Jacobsita
 Jacobsita | |
|---|---|
 Cristalls de jacobsita de la mina Wessels, Cap Septentrional, Sud-àfrica | |
| Fórmula química | Mn2+Fe3+₂O₄ |
| Epònim | mina de Jakobsberg  |
| Localitat tipus | mina de Jakobsberg |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 04.BB.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.BB.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/B.01b |
| Dana | 7.2.2.2 |
| Heys | 7.19.3 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | cúbic |
| Hàbit cristal·lí | disseminada a massiva, rarament en forma de cristalls octaèdrics |
| Estructura cristal·lina | a = 8.457 Å; Z = 8 |
| Grup puntual | isomètrica (4/m 3 2/m) |
| Grup espacial | grup espacial 227 |
| Color | negre |
| Macles | llei espinel·la, aplanada en {111} o lamel·lar |
| Exfoliació | {111}, probablement una separació |
| Fractura | concoidal, desigual |
| Duresa (Mohs) | 5,5 a 6,5 |
| Lluïssor | metàl·lica a semimetàl·lica |
| Color de la ratlla | vermella fosca |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 4,75 |
| Propietats òptiques | isotròpica |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1982 s.p. |
| Símbol | Jcb |
| Referències | [1] |
La jacobsita és un mineral de la classe dels òxids, que va rebre el seu nom l'any 1869 per Augustin Alexis Damour de la seva localitat tipus, la mina Jakobsberg, a Värmland (Suècia). Pertany al grup de l'espinel·la de minerals.[2]
Característiques
[modifica]La jacobsita és un òxid múltiple de ferro (Fe3+) i manganès (Mn2+), que com la resta de minerals del grup de l'espinel·la són òxids de dos metalls que cristal·litzen en el sistema isomètric o cúbic. Forma una sèrie de solució sòlida amb la magnetita, en la qual la substitució gradual del manganès (Mn2+) per ferro (Fe2+) va donant els diferents minerals de la sèrie.[3] A més dels elements de la seva fórmula, és molt comú que porti com a impuresa àtoms de zinc.
L'hàbit és de cristalls clarament octaèdrics tot i que rarament forma cristalls grans, normalment en hàbit granular massiu. Els cristalls poden tenir epitaxis amb el mineral hausmannita, és a dir, s'observen intercreixements de cristalls d'ambdós minerals.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la jacobsita pertany a «04.BB: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 3:4 i similars, amb només cations de mida mitjana» juntament amb els següents minerals: cromita, cocromita, coulsonita, cuprospinel·la, filipstadita, franklinita, gahnita, galaxita, hercynita, manganocromita, magnesiocoulsonita, magnesiocromita, magnesioferrita, magnetita, nicromita, qandilita, espinel·la, trevorita, ulvöspinel·la, vuorelainenita, zincocromita, hausmannita, hetaerolita, hidrohetaerolita, iwakiita, maghemita, titanomaghemita, tegengrenita i xieïta.
Formació i jaciments
[modifica]És un mineral que es pot formar com a primari o bé com a producte d'alteració secundari a partir de dipòsits d'altres minerals de manganès en alguns jaciments d'aquest sotmès a metamorfisme. Sol trobar-se associada a altres minerals com: hausmannita, galaxita, braunita, pirolusita, coronadita, hematites o magnetita.
Referències
[modifica]
- ↑ «Jacobsite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 agost 2014].
- ↑ «Spinel Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 agost 2014].
- ↑ «Jacobsite-Magnetite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 23 agost 2014].