Jacques Hamel
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (fr) Jacques Georges Albert Hamel  30 novembre 1930 Darnétal (França) |
| Mort | 26 juliol 2016 (85 anys) Saint-Étienne-du-Rouvray (França) |
| Causa de mort | homicidi |
| Sepultura | cimetière de Bonsecours (fr)  |
| Rector Saint-Etienne-du-Rouvray parish (en) | |
| 2000 – 2005 | |
| Rector Cléon (en) | |
| 1988 – 2000 | |
| Rector Saint-Pierre-lès-Elbeuf (en) | |
| 1975 – 1988 | |
| Vicari Notre-Dame-de-Lourdes de Sotteville-lès-Rouen (en) | |
| 1967 – 1975 | |
| Vicari Saint-Antoine du Petit-Quevilly (en) | |
| 1958 – 1967 | |
| Dades personals | |
| Residència | Saint-Étienne-du-Rouvray |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic (1958, 2005–2016) |
| Enaltiment | |
| |
| Festivitat | 26 de juliol |
| Cronologia | |
| 26 juliol 2016 | Atemptat a l'Església de Sant-Étienne-du-Rouvray de 2016
|
Jacques Hamel (30 de novembre de 1930, Darnétal, França - 26 de juliol de 2016, Saint-Étienne-du-Rouvray, França) fou un sacerdot catòlic francès assassinat durant l'Eucaristia per dos islamistes a Saint-Étienne-du-Rouvray (Normandia, França).
Biografia
[modifica]Fou ordenat sacerdot el 30 de juny de 1958 per l'arquebisbe de Rouen, Joseph-Marie Martin. Aquell mateix any fou destinat com a vicari de la parròquia de Sant Antoni de Le Petit-Quevilly i el 1967 fou traslladat a la parròquia de Nostra Senyora de Lourdes de Sotteville-lès-Rouen. El 1975 fou nomenat capellà de Saint-Pierre-lès-Elbeuf i el 1988 a Cléon. L'any 2000 fou nomenat capellà in solidum de la parròquia de Saint-Étienne-du-Rouvray, el 2005, tot i que els capellans poden retirar-se en fer 75 anys, ell preferí continuar oferint el seu servei a la comunitat perquè encara es veia amb forces.[1]
Martiri
[modifica]Fou martiritzat[2] per Malik Petitjean i Adel Kermiche, dos terroristes de l'Estat Islàmic mentre celebrava missa a la seva parròquia de Sant Esteve de Saint-Étienne-du-Rouvray el 26 de juliol del 2016. Els seus agressors cridaren DAEIX abans de tallar-li el coll. El seu martiri fou el primer que es produí a l'Europa Occidental en més de 70 anys, des de l'execució del jesuïta Alfred Delp el 2 de febrer del 1945 a Berlín a mans dels nazis.
Reaccions
[modifica]El portaveu de la Santa Seu, Federico Lombardi, digué que el Papa Francesc es trobava al corrent dels esdeveniments i que sentia dolor i horror davant la «violència horrible que ha ocorregut en una església, un lloc sagrat en què s'anuncia l'amor de Déu».[2]
L'arquebisbe de Rouen, Dominique Lebrun, que assistia a la Jornada Mundial de la Joventut 2016 a Polònia, digué en resposta a l'atac: «l'Església Catòlica no pot tenir d'altres armes que l'oració i la fraternitat entre els homes».[2]
D'altra banda, Mohammed Karabila, president de l'Institut Regional de la Fe Musulmana de Normandia, digué que era «un home de pau i de fe, amb un cert carisma, una persona que dedicà la seva vida a les seves idees i a la religió. Sacrificà la seva vida pels altres».[2]