Rumi
  | |
| Nom original | (fa) جلالالدین مُحمَّد بلخی |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 30 setembre 1207 (Gregorià) Vakhsh (imperi Anuixtigínida) |
| Mort | 17 desembre 1273 (Gregorià) (66 anys) Konya (Soldanat de Rum) |
| Sepultura | Mevlâna Museum (en)  Yeşil Türbe (en) |
| Dades personals | |
| Religió | Islam i sufisme |
| Activitat | |
| Camp de treball | Pensament islàmic i sufisme |
| Ocupació | poeta, filòsof, místic, literat, ulema, escriptor, teòleg |
| Professors | Baha ud-Din Walad (en) i Burhanuddin Tirmizi (en) |
| Alumnes | Pervâne i Husam al-Din Chalabi (en) |
| Influències | |
| Nom de ploma | خاموش |
| Obra | |
Obres destacables | |
| Família | |
| Cònjuge | Gawhar Khatun |
| Fills | Sultan Walad |
| Pare | Baha ud-Din Walad (en) |
      | |
Jalal-ad-Din Muhàmmad Balkhí (persa: جلالالدین محمد بلخى, Jalāl ad-Dīn Muḥammad Balkhī) o Jalal-ad-Din Muhàmmad Rumi (persa: جلالالدین محمد رومی, Jalāl ad-Dīn Muḥammad Rūmī), o simplement Rumi, també conegut com a Mawlana (30 de setembre de 1207- Konya, 17 de desembre de 1273), fou un poeta, jurista, teòleg i místic sufí. El seu nom prové del seu origen en l'àrea coneguda com a Rūm, de la qual fou un dels intel·lectuals més destacats. Encara avui en dia la seva obra té gran importància en la literatura persa, urdú i turca, i ha estat traduïda a molts idiomes. Els seus seguidors fundaren l'orde sufí dels mawlawiyya després de la seva mort,[1] coneguts per la seva meditació semà, en la qual giren sobre si mateixos acompanyats per flautes i tambors. El seu türbe és a Konya, Turquia, i es troba en un museu.
Biografia[modifica]
Rumi va néixer a la província de Balkh, en una família d'estudiosos, dedicats a la teologia, la jurisprudència i l'ensenyament. Degut a la invasió mongola, el pare de Rumi, Baha-ud-Din Walad, va abandonar casa seva amb la seva família i un grup de deixebles. La primera etapa del viatge els va portar a la ciutat de Nishapur, a la província de Khorāsān (actual Iran) on, segons relaten diversos escrits hagiogràfics, Rumi va conèixer un dels més famosos poetes místics sufís, Farid-ud-Din Attar, que el va influir considerablement.
De Nishapur, la família va anar a Bagdad i, més tard, van emprendre el pelegrinatge a la Meca. Després de viure en diverses ciutats, van resisdir 7 anys a Larenda, l´actual Kerman (Iran), on va morir la seva mare. En aquesta ciutat, Rumi es va casar amb Gowhar Khatun i va tenir dos fills: Sultan Walad i Ala-ud-Din Chalabi.
Al voltant de 1228, la família va arribar a Konya (actual Turquia), on el pare de Rumi va assumir la direcció d´una important madrassa, gràcies als seus coneixements i mèrits. Baha-ud-Din, però, va morir dos anys més tard i Rumi el va succeir en el càrrec. En aquesta època, Burhan-ud-Din Muhaqiq Tirmidhi, antic deixeble del pare de Rumi, va esdevenir el seu mestre i, així mateix, el poeta va viure i estudiar a Damasc (Síria) durant uns anys.
Rumi va tornar a Konya i, des de 1240 fins a 1244 va ensenyar jurisprudència i llei corànica. Als 32 anys ja era reconegut com un influent guia espiritual i portava la vida d´un professor de gran reputació, pel seu saber i eloqüència.
El mes de novembre de l´any 1244, als 37 anys, va conèixer Shams de Tabriz i la seva vida va canviar radicalment, passant a convertir-se en un asceta. Els relats sobre el transcendental encontre entre aquests dos homes són nombrosos i sovint semblen envoltats de llegenda. El cert és, però, que aquesta amistat va donar com a fruit la majoria dels poemes de la famosa obra de Rumi, Divan-e Shams-e Tabrizi.[2]
Últims anys i mort[modifica]
Mewlana havia estat component espontàniament ghazals (poemes perses), i aquests s'havien recollit al Divan-i Kabir o Diwan Shams Tabrizi. Rumi va trobar un altre company a Salaḥ ud-Din-e Zarkub, un orfebre. Després de la mort de Salah ud-Din, l'escrivà i estudiant favorit de Rumi, Hussam-e Chalabi, va assumir el paper de company de Rumi. Un dia, tots dos estaven passejant per les vinyes de Meram fora de Konya quan Hussam va descriure a Rumi una idea que havia tingut: "Si haguéssiu d'escriure un llibre com el Ilāhīnāma de Sanai o el Mantiq ut-Tayr d'Attar, esdevindria el company de molts trobadors que omplirien el seu cor amb el teu treball i compondrien música per acompanyar-lo". Rumi va somriure i va treure un paper on estaven escrites les divuit línies inicials del seu Masnavi, començant per:
| « | La causa de l'amant està separada de totes les altres causes L'amor és l'astrolabi dels misteris de Déu.[3] |
» |
Hussam va implorar a Rumi que escrigués més. Rumi va passar els següents dotze anys de la seva vida a Anatòlia dictant els sis volums d'aquesta obra mestra, el Masnavi, a Hussam.
El desembre de 1273, Rumi va emmalaltir; va predir la seva pròpia mort i va compondre el conegut ghazal, que comença amb el vers:
| « | Com saps quina mena de rei tinc dins meu com a company? No mireu la meva cara daurada, perquè tinc cames de ferro.[4] |
» |
Rumi va morir el 17 de desembre de 1273 a Konya. La seva mort va ser plorada per la diversa comunitat de Konya, amb cristians i jueus locals que es van unir a la multitud que va convergir per acomiadar-se mentre el seu cos va ser transportat per la ciutat.[5] El cos de Rumi va ser enterrat al costat del del seu pare, i un esplèndid santuari, la "Tomba Verda" (turc: Yeşil Türbe, àrab: قبة الخضراء ; avui el Museu Mevlâna), es va erigir sobre el seu lloc d'enterrament. El seu epitafi diu:
Referències[modifica]
- ↑ Scott Meisami, Julia. Oneworld Publications. Forward to Franklin Lewis, Rumi Past and Present, East and West (en anglès). revised edition, 2008.
- ↑ Yalal ud-Din Rumi. Rubayat (en castellà). Ediciones UNESCO. ISBN 84-87198-27-9.
- ↑ Naini, Majid. The Mysteries of the Universe and Rumi's Discoveries on the Majestic Path of Love.
- ↑ Nasr, Seyyed Hossein. SUNY Press. Islamic Art and Spirituality, 1987, p. 120. ISBN 978-0-88706-174-5.
- ↑ Jawid Mojaddedi. «Introduction». A: Rumi, Jalal al-Din. The Masnavi, Book One. Oxford University Press (Kindle Edition), 2004, p. xix.
Bibliografia[modifica]
- "RUMI, JALĀL-AL-DIN," Encyclopædia Iranica, edició en línia, 2014, disponible a http://www.iranicaonline.org/articles/rumi-jalal-al-din-parent (consultat el 21 de juliol del 2016).
