Jacopo Dondi
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Jacopo de' Dondi 1290 Chioggia (Itàlia)  |
| Mort | 1359 Pàdua (Itàlia) |
| Residència | Pàdua |
| Formació | Universitat de Pàdua |
| Activitat | |
| Ocupació | astrònom, professor d'universitat, matemàtic, metge |
| Ocupador | Universitat de Pàdua |
| Alumnes | Giovanni Dondi dell'Orologio (en)  |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Fills | Giovanni Dondi dell'Orologio |
Jacopo Dondi (Chioggia, 1293 (Gregorià) - Pàdua, 1359 (Gregorià)), també conegut com a Jacopo de 'Dondi, va ser un metge, astrònom i rellotger actiu a Pàdua, Itàlia. Se’l recorda avui com un pioner en l'art del disseny i la construcció de rellotges. Va ser el pare de Giovanni Dondi dell'Orologio . Jacopo Dondi va escriure sobre diversos temes, incloent cirurgia, farmacologia, astrologia i ciències naturals.
Biografia
[modifica]
Jacopo Dondi va néixer a Chioggia, fill d'un metge anomenat Isacco. Va assistir a la Universitat de Pàdua i va ser elegit metge municipal a Chioggia el 1313. Cap al 1327 es va casar amb Zaccarota Centrago o Centraco, amb qui va tenir vuit fills;[1] el segon nascut, Giovanni, es va fer famós com el constructor de l'Astrarium. El 28 de febrer de 1334, Jacopo va rebre la ciutadania veneciana del doge Francesco Dandolo. El 1342 es va traslladar a Pàdua,[2] on es va convertir en professor de medicina i d'astronomia a la Universitat.
Va supervisar la construcció d'un gran rellotge públic amb esfera, per encàrrec del príncep Ubertino I da Carrara. És possible que també hagi contribuït al seu disseny. El rellotge es va instal·lar a la torre del Palazzo Capitaniato, Pàdua el 1344. Hi ha algunes proves que indicaven les hores de l'1 al 24, i també que mostrava l'edat i la fase de la lluna i el lloc del sol al zodíac. Tant la torre com el rellotge van ser destruïts el 1390, quan els milanesos van assaltar el palau. Una rèplica del rellotge es troba a la Torre dell'Orologio de Pàdua, que es va construir el 1428.
Va morir a Pàdua entre el 29 d'abril i el 26 de maig de 1359, i va ser enterrat fora del baptisteri de San Giovanni, Pàdua.[1]
Obres escrites
[modifica]
L'obra més cèlebre de Jacopo Dondi és l'Aggregator o Promptuarium medicinae ed Enumeratio remediorum simplicium et compositorum, acabada el 1355 i conservada manuscrita al Vaticà (IVA. 2462, segle XIV), el Collegio di Spagna, Bolonya (MS 153, de 1425) i la Biblioteca Nacional de París (Lat. 6973 i 6974). Va ser publicat a Estrasburg cap al 1470 per la "R-printer" (Adolph Rusch) i a Venècia el 1481 per Michele Manzolo. Fou reimpresa a Venècia el 1542 per Tommaso i Giovanni Maria Giunta, i de nou el 1576. La secció sobre cirurgia, Enumeratio remediorum simplicium et compositorum ad affectus omnes qui a chirurgo curantur, es va incloure al Chirurgia: de chirurgia scriptores optimi quique veteres et recentiores de Conrad Gesner,[3] imprès a Zuric el 1555 pels seus cosins Andreas i Iacobus Gesner, i al Thesaurus chirurgiae de Peter Uffenbach (1610).[1][4]
Cal no confondre l'Aggregator amb l'Herbarius[5] il·lustrat de Peter Schöffer (Magúncia, 1484; posteriorment es va reimprimir a Venècia, en llatí i en italià amb el títol Herbolario),[6] que es titulava Aggregator practicus de simplicibus.[1][7]
En ciències naturals, Dondi va publicar el 1355 aproximadament un Tractatus de causa salsedinis aquarum et modo conficiendi sal artificiale ex aquis Thermalibus Euganeis (Biblioteca del Seminario, Padova, ms. 4540), que va ser inclòs a De balneis omnia quae extant apud Graecos, Latinos de Giunti. et Arabas (1553), juntament amb De fontibus calidis agri Patavini consideratio del seu fill Giovanni.[8]
El tractat de Dondi sobre les marees, De fluxu atque refluxu maris,[9] data probablement entre el 1355 i el 1359. Va ser citada amb freqüència als segles XIV i XV; el De fluxu ac refluxu maris subtilis et erudita disputatio[10] de Federico Delfino (1559) el plagia, igual que el manuscrit anònim del segle xvi Questio de estu sive de fluxu et refluxu maris per sex hores a la Biblioteca Casanatense de Roma.[1]
A Dondi se li atribueix haver pintat el primer mapa topogràfic del territori de Pàdua. Ara perdut, va ser utilitzat pel seu fill Giovanni en les negociacions posteriors a la guerra de 1372–73 entre Venècia i Pàdua, i es descriu com "un mapa de la mà de Jacomo de 'Dondi, metge, que era un home molt subtil a the art of painting "(" una carta facta per man d'un maistro Jacomo de 'Dondi fisico, el qual fo subtilissimo homo in l'arte de pinger ").
Dondi va fer una adaptació al meridià de Pàdua de les taules astrològiques de motibus planetarum o Toletanae, les taules alfonsines atribuïdes a Alfons X el Sabio, rei de Castella. L'obra va estar en poder de Giovanni el 1389, i va ser citada i elogiada per Beldomandi al seu Canones de motibus corporum supercoelestium (1424), però posteriorment es va perdre. També s'ha suggerit que no era obra de Jacopo, sinó d'un dels seus fills, Gabriele o Giovanni.
