Jacob van Campen
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 2 febrer 1596  Haarlem (Països Baixos) | ||
| Mort | 13 setembre 1657 (61 anys) Amersfoort (Països Baixos) | ||
| Residència | Itàlia (1615–1621) | ||
| Activitat | |||
| Lloc de treball | Haarlem La Haia Amsterdam | ||
| Ocupació | pintor, dissenyador, artista, arquitecte, artista visual | ||
| Membre de | |||
| Moviment | Dutch Baroque architecture (en)  | ||
| Alumnes | Matthias Withoos | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
Jacob Van Campen va ser un pintor i arquitecte barroc neerlandès, nascut el 2 de febrer de 1596 a Haarlem i mort el 13 de setembre de 1657 a Randenbroek (Amersfoort).
Biografia
[modifica]
Fill de Gerritge Claes Jansz Berendr i el comerciant Pieter Jacobsz. Com les famílies de tots dos progenitors eren riques i burgeses, van Campen va tenir bones connexions al món empresarial i cultural d'Amsterdam i Haarlem.
Van Campen va començar la seva carrera com a pintor. Res se sap sobre la seva formació. Es creu que va estar durant molt temps estudiant amb Frans Pietersz. de Grebber (1573–1649), diversos biògrafs del segle xviii i del segle xix van especular amb la idea que hagués rebut ensenyaments de Peter Paul Rubens. El 1614 Van Campen es va registrar com a mestre pintor en el Gremi de Sant Lluc de Haarlem. El seu pare va morir un any després.
Cap a 1616 i fins a 1620 va fixar la seva residència a Itàlia, on va tenir l'oportunitat de posar-se en contacte amb els holandesos caravaggistes que es trobaven encara a Roma.
A Itàlia va estudiar l'obra d'Andrea Palladio (1508 – 1580), Vincenzo Scamozzi (1548 – 1616) i Vitruvi (80-70 abans de Crist – després de l'any 15 abans de Crist) entre altres i va arribar a desenvolupar un estil clàssic dels Països Baixos. El seu estil domèstic era serè i sense pretensions i va aconseguir una influència considerable, especialment a Anglaterra.
Després de la mort de la seva mare el 1625, Jacob, en ser el fill major, va heretar el senyoriu familiar, Randenbroek, prop de Amersfoort. Molts documents posteriors es refereixen a ell com a "Senyor de Randenbroek».
No se sap si es va mudar a la finca immediatament, però sí que la va utilitzar com la seva residència des de principis dels anys 30 del segle xvii.
Encara que mai es va casar, Van Campen va tenir un fill, Alexander Van Campen.
Després d'una llarga carrera, van Campen va morir el 1657 a la seva residència de Randenbroek i va ser-hi enterrat. Ell l'havia ampliat i les decoracions les havia realitzades Caesar van Everdingen (1617 – 1678).
Carrera
[modifica]
El 1625, Jacob van Campen va rebre el seu primer encàrrec de dissenyar un edifici a Amsterdam, un símbol triomfal de la ciutat durant el seu gran període coneguda com a Coymans. L'edifici va ser ricament decorat, Artus Quellinus I (1609 – 1668) va dirigir un equip d'escultors, i Rembrandt (1606 – 1669) va ser un dels pintors. Va ser el primer de molts projectes importants, que va aconseguir en part gràcies a les influències dels seus familiars.
També va dissenyar el primer teatre dels Països Baixos, el Stadsschouwburg d'Amsterdam.
La seva comissió més prestigiosa va ser l'Ajuntament, actual Palau Reial, a la Plaça Dam, Amsterdam, la primera pedra de la qual es va col·locar el 1648. Durant la seva construcció, Van Campen va viure a cases molt cares en el proper Kalverstraat i va gastar sense preocupacions. El 1654, no obstant això, van Campen va abandonar el projecte després d'una disputa amb els alcaldes d'Amsterdam, probablement en relació amb el disseny de les voltes., i va tornar a Randenbroek. Daniel Stalpaert (1615 – 1676) va continuar amb l'Ajuntament, però la seva conclusió del projecte, demostren una menor cura en els dissenys de Van Campen.
