Iacopo da Varazze
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (it) Jacopo de Fazio c. 1228 Varazze (Itàlia) |
| Mort | 13 juliol 1298 ↔ 14 juliol 1298 (69/70 anys) Gènova (Itàlia) |
| Sepultura | San Domenico (en)  |
| Arquebisbe de Gènova | |
| 1292 – juliol 1298 ← Opizo (en) – Porchetto Spinola (en) → | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Camp de treball | Teologia i activitat literària |
| Ocupació | bisbe catòlic (1292 (Gregorià)–), arquebisbe, escriptor, cronista, sacerdot catòlic, teòleg, traductor |
| Orde religiós | Orde dels Predicadors |
| Consagració | Latino Malabranca Orsini |
| Enaltiment | |
| Festivitat | 13 de juliol |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| |
Iacopo o Jacopo da Varazze o da Varagine, conegut també en català com a Jaume de Voràgine (Varazze, ca. 1230 - Gènova, 1298 o 99) va ser un frare dominic, arquebisbe de Gènova i conegut com a autor de la Legenda sanctorum o Llegenda àuria una de les obres més conegudes de l'Edat mitjana europea.[1] Va ser proclamat beat e 1816.
Biografia
[modifica]Havia nascut a Varagine, actual Varazze, a la costa de Ligúria. Va entrar a l'Orde de Sant Domènec el 1244 i el 1265 esdevingué prior del convent i, dos anys després, provincial de Llombardia fins al 1285.
El 1292 va ser nomenat arquebisbe de Gènova fins a la seva mort, el 1298. Hi destacà en els seus esforços per pacificar la ciutat, que patia la lluita entre els partits dels güelfs i gibel·lins.
Obres literàries
[modifica]
- Article principal: Llegenda àuria
La seva fama es deu a l'obra hagiogràfica que va escriure en llatí a partir dels anys seixanta del segle xiii, coneguda com a Llegenda àuria (Legenda sanctorum). L'obra, molt difosa arreu d'Europa, va tenir una gran influència en la literatura i l'art medievals, servint com a font iconogràfica a molts artistes. Se'n feu una traducció al català, impresa a Barcelona per Joan Rosenbach, l'any 1494.
També va escriure, sempre en llatí, sermons i una crònica de Gènova (Chronicon januense).
Des de la seva mort, va rebre culte a Gènova, que va ser confirmat el 1816 pel papa Pius VII.
Referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Jacopo da Varazze; Maneikis Kniazzeh, Charlotte S (editora); Neugaard, Edward J. (editor); Coromines, Joan. Vides de Sants Rosselloneses Traducció catalana del S. XIII de la Llegenda Daurada de Jacopo da Varazze. Barcelona: Rafael Dalmau, 1977 (Publicacions de la Fundació Salvador Vives Casajuana, 48, 51 i 53). ISBN 842320099X.
- Iacopo da Varazzeː La leyenda dorada. 2 volums. Madridː Alianza, 2016 ISBN 9788491043904
- Iacopo da Varazzeː Llegenda àuria. Olotː Aubert, 1976
Enllaços externs
[modifica]