En el seu Ad inveniendum primum ascendens nativitatis, conservat en manuscrits a la Bodleian Library, Oxford (1468; Canon. Misc. 436) i a l'Osterreichische Nationalbibliotek, Viena, (segle XV; lat. 5208), Dondi va mostrar que l'ascendent de l'època el naixement era el mateix que la casa de la lluna en el moment de la concepció.
Una breu obra històrica conservada en manuscrits a la Biblioteca Nazionale Marciana (Marc. X, 34 (3129)) i la Biblioteca del Seminari de Pàdua (MS. 11) daten del 1334 aproximadament.
Dondi també va escriure sobre gramàtica. Bernardino Scardeone registra un manuscrit copiat a Venècia el 1372 de les exposicions de Dondi sobre les Magnae derivations d'Uguccione da Pisa. Pensada per perdre’s, l'obra sobreviu en manuscrits del Fitzwilliam Museum, Cambridge, (301), el Bodleian (Canon. Misc. 201) i la Biblioteca universitària de Pavia (Aldini 258).
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Tiziana Pesenti (1992) "Dondi dall'Orologio, Iacopo", in Dizionario Biografico degli Italiani, Volume 41. Accessed febrer 2012.
- ↑ Lynn Thorndike (June 1928) "The Clocks of Jacopo and Giovanni de' Dondi". Isis 10:2, 360-362.
- ↑ Konrad Gesner (1555) Chirurgia: de chirurgia scriptores optimi quique veteres et recentiores, plerique in Germania antehac non editi, nunc primum in unum coniuncti volumen. Singuli qui hoc volumine continentur authores cum suis scriptis, sequente mox pagina enumerantur. Tiguri: Per Andream Gessnerum f. et Iacobum Gessnerum fratres, mense Martio.
- ↑ Peter Uffenbach (1610) Thesaurus chirurgiae: continens praestantissimorum autorum, vtpote Ambrosii Parei Parisiensis. Ioannis Tagaultii Ambiani Vimaci. Iacobi Hollerii Stempani. Mariani Sancti Barolitani. Angeli Bolognini. Michaelis Angeli Blondi. Alphonsi Ferrii Neapolitani. Iacobi Dondi. Et Guilelmi Fabritii Hildani. Opera chirurgica in quibus ... ante hac quidem disiunctim edita; nunc vera in unum collecta & ab omnibus mendis repurgata Francofurti: Prodit typis Nicolai Hoffmanni, impensa Iacobi Fischeri, MDCX. Part 2, De chirurgia scriptores optimi quique veteres et recentiores, plerique ante hac non editi, postea vero Ticuri per Conradum Gesnerum in unum volumen collecti, tandemque per Petrum Uffenbachium revisi & operibus chirurgicis Ambrosii Paraei adiuncti.
- ↑ Peter Schöffer (1484) Herbarius. Mainz: Schöffer. (sometimes referred to as Herbarius latinus).
- ↑ [s.n.] (1522) Aggregator (Aggregatorio-pratico de simplici): Herbolario volgare nel quale le virtu delle herbe; et molti altri simplici se dechiarano; con alcune belle aggionte: novamente de latino in volgare tradutto. Venetia: Alessandro de Bindoni.
- ↑ Claus Nissen (1951) Die botanische Buchillustration, Volume I. Stuttgart: Hiersemann, pp.27-29; cited by Pesenti.
- ↑ Tommaso Giunti (1553) De balneis omnia quae extant apud Graecos, Latinos, et Arabas, tam medicos quam quoscunque ceterarum artium probatos scriptores: qui vel integris libris, vel quoquo alio modo hanc materiam tractaverunt, nuper hinc inde accurate conquisita & excerpta, atque in vnum tandem hoc volumen redacta: in quo aquarum ac thermarum omnium, quae in toto fere orbe terrarum sunt, metallorum item, & reliquorum mineralium nature, vires, atque vsus exquisitissime explicantur: indicibus quatuor appositis, quorum primus auctores omnes, qui in hoc volumine habentur, secundus balneorum nomina, tertius capita cuiuscunq[ue] libri, quartus mirabiles curationes in his libris contentas, quae vi ac beneficio balneorum factae fuerunt, complectitur: opus nostra hac aetate, in qua tam frequens est thermarum usus, medicis quidem necessarium, caeteris vero omnibus tum summopere utile, tum etiam periucundum. Venetiis: Apud Iuntas.
- ↑ Paolo Revelli (1912) "Il trattato della marea di Jacopo Dondi" (introduction, Latin text and Italian translation) Rivista geografica italiana XIX, 200-283.
- ↑ Federico Delfino (1559) Federici Delphini mathematici praestantissimi, De fluxu et refluxu aquae maris: subtilis et erudita disputatio; Eiusdem, De motu octavae sphaerae. [Venice]: In Academia Veneta, MDLIX.
Bibliografia
[modifica]- Andrea Gloria (1884) Monumenti della Università di Padova (1222–1318), in Memorie del Reale Istituto Veneto di Scienze, Lettere, ed Arti, 22
- Andrea Gloria (1888) Monumenti della Università di Padova (1318-1405), in Univ. Studi., vols: I-II.
- Andrea Gloria (1896) "I due orologi meravigliosi inventati da Jacopo e Giovanni Dondi", Arti del Reale Istituto Veneto di Scienze, Lettere ed Arti, Series 7.7:7.