Jacques Le Goff

Jacques Le Goff

Biografia
Naixement	(fr) Jacques Louis Le Goff 1r gener 1924 Toló (França)
Mort	1r abril 2014 (90 anys) París (França)
Sepultura	Lanester
President École des hautes études en sciences sociales
1975 – 1977 – François Furet →
Dades personals
Religió	Agnosticisme
Formació	Liceu Louis-le-Grand Lycée Thiers École Normale Supérieure
Activitat
Camp de treball	Història medieval i història
Ocupació	historiador, medievalista, membre de la Resistència Francesa, investigador
Ocupador	École des hautes études en sciences sociales Centre Nacional de Recerca Científica Universitat Lilla 3
Partit	Partit Socialista Unificat (1958–1962)
Membre de	Academia Europaea (1989–) Acadèmia Medieval d'Amèrica (membre corresponent de l'Acadèmia Medieval d'Amèrica) (1987–) Acadèmia Polonesa de les Ciències
Moviment	Escola dels Annales
Professors	Charles-Edmond Perrin i Maurice Lombard
Obra
Obres destacables Un Long Moyen Âge (fr)
Estudiant doctoral	Michel Lauwers, Guy Lobrichon, Jean-Claude Schmitt, Odette Chapelot, Jacques Chiffoleau, Régis Labourdette (en) , Annie Cazenave (en) , Françoise Piponnier, Arturo Roberto Firpo, Alain Boureau, Mario Pilosu (en) , André Guillerme, François Garnier, Colette Ribaucourt (en) , Marie-Claire Gasnault-Beis, Sophie Cassagnes-Brouquet, Martin Nejedlý (en) , Pascal Michon, Rosa Maria Dessì i Pierre Gibert
Premis
(2007)  Premi Dan David (2004)  Dr A.H. Heineken Prize for History (en) (19 octubre 2000)  doctor honoris causa per la Universitat de Parma (1997)  Gran Premi d'Història de París (1997)  Comanador de les Arts i les Lletres (1997)  Comandant de la Legió d'Honor (1996)  Gran Premi Gobert (1994)  premi Hegel (1993)  Historian Prize of the city of Münster (en) (1991)  Medalla d'or del CNRS (1987)  membre corresponent de l'Acadèmia Medieval d'Amèrica (1978)  premi Broquette-Gonin  doctor honoris causa per la Universitat de Pavia  doctor honoris causa per la Universitat Jagellònica

Jacques Le Goff (Toló, França, 1 de gener de 1924-1 d'abril de 2014) fou considerat un dels historiadors més experts en l'Edat Mitjana. A les seves obres intentà transmetre la vida quotidiana del període i no solament les grans fites militars i polítiques. Va rebre vuit doctorats honoris causa, la medalla d'or del CNRS i diversos guardons de societats històriques, entre altres reconeixements. Va ser reconegut per Fernand Braudel i Maurice Lombard, que va presidir el seu tribunal d'agrégation. Durant gairebé set dècades va renovar l'ofici de medievalista, i va conferir dignitat i caràcter.

La seva tesi principal radica en l'especificitat del període medieval, que no era una simple transició fosca entre l'Antiguitat clàssica i el Renaixement, com va instaurar l'humanisme, ni tan sols un període bàrbar i instintiu com reclamava el Romanticisme. Le Goff va buscar les bases de moltes institucions modernes en els segles d'esplendor del feudalisme i va iniciar la recerca d'alguns personatges claus, menystinguts fins al moment. Igualment va reivindicar la importància del Purgatori, el culte a la Verge Maria o el lligam entre guerra i religió com a aspectes cabdals en els segles posteriors.

Algunes obres destacades

• Pour un autre Moyen Âge, 1977
• La Naissance du purgatoire, 1981
• L'Imaginaire médiéval, 1985
• L'Homme médiéval, 1994
• La Civilisation de l'Occident Médiéval, 1997
• Un Moyen Âge en images, 2000
• Cinq personnages d'hier pour aujourd'hui: Bouddha, Abélard, saint François, Michelet, Bloch, 2001
• L'Europe est-elle née au Moyen Âge?, 2003