Vés al contingut

Janet Leigh

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJanet Leigh
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Jeanette Helen Morrison Modifica el valor a Wikidata
6 juliol 1927 Modifica el valor a Wikidata
Merced (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 octubre 2004 Modifica el valor a Wikidata (77 anys)
Beverly Hills (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortvasculitis
infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata
SepulturaCementiri Westwood Village Memorial Park Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat del Pacífic
Stockton High School
Merced High School Modifica el valor a Wikidata
Alçada166 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu de gènere, actriu de cinema, actriu, actriu de televisió, actriu de teatre, escriptora Modifica el valor a Wikidata
Activitat1947 Modifica el valor a Wikidata -
PartitPartit Demòcrata dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeTony Curtis (1951–1962)
Robert Brandt
John Kenneth Carlisle
Stanley Reames Modifica el valor a Wikidata
FillsKelly Curtis
 () Tony Curtis
Jamie Lee Curtis
 () Tony Curtis Modifica el valor a Wikidata
ParesFrederick Robert Morrison Modifica el valor a Wikidata  i Helen Lita Westergard Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0001463 Allocine: 149 Rottentomatoes: celebrity/janet_leigh Allmovie: p41670 79463 TV.com: people/janet-leigh IBDB: 49417 AFI: 79463 TMDB.org: 7302
Musicbrainz: 0e97ce00-1e98-4b9a-90bf-deec2724e420 Discogs: 2064027 Find a Grave: 9550589 Modifica el valor a Wikidata

Janet Leigh (Merced, 6 de juliol de 1927 - Beverly Hills, 3 d'octubre de 2004), nom artístic de Jeanette Helen Morrison, va ser una actriu estatunidenca.

Després d'estudis de música i de psicologia, és localitzada el 1947 per l'actriu Norma Shearer que sotmet el seu nom a la Metro-Goldwyn-Mayer per a la pel·lícula The Romance of Rosy Ridge. L'èxit de la pel·lícula li obre les portes del cinema, roda amb els més grans: Errol Flynn a That Forsyte Woman (1949), James Stewart a Colorado Jim (1953), John Wayne a Jet Pilot (1957) i és dirigida per Orson Welles a Touch of Evil (1958).

Janet Leigh ateny el seu apogeu el 1960, gràcies al thriller Psicosi, dirigida per Alfred Hitchcock. Amb quaranta-cinc minuts d'interpretació efectiva i l'escena de culte de la dutxa n'hi ha prou per aconseguir un Globus d'Or i una nominació a l'Oscar. Dona després la rèplica a Frank Sinatra a El missatger de la por (1962) i a Paul Newman a Harper (1966). Se la veu poc a les pantalles a partir dels anys 1970 i apareix al costat de la seva filla Jamie Lee Curtis a les pel·lícules fantàstiques Fog (1978) i Halloween H20: 20 Years Later (1998).

Es va comprometre en moltes causes humanitàries. Era una de les ambaixadores dels Share Inc, una obra benèfica de Hollywood per als minusvàlids mentals.

Va ser casada quatre vegades, i va tenir els seus dos fills amb Tony Curtis, Jamie Lee i Kelly Curtis.

Biografia

[modifica]

Janet Leigh neix el 6 de juliol de 1927 a Merced, Califòrnia on passa la major part de la seva infantesa. El seu pare és agent d'assegurances a Stockton (Califòrnia)[1][2] Per combatre la seva timidesa, fa cursos de cant i de ball. Entra llavors en el cor d'una església presbiteriana.[1] Alumna superdotada se salta classes, i es trasllada sovint, deixant l'escola als quinze anys,[2] per estudiar la música i entrar finalment a la universitat del Pacífic on fa psicologia. El 1942 es casa, a Reno i d'amagat dels seus pares, amb John Carlyle. Ell tenia 18 anys i ella 15 però simulà tenir-ne 18. Els pares forcen l'anul·lació del matrimoni.[3] El 5 d'octubre de 1945 es casa amb el director d'orquestra Stanley Reames.[1] La seva unió no durarà dos anys.

