Jacques Leon Clément-Thomas
  | |
| Nom original | (fr) Jacques Léon Clément-Thomas |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 31 desembre 1809 Liborna (França) |
| Mort | 18 març 1871 (61 anys) rue du Chevalier-de-La-Barre (França) |
| Causa de mort | homicidi, ferida per arma de foc |
| Sepultura | cementiri de Père-Lachaise, 4 (1875–) 48° 51′ 39″ N, 2° 23′ 29″ E / 48.86082°N,2.391401°E Grave of Lecomte & Clément-Thomas (en)  |
 Diputat a l'Assemblea Nacional Gironda | |
| 23 abril 1848 – 26 maig 1849 | |
| Prefect of Gironde (en) | |
| 1848 – 1848 | |
| Activitat | |
| Lloc de treball | París |
| Ocupació | polític, militar, oficial, alt càrrec |
| Carrera militar | |
| Rang militar | general |
| Conflicte | Jornades de Juny guerra franco-prussiana |
| Família | |
| Parents | Clément Thomas, nebot |
 | |
Jacques Léon Clément-Thomas (Liborna, 1809[1] - Montmartre, 18 de març de 1871) fou un polític i militar francès, general de l'exèrcit de França,[2] assassinat per la Guàrdia Nacional de la Comuna de París.
Trajectòria militar i política
[modifica]Clément-Thomas s'incorporà a l'exèrcit com a voluntari als vint anys.[2] Com a militar jove de tendències republicanes fou implicat en diverses trames (inclosa la de Lunéville) durant la Monarquia de Juliol. Detingut el 1835, aconseguir escapar de la presó de Sainte-Pélagie de París.[3]
Exiliat a Anglaterra, tornà l'any 1837 a França després de l'amnistia als delinqüents polítics i col·laborà amb el periòdic Le National, l'òrgan de la majoria "burgesa republicana". Clément-Thomas era partidari de la Segona República Francesa.[3] i fou elegit a l'Assemblea Constituent el 1848 com a membre de la Gironda. Quan esclatà la revolta de juny de 1848 fou posat al comandament de la Guàrdia Nacional del Sena, que reprimí durament als treballadors revoltats dels Tallers Nacionals. A l'Assemblea Legislativa de 1849 no fou escollit diputat.
Clément-Thomas s'oposà al cop d'estat del 2 de desembre de 1851 de Napoleó III i intentà en va alçar la Gironda contra el cop d'estat. Durant el Segon Imperi Francès, s'exilià a Bèlgica i Luxemburg.[4][5]
Clément-Thomas tornà a París després de la proclamació de la Tercera República Francesa[6] el 4 de setembre de 1870. El Govern de Defensa Nacional el tornà a nomenar comandant en cap de la Guàrdia Nacional del Sena durant el setge de París.[6] Participà en el desastrós intent de ruptura de Buzenval el 20 de gener de 1871 i renuncià al seu comandament el 13 de febrer.
Execució
[modifica]Durant l'Alçament del 18 de març de 1871, vestit de civil, recorregué les barricades de Montmartre.[7] En un moment donat fou reconegut i envoltat per la multitud, llençat sobre el cadàver del general Claude Lecomte, qui havia estat linxat pocs minuts abans, i finalment també assassinat. Els seus cossos quedaren exposats al lloc de l'assassinat durant dos dies, concretament a la rue des Rosiers (actualment, rue du Chevalier-de-la-Barre). El doctor Guyon, que després examinà els cossos, trobà quaranta bales al cos de Clément-Thomas i nou bales a la part posterior de Lecomte.[8][9]
La llegenda que un escamot afusellà de forma ordinària als dos generals fou un invent[10] basat en una fotografia escenificada pel fotògraf Eugène Appert, que fou realitzada al juny, tres mesos després.[11] Fins i tot hi hagué una producció de teatre activista (La Commune, drame historique, 1908), que retrata un pseudo-judici als dos generals abans de l'execució.[12]
Referències
[modifica]- ↑ Jouin, Henri Auguste. La sculpture dans les cimetières de Paris (en francès). Mâcon: Protat frères, 1898, p. 53.
- ↑ 2,0 2,1 L'Illustration européenne, any 1, exemplar 21, Brussel·les, 8 abril 1871, pàg. 168 (francès)
- ↑ 3,0 3,1 Robert, Adolphe; Cougny, Gaston. Edgar Bourloton editor. Dictionnaire des parlementaires français... : depuis le 1er mai 1789 jusqu'au 1er mai 1889.... (en francès). vol. 5. Gallica, p. 413.
- ↑ Autoria Diversa, 1875, p. 281, Exilé de la France, il vint dans la Grand-Duché... [Exiliat de França, vingué al Gran Ducat].
- ↑ «Sektkellerei Schloss Moestroff» (en francès). Industriegeschicht vu Lëtzebuerg. «Clément-Thomas loue/achète? le château de Bollendorf de 1867-1870. Il retourne à Paris en 9/1870 après la proclamation de la République. [Clément-Thomas llogà/comprà? el castell de Bollendorf des de 1867 a 1870. Retornà a París el setembre de 1870 després de la proclamació de la República]»
- ↑ 6,0 6,1 Autoria Diversa, 1875, p. 282.
- ↑ Trochu, Louis-Jules. Œuvre posthume (en francès). vol. 1. Tours: A. Mame et fils, 1986, p. 53 [Consulta: 19 març 2020].
- ↑ Milza, 2009, p. 19.
- ↑ Gluckstein, Donny. Paris Commune: A Revolution in Democracy (en anglès). Haymarket Books, 15 gener 2014, p. 231.
- ↑ «Archive: Photographs of the Paris Commune» (en anglès). Musee-Orsay.fr, 05-12-2008. «the first political photomontages appeared, with evocative titles - Crimes of the Commune (Eugène Appert), Martyrs of La Roquette (Hippolyte Vauvray) - faked pictures, with an anti-communard purpose, reconstructions after the event of episodes from the Commune with the help of actors in costume, highlighting mostly the executions of hostages by insurgents in May 1871.»
- ↑ Tillier, Bertrand. La Commune de Paris, révolution sans images?: politique et représentations dans la France républicaine (1871-1914) (en francès). Ceyzérieu: Editions Champ Vallon, 2004, p. 68. ISBN 9782876733909. «c'est au début du mois du juin 1871 que Eugène Appert entreprit sa serie de photomontages des Crimes de la Commune»
- ↑ «La Commune, drame historique (1908)» (en francès). ThéâtresPolitiques.fr. [Consulta: 19 març 2020].
Bibliografia
[modifica]
- Autoria Diversa. Publications de la Société pour la recherche et la conservation des monuments historiques dans le Grand-Duché de Luxembourg (en francès). vol. 29-30. Luxemburg: Société pour la recherche et la conservation des monuments historiques dans le Grand-Duché de Luxembourg, 1875.
- Milza, Pierre. L'année terrible: La Commune (mars–juin 1871) (en francès). París: Perrin, 2009. ISBN 978-2-262-03073-5.