Jacques Philippe Marie Binet
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 2 febrer 1786 Rennes (Bretanya) |
| Mort | 12 maig 1856 (70 anys) París |
| Sepultura | Cementiri de Montparnasse 48° 50′ 17″ N, 2° 19′ 37″ E / 48.83806°N,2.32694°E |
| 158è President Acadèmia Francesa de les Ciències | |
| 1r gener 1855 – 12 maig 1856 ← Charles Combes – Isidore Geoffroy Saint-Hilaire → | |
| Dades personals | |
| Formació | École Polytechnique |
| Es coneix per | Fórmula de Binet Fórmula del determinant d'una matriu |
| Activitat | |
| Camp de treball | Astronomia |
| Ocupació | Matemàtiques |
| Organització | École Polytechnique Collège de France |
| Membre de | |
| Influències | |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Cònjuge | Marie Eléonore Ménard Dubourg |
| Fills | Paul Jacques Binet (1822-1878) |
| Pare | Philippe Binet i Renée Marie Jollivet |
| Premis | |
Cavaller de la Legió d'Honor (1821) | |
Jacques Philippe Marie Binet (1786-1856) fou un matemàtic francès.
Vida i Obra
[modifica]El pare de Binet era arquitecte, mentre que la família de la seva mare tenia una indústria de ceràmica. Això va permetre al matrimoni donar una bona educació a tots els seus fills. Jacques Binet va estudiar a l'escola de Rennes fins al seu ingrés a l'École Polytechnique el 1804. Va ser nomenat professor auxiliar d'aquesta escola el 1807 i en els anys successius va anar tenint posicions més rellevants, fins que en va ser director d'estudis des de 1816 fins a 1830.[1]
També va ser professor des de 1808 de l'École des Ponts et Chaussées i des de 1823 del Collège de France en què va substituir Delambre en la càtedra d'astronomia.[2]
El 1843 va ser nomenat membre de l'Acadèmia Francesa de les Ciències, de la que serà nomenat president el 1855, tot i que no arribarà a exercir per la seva mort uns mesos després.
Binet va publicar els seus primer articles el 1809-1810 a la revista de l'École Polytechnique, sota la supervisió d'Hachette. En tota la seva vida, va publicar una seixantena d'articles,[3] sobre matrius, teoria de nombres, geometria i càlcul diferencial. També va abordar alguns temes astronòmics, entre els quals destaca el seu treball sobre el pèndol de Foucault (1851).[4]
Fórmula de Binet pels nombres de Fibonacci
[modifica]Aquesta fórmula proporciona el terme de la successió de Fibonacci sense haver d'utilitzar procediments recursius. Com és sabut, els nombres de Fibonacci es defineixen recursivament per la fórmula:
en la que
Binet va trobar una fórmula general per calcular qualsevol nombre de Fibonacci:
Això va posar en relleu les relacions entre la série de Fibonacci i la secció àuria.
Referències
[modifica]- ↑ Grattan-Guinness, pàgina 191.
- ↑ Grattan-Guinness, pàgina 192.
- ↑ «Jacques Binet's papers». MacTutor History of Mathematics.
- ↑ Aczel, pàgines 105 i ss.
- ↑ Weisstein, Eric W. «Binet's Fibonacci Number Formula». MathWorld—A Wolfram Web Resource. [Consulta: 7 maig 2016].
Bibliografia
[modifica]- Aczel, Amir D. Pendulum: Leon Foucault and the Triumph of Science (en (anglès)). Atria Books, 2003. ISBN 0-7434-6478-8.
- Grattan-Guinness, Ivor. Convolutions in French Mathematics: 1800-1840 (en (anglès)). Birkäuser, 1990. ISBN 3-7643-2237-3.
- Laurentin, Jérôme «Réflexions sur la triangulation des polygones convexes» (en (francès)). Bulletin de la SABIX, Vol. 44, 2009, pàg. 141-150. ISSN: 2114-2130.
Enllaços externs
[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Jacques Philippe Marie Binet» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)
- «Jacques Philippe Marie Binet». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.