Vés al contingut

Jacques Dicker

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJacques Dicker

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Jacques Dicker
(ru) Яков Моисеевич Дикер Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement31 juliol 1879 Modifica el valor a Wikidata
Jotín (Imperi Rus) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 novembre 1942 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Ginebra (Suïssa) Modifica el valor a Wikidata
Membre del Consell Nacional de Suïssa
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Imperial de Sant Vladimir
Universitat de Ginebra Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Berna Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópolític, advocat Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Socialdemòcrata de Suïssa Modifica el valor a Wikidata

Jacques Dicker (Jotín, 31 de juliol de 1879 - Ginebra, 17 de novembre de 1942) fou un polític suís d'origen ucraïnes, membre del Partit Socialista.

Nascut en una família jueva,[1] Jacques Dicker va estudiar dret a Kíev i va esdevenir actiu al Partit Socialista Rus. Com a resultat, sovint va ser arrestat i empresonat pel règim del tsar. Tanmateix, l'any 1906 aconseguí emigrar a Ginebra on obtingué la llicenciatura en dret l'any 1909 i fou admès a l'advocacia l'any 1915, any de la seva naturalització suïssa. Inscrit al Partit Socialista de Ginebra el 1906, va fer campanya al costat de Léon Nicole i esdevingué secretari i després president el 1922 de la Federació Socialista Suïssa de tendències d'extrema esquerra.

Conseller municipal de Plainpalais del 1924 al 1929, va ser membre del Gran Consell entre 1930 i 1941 i com a conseller nacional entre 1922 i 1925 i entre 1928 i 1941, quan es va prohibir la Federació Socialista Suïssa. Participà, juntament amb Léon Nicole, en la manifestació contra la Union Nationale, que va portar als aldarulls del 9 de novembre de 1932. Advocat penalista, va defensar Léon Nicole el maig de 1933.

Jacques Dicker és el besavi de l'escriptor Joël Dicker.

Referències

[modifica]
  1. Gattiker, Annetta. L'affaire Conradi, 1975.