Suhrawardí
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1155 (Gregorià)  Sohrevard (Califat Abbàssida) | ||
| Mort | 1191 (Gregorià) (35/36 anys) Alep (Califat Abbàssida) | ||
| Religió | Sunnisme i sufisme | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Pensament islàmic, sufisme, escola peripatètica, illuminationism (en)  i filosofia | ||
| Lloc de treball | Imperi persa | ||
| Ocupació | filòsof, escriptor, poeta | ||
| Període | Ildegízida | ||
| Professors | Majduddin al-Jili (en) | ||
| Influències | |||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
 
| |||
Abu-l-Futuh Xihab-ad-Din Yahya ibn Hàbaix ibn Amírak as-Suhrawardí (Suhraward, a prop de Zanjan, Iran, 1155 - Alep, Síria, 1191), més conegut simplement per as-Suhrawardí o Suhrawardí, va ser un filòsof persa medieval, fundador de l'anomenada Escola de la Il·luminació sufí o «teosofia oriental,» moviment influït pel zoroastrisme i el platonisme.[1]
Considerava que tot està fet de llum, de manera que les llums materials que il·luminaven les coses descendien de llums immaterials, d'un mode similar a les idees de Plató. La Llum suprema, identificada amb la divinitat és la font de tota Creació i ha permès l'existència de diferents mons, essent el més fosc el terrenal. Va aplicar aquesta lectura a l'Alcorà, seguint l'esoterisme iranià, motiu pel qual seria finalment executat. Creia que l'islam, el platonisme i el zoroastrisme eren diferents maneres d'aproximar-se a la mateixa veritat.
Suhrawardí també va destacar en lògica (seguint a Aristòtil) i les matemàtiques, però es va allunyar de la idea de necessitat de les lleis científiques perquè considerava el saber comú i inductiu igualment vàlid.
Referències
[modifica]- ↑ «As-Suhrawardī, Persian mystic». Encyclopædia Britannica [Consulta: 4 agost 2016].
Bibliografia
[modifica]
- ↑ Marcotte, Roxane «Pkilosophical Reason versus Mys&al Intuition: Shihdb al-Din Suhrawardí (d. 1191)». Anaquel de Estudios Árabes, Núm. 7, 1996, pàg. 109-125 [Consulta: 4 agost 2016].