Jaime de Palafox i Cardona
Biografia | |
---|---|
Naixement | (es) Jaime de Palafox y Cardona 13 desembre 1642 Saragossa (Espanya) |
Mort | 3 desembre 1701 (58 anys) Sevilla (Espanya) |
Arquebisbe de Sevilla | |
13 novembre 1684 – 2 desembre 1701 ← Ambrosio Ignacio Spinola y Guzman – Manuel Arias y Porres → Diòcesi: arquebisbat de Sevilla | |
Arquebisbe catòlic | |
8 novembre 1677 – ← Juan Lozano y Lozano – Ferdinando Bazan y Manriquez (en) → Diòcesi: arquebisbat de Palerm | |
Rector de la Universitat de Saragossa | |
1669 – 1669 | |
Rector de la Universitat de Salamanca | |
1662 – 1662 | |
Arquebisbe catòlic | |
Dades personals | |
Nacionalitat | Espanya |
Religió | Església Catòlica |
Formació | Universitat de Salamanca Universitat de Saragossa |
Es coneix per | Pels seus plets amb el Capítol eclesiàstic |
Activitat | |
Ocupació | Prelat |
Consagració | Carlo Pio di Savoia |
Família | |
Pares | Marquesos d'Ariza |
Jaime de Palafox i Cardona (Saragossa, Aragó, 13 de desembre de 1642 - Sevilla, Andalusia, 3 de desembre de 1701) fou un prelat espanyol.[1]
Era fill del marquès d'Ariza i de Maria Felipa Cardona, filla dels prínceps de Ligni, i s'educà amb el seu oncle Juan de Palafox.
Estudià a la Universitat de Salamanca i en va ser rector, càrrec que desenvolupà igualment a la de Saragossa.
El 1669 prengué possessió del priorat de Santa Cristina, dignitat de la metropolitana de la mencionada ciutat, i el 1677 fou nomenat arquebisbe de Palerm, seu de la qual va prendre possessió per poders el 3 de gener de 1678. Més tard va ser promogut a la cadira arquebisbal de Sevilla.
Aquest prelat havia estat, a més, diputat del regne d'Aragó en dues diferents ocasions, i fou, a més, enviat com ambaixador pel consistori d'Aragó al rei Carles II.
Fou molt celebèrrim per haver entaulat contra el Capítol multitud de plets relatius a l'exercici de la jurisdicció i a matèries litúrgiques i també per posar en dubte algunes formes d'interpretació dels seises sevillans.
Deixà alguns escrits els quals resten mancats d'importància.
Referències
[modifica]- ↑ Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana (en castellà). Volum núm. 41, p. 66. ISBN 84-239-4541-3.