Vés al contingut

Jaime Bofill-Gasset i Amil

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Jaime Bofill-Gasset y Amil)
Plantilla:Infotaula personaJaime Bofill-Gasset i Amil
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement29 juny 1915 Modifica el valor a Wikidata
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Mort8 maig 1989 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Procurador a Corts
11 novembre 1971 – 30 juny 1977
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
NacionalitatCatalunya Catalunya
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióvoluntari requeté, polític Modifica el valor a Wikidata
Membre de


Jaime Bofill-Gasset i Amil (Barcelona, 29 de juny de 1915 - 8 de maig de 1989) va ser un voluntari requeté del Terç de Montserrat durant la Guerra Civil Espanyola, conegut per haver estat condecorat amb la Creu Llorejada de Sant Ferran.[1]

Abans de la contesa era agricultor. Des de jove, Bofill va ser un carlí convençut.[2]

Després de l'esclat de la Guerra civil en 1936, es va integrar com a voluntari en el Terç de Requetés de La nostra Senyora de Montserrat. A l'agost de 1937 la unitat es trobava destinada en el Front d'Aragó, defenent la posició de Codo. El 24 d'agost unitats de l'Exèrcit republicà varen llançar una Ofensiva sobre Saragossa, i Codo va ser immediatament atacat. Durant el setge republicà Bofill va ser ferit de gravetat fins a tres vegades, encara que va aconseguir sobreviure i va ser fet presoner. De 182 requetés carlins que defenien Codo, en varen morir 146.[3] Al començament de 1939, Bofill va aconseguir tornar a la zona franquista i va tornar a la seua antiga unitat.

Per les seues accions a Codo, en 1943 el règim franquiste el va condecorar amb la Creu Llorejada de Sant Ferran, la màxima condecoració militar espanyola.[4] Durant la dictadura de Francisco Franco va ser procurador en les Corts Franquistes, entre 1971-1977.[5][6] Va ser un dels procuradors declarats absents durant la votació en les Corts de la Llei per a la Reforma Política que va dissoldre el règim franquiste.[7] Va morir en 1989.[8] Es troba enterrat al cementeri barceloní de Sarrià.

Referències

[modifica]
  1. Julio Aróstegui (2013). Combatientes Requetés en la Guerra Civil española, 1936-1939, Madrid, pp. 703-4
  2. Luis Fabián Blázquez (1995). Riesgo y ventura de los Tercios de Requetés, Actas, pág. 101
  3. Gabriel Cardona, Juan Carlos Losada (2004). Aunque me tires el puente: Memoria oral de la batalla del Ebro, Aguilar, pág. 159
  4. José María Gárate Córdoba (1976). Alféreces provisionales: la improvisación de oficiales en la guerra del 36, Editorial San Martín, pàg. 93
  5. Laureano López Rodó (1990). Memorias: El principio del fin, Plaza & Janés, pàg. 218
  6. Buscador Histórico de Diputados - Jaime Bofill Gasset Amell (Consultat el 23 de febrer de 2016)
  7. «Aprobada la ley de reforma política». Arriba, 19-11-1976.
  8. "Esquelas y Generales", ABC, pàg. 94 (10 de maig de 1989)

Enllaços externs

[modifica]