Jack Nitzsche
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (en) Bernard Alfred Nitzsche  22 abril 1937 Chicago (Illinois) | ||
| Mort | 25 agost 2000 (63 anys) Hollywood (Califòrnia) | ||
| Causa de mort | malaltia infecciosa | ||
| Sepultura | Hollywood Forever Cemetery | ||
| Altres noms | Jack Nitzsche | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | compositor, productor discogràfic, compositor de bandes sonores, arranjador musical, saxofonista, pianista, músic de jazz, compositor | ||
| Activitat | 1955 - 1998 | ||
| Membre de | |||
| Gènere | Rock | ||
| Instrument | Piano i saxòfon | ||
| Família | |||
| Cònjuge | Buffy Sainte-Marie (1982–2000) | ||
      
 | |||
Bernard Alfred «Jack» Nitzsche[1] (Chicago, 22 d'abril de 1937 - Los Angeles, 25 d'agost de 2000) va ser un músic, arranjador, compositor i productor discogràfic estatunidenc.[2][3] Va començar a destacar a principis de la dècada del 1960 com a mà dreta del productor Phil Spector, i va continuar treballant amb artistes com The Rolling Stones, Neil Young[4] i Willy DeVille,[5] entre d'altres.
També va compondre música per a cinema en pel·lícules com ara Move Over, Darling,[6] L'exorcista, Algú va volar sobre el niu del cucut,[7] Porno dur, El tall de la navalla i Starman. El 1983 va guanyar l'Oscar a la millor cançó original per «Up Where We Belong» de la pel·lícula Oficial i cavaller.[8]
Discografia
[modifica]- The Lonely Surfer (Reprise, 1963)
- Dance to the Hits of The Beatles (Reprise, 1964)
- Chopin '66 (Reprise, 1966)
- St. Giles Cripplegate (Reprise, 1972)
- OSR Blue Collar (MCA, 1978)
- OSR The Razor's Edge (Southern Cross, 1984)
- OSR The Hot Spot (Island, 1990)
- OSR The Indian Runner amb David Lindley (Capitol, 1991)
- OSR Revenge (Silva America, 1995)
Amb Crazy Horse
- Crazy Horse (Reprise, 1971)
Amb The Rolling Stones
- The Rolling Stones No. 2 (Decca, 1965)
- Out of Our Heads (Decca, 1965)
- Aftermath (Decca, 1966)
- Between the Buttons (Decca, 1967)
- Let It Bleed [Decca (UK), London (US), 1969] (arranjador)
- Sticky Fingers (Rolling Stones, 1971)
- Emotional Rescue (Rolling Stones, 1980) (arranjador))
Amb Neil Young
- "Expecting to Fly" (de l'àlbum Buffalo Springfield Again, Atco, 1967)
- Neil Young (Reprise, 1968)
- After the Gold Rush (Reprise, 1970)
- Harvest (Reprise, 1972)
- Time Fades Away (Reprise, 1973)
- Tonight's the Night (Reprise, 1975)
- Life (Geffen, 1987)
- Harvest Moon (Reprise, 1992) (arranjador))
- Live at the Fillmore East (Reprise, 2006, gravat 1970)
- "Cinnamon Girl" (live at the Fillmore East – March 7, 1970) (Reprise, 2009, gravat el 1970)
- Tuscaloosa (Reprise, 2019, gravat el 1973)
- The Archives Vol. 1 1963–1972 (Reprise, 2009)
- Neil Young Archives Volume II: 1972–1976 (Reprise, 2020)
Referències
[modifica]- ↑ «Say How: N». National Library Service for the Blind and Print Disabled. [Consulta: 21 setembre 2021].
- ↑ Colin Larkin. The Virgin Encyclopedia of Popular Music. Concise. Virgin Books, 1997, p. 906. ISBN 1-85227-745-9.
- ↑ Gómez-Pan, Pablo. «El disco perdido de Jack Nitzsche» (en castellà). [Consulta: 29 abril 2023].
- ↑ Talevski, Nick. Knocking on Heaven's Door: Rock Obituaries. Omnibus Press, 2006, p. 465–466. ISBN 1846090911.
- ↑ Edmonds, Ben (2001) Liner notes to Cadillac Walk: The Mink DeVille Collection.
- ↑ «Prod. Terry Melcher Arr. & Cond. Jack Nitzsche Part Five – Doris Day and Gentle Soul». Spectropop.com. [Consulta: 3 març 2012].
- ↑ MacDonald, Laurence E.. The Invisible Art of Film Music: A Comprehensive History. Scarecrow Press, 1998, p. 254. ISBN 978-0810883970.
- ↑ Pareles, Jon «Jack Nitzsche, 63, Musician And Oscar-Winning Songwriter» (en anglès). The New York Times, 31-08-2000. ISSN: 0362-4331.