Vés al contingut

Jacint Sala i Codony

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJacint Sala i Codony
Biografia
Naixement24 novembre 1945 Modifica el valor a Wikidata
Manlleu (Osona) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 febrer 2022 Modifica el valor a Wikidata (76 anys)
Manlleu (Osona) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona - pedagogia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióescriptor, professor de català Modifica el valor a Wikidata
GènerePoesia Modifica el valor a Wikidata
Premis

Jacint Sala Codony (Manlleu, 24 de novembre de 1945 - Manlleu, 13 de febrer de 2022) va ser un escriptor català.[1][2]

Biografia

[modifica]

Llicenciat en Pedagogia per la Universitat de Barcelona, va ser membre del cercle literari Cau Faluga i va treballar com a mestre de català.

La seva poesia ha estat premiada en repetides ocasions. Entre altres guardons, va obtenir el Ciutat d'Olot de Poesia (1980, 1982 i 1984), el Ciutat de Terrassa (1981), el premi Consol Colell de Suïssa (1982), el de Calldetenes (1984), el Ciutat de Palma (1985), la Viola d'Or i Argent (1986), la Flor Natural (1987 i 1993) i l'Englantina d'Or (1990) als Jocs Florals de Barcelona, el premi Miquel de Palol (1988), el Grandalla d'Andorra (1985 i 1995) i el XXV Premi de poesia Mn. Narcís Saguer, Vallgorguina. També ha obtingut el XXXVI Premi de Poesia Catalana Josep Maria Lopez-Picó de la vila de Vallirana, 2011; el XIV Premi de Poesia Parc Taulí i el 36è Premi Marià Manent, per l'obra La destral.

Obres

[modifica]
  • Cants de cada vegada. València: El Cingle, 1985
  • Adàgio per a un centaure. Calldetenes: Ajuntament, 1985
  • El xerrac i la subtilesa. Palma: Moll, 1985
  • Orbs d'alimares. Barcelona: El Mall, 1985
  • Memòria de Castàlia. Olot: Aubert, 1985
  • Les ombres, Laocoont, les ombres. Barcelona: Columna, 1989
  • Si vols, Virgínia, aquesta nit escoltarem Beethoven. Barcelona: Ed. 62, 1989
  • Vent de marbre. Sabadell: Ausa, 1991
  • Quadern de magranes. Palma: Moll, 1991
  • Filferros de llum. Barcelona: Columna, 1994
  • Morir a Guadalest. Andorra la Vella: Caixa de Pensions, 1996
  • Manicomi. Vic: Emboscall, 2009
  • Llum, encara: Témenos edicions, 2010
  • HomesQue. Lleida: Pagès Editors, 2011, Premi de Poesia Parc Taulí
  • Amb un cordill de cànem. Benicarló: Onada Edicions, 2012
  • calabruixa & farigola, Témenos edicions, 2012
  • La visita, Viena Edicions, 2012
  • Són les sis (Nou cançoner de Ripoll) , Sant Joan de les Abadesses, Editorial Digital NEUROSI, 2014. Guanyador dels Premi Literari Abat Oliba 2013
  • La destral. Viena Edicions, 2013
  • Me'n vaig. Pagès editors, 2013
  • Vella tardor. Témenos edicions, 2015
  • Vanitoses cendres. Témenos edicions, 2017
  • ema. Témenos edicions, 2018

Referències

[modifica]
  1. «Qui és qui de les lletres catalanes». Web. Generalitat de Catalunya.[Enllaç no actiu]
  2. Vilarrodà, Jordi. «Mor el poeta Jacint Sala». El 9 Nou, 13-02-2022. [Consulta: 18 desembre 2024].