La seva amistat amb Constantijn Huygens (1596 – 1687), va iniciar el 1632, també li va portar nombroses comissions. Van Campen va assistir Huygens en la construcció de la seva pròpia casa (1634 – 1637), i va dissenyar el Mauritshuis (1634 – 1644) de Joan Maurici, príncep de Nassau-Siegen (1604 – 1679), amb qui també va tenir una relació amistosa. A través de Huygens, que va ser secretari de l'stadhouder Frederic Enric d'Orange-Nassau (1584 – 1647), van Campen va rebre la comissió del tribunal. Ell va dissenyar la decoració de diversos palaus pertanyents a l'stadhouder i, en col·laboració amb Huygens, va supervisar la decoració del Saló d'Orange en la vila reial als afores de La Haia, el palau Huis ten Bosch des de 1647 fins a 1652.
Van Campen també es va mantenir actiu com a pintor, un dels seus principals projectes van ser els llenços realitzats pel palau Huis ten Bosch. Va pertànyer a l'equip, al costat de Jacob Jordaens (1593 – 1678) i Jan Lievens (1607 – 1674), que va treballar en la decoració del palau Huis ten Bosch. La seva obra existent actualment és petita, encara que, sembla que no va ser prolífic en aquest camp. Les seves primeres obres, en particular, reflecteixen una afinitat amb les pintures de l'escola d'Utrecht, del que es dedueix que van Campen va haver de relacionar-se amb els artistes d'Utrecht, encara que no hi ha constància que hagi viscut allí. Les seves pintures i decoracions murals (com els del Palau Huis ten Bosch), mostren certa similitud amb els treballs de Paulus Bor, (1601 - 1669, un dels fundadors del grup de pintors autodenominats Bentvueghels).
La seva obra mestra és el Mauritshuis (actualment seu de la Reial Galeria Pictòrica) a la Haia, on, amb Pieter Post (1608 – 1669), també va dissenyar el palau reial, de Huis ten Bosch (1645). Els seus altres treballs inclouen l'Església Reformada (Hervormde Kerk) a Renswoude, província d'Utrecht (1639 – 1641) i la barroca Nieuwe Kerk (Nova Església, o l'Església de Santa Anna), Haarlem (1645 - 9).
Va ser un dels líders d'un grup d'arquitectes que va crear un estil arquitectònic restringit adaptat al clima polític i social dels Països Baixos. Jacob van Campen va ser el fundador i un dels principals representants del classicisme neerlandès. Va treballar com a arquitecte, escultor i pintor, fins i tot va construir un orgue a l'església d'Alkmaar, el qual va decorar Caesar van Everdingen.
L'obra de van Campen, fins i tot després mort, va tenir gran influència en Johan Maurits van Nassau-Siegen, el dissenyador dels jardins de Clèveris, i, en Frederic Guillem de Brandenburg. Aquest últim per posseir un dels llibres de van Campen, va gastar una fortuna. L'ajuntament i el palau de la ciutat de Potsdam estan en deute amb les idees de van Campen. Dels dissenys de les Esglésies de Haarlem, Renswoude i Hooge Zwaluwe, Pieter Janzs Saenredam (1597 – 1665) va realitzar tres pintures i vuit gravats.
Va ser assistit en la seva tasca per Pieter Post, Daniel Stalpaert (1615 – 1676), Matthias Withoos (1627 – 1703), Philips Vingboons (sobre 1607 – 1678), Artus Quellinus I (1609 – 1668), Tielman van Gameren (1632 – 1706) i Rombout Verhulst (1624 – 1698).
Obres arquitectòniques
[modifica]
- El palau Reial, Amsterdam. Concebut per ser l'ajuntament de la ciutat, perfecte en les seves proporcions i en el missatge dirigit a l'espectador. La seva força recau sobre les seves estrictes i perfectes proporcions i en una decoració molt sòbria. Els crítics detesten la senzilla entrada sense escales.
- Se sospita que:
- Va realitzar les reformes de la Casa Museu de Rembrandt a l'Avinguda Jueva d'Amsterdam.
- Va dissenyar el Castell de Drakensteyn a Baarn.
- Mauritshuis a l'Haia (1633).
- Teatre de van Campen (1638), Amsterdam, basat en l'exemple del Teatre Olímpic de Vicenza.
- Palau Noordeinde, un palau reial a l'Haia (1640).
- Església de Renswoude.
- Església de Hooge Zwaluwe.
- Nieuwe Kerk, Haarlem.
- Va dissenyar portes i reixes.
Obres pictòriques
[modifica]- Mercuri, Argos i Io (dècada dels 30 del segle XVII), Mauritshuis, l'Haia .
- El judici final, Església de Sant Jordi, Amersfoort.
- Decoracions del Saló d'Orange del Palau Reial Huis ten Bosch, l'Haia .
