 1979, p. 420.
Guàrdia Pons, M.: Els mosaics de l'Antiguitat Tardana a Hispània, PPU, Barcelona, 1992, pàg. 376, 532-533.
López Ferrer, M.: "Agulles i agulles d'os en època romana: avanç preliminar", en Actes del XXII Congrés Nacional d'Arqueologia, 1993, pàg. 411-417.
Martín Rodrigo, J.: Informe de les excavacions realitzades en el jaciment romà Camí de la Vega de Albalate, Calanda (Terol). Any 1985., Arqueologia Aragonesa 1985, Zaragoza, 1987.
Paracuellos Massaro, P. A.. Prospeccions arqueològiques en els termes de Calanda i Foz-Calanda. Arqueologia Aragonesa 1991, Diputació General d'Aragó, Zaragoza, 1991.
Paz Peralta, J. A.: Ceràmica de taula romana dels segles iii al VI d. C. a la província de Saragossa, IFC, Zaragoza, 1991, pàg. 211-213.
Redacció de La Vanguardia Espanyola, "Descobriment d'un mosaic romà en Calanda", en La Vanguardia, 28 febrer 1964, p. 8.
Roldán Hervás, J. M. (dir.), Diccionari Akal de l'Antiguitat hispana, Akal, Madrid, 2006.
Sanz Daina, R.: "Alguns materials romans utilitzats en la construcció de les concamerationes", en Oretum nº 3, 1987, pàg. 225-236.
Sanz Martínez, M.: Calanda. De l'Edat de Pedra al segle XX, Impremta Artis-Graf, Reus, 1970, pàg. 17-20.
VV.AA.: "Troballes de mosaics romans a Hispània", V Col·loqui Internacional sobre Mosaics Antics, Bath, 1987.
VV.AA.: "Un abocador del segle V d. C. en el Fòrum Provincial de Tàrraco. Tarragona", Memòries d'excavació 2, Taller Escola D'Arqueologia, Ajuntament de Tarragona, 1989, pàg. 386-389.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jaciment del Camí d'Albalate

Colección de piezas del Camino de la Vega de Albalate Ministerio de Cultura - Cer.es