El 1947, l'actriu Norma Shearer passa una temporada d'esquí a la regió de Truckee amb el seu espòs Marty Arouge.[1][2] Al taulell de Sugar Bowl Ski Lodge, on treballen els pares de Janet,[1] Shearer es fixa en una fotografia que tenen de la seva filla. Impressionada per la seva bellesa natural, l'actriu, de tornada a Hollywood, proposa el seu nom a la Metro-Goldwyn-Mayer per a la pel·lícula The Romance of Rosy Ridge.[1][2] El 7 d'agost de 1946, Jeannette Morrisson va a l'estudi per passar una prova que encanta els responsables de l'estudi.[2] Signa amb ells un contracte llarga durada i agafa el nom de Janet Leigh.

Janet Leigh a Colorado Jim (1953)

El 1948, els papers menors es multipliquen, com en Hills of home de Fred M. Wilcox, però destaca en el musical (Words and Music de Norman Taurog) i figura a Act of Violence del prestigiós Fred Zinnemann. L'any següent, després d'haver encarnat una de les Donetes amb June Allyson, roda una pel·lícula d'espionatge de George Sidney i figura a That Forsyte Woman de John Galsworthy; obté el paper principal de Negoci de vacances, pel·lícula de Don Hartman on fa de mare de família al costat de Robert Mitchum. L'èxit de la pel·lícula incita els responsables de la MGM a oferir-li millors papers. Després d'alguns papers en produccions com Camí a Broadway, It's a Big Country (esquetx amb Gene Kelly) o també Just This Once, Janet Leigh coneix la glòria.

El 1952, el director George Sidney li ofereix el seu primer gran paper en el cinema a la pel·lícula de capa i d'espasa Scaramouche, amb Stewart Granger i Eleanor Parker. La pel·lícula és un èxit i llança veritablement la seva carrera.

La seva vida afectiva és tanmateix més inestable llavors: ja s'ha divorciat dues vegades. El 1951, es casa una tercera vegada amb l'actor Tony Curtis. El seu idil·li durarà onze anys. Van tenir dues filles junts: les actrius Kelly Curtis i Jamie Lee Curtis, les úniques filles de Janet Leigh.

L'actriu roda llavors amb els majors actors hollywoodiencs sota la direcció de famosos directors. Comença amb James Stewart, amb qui actua a Colorado Jim el 1953 sota la direcció d'Anthony Mann. El mateix any roda amb el seu marit a Houdini de George Marshall, i interpreta el paper principal femení d'una nova comèdia musical, Walking My Baby Back Home.

Janet Leigh a Touch of Evil (1958)

El 1954, actua en quatre pel·lícules. És al cartell de El príncep valent inspirada en els dibuixos animats homònims, amb James Mason i Robert Wagner. Còmoda en tots els registres, passa a la comèdia amb Living It Up (amb Jerry Lewis i Dean Martin) abans de retrobar Tony Curtis a la pel·lícula d'aventures, The Black shield of Falworth. Aquest mateix any, trenca el seu contracte amb la MGM i roda de nou amb Roy Rowland a la pel·lícula policíaca Rogue Cop.

Richard Quine li ofereix, el 1955, un dels seus papers més importants, amb la pel·lícula musical My sister Eileen amb Jack Lemmon. Roda igualment amb i sota la direcció de Jack Webb una pel·lícula desconeguda: Pete Kelly's Blues, on canta Peggy Lee i Ella Fitzgerald. Hi troba un dels seus millors papers, expressant tant la seva fantasia, el seu sentit del swing, la seva gràcia com l'extensió del seu registre dramàtic i emocional. L'any següent, on no participa més que en una sola pel·lícula Safari (amb Victor Mature), neix la seva primera filla, Kelly.

A la seva tornada al cinema, és davant de John Wayne a Jet Pilot de Josef von Sternberg, passa les seves Vacances a París (sota la direcció de Blake Edwards) amb, per tercera vegada, el seu espòs Tony; el retroba davant de Kirk Douglas a Els Víkings. El 1958, es fa dirigir per Orson Welles a Touch of Evil amb Charlton Heston, on el seu personatge és violat. Col·labora una última vegada amb Tony Curtis a la comèdia Who Was That Lady ? de George Sidney.

Consagració

[modifica]
Janet Leigh envoltada de les seves filles Kelly i Jamie Lee Curtis

1960 és l'any de la consagració. Alfred Hitchcock, el mestre del suspens, la contracta perquè interpreti, a Psicosi, el paper de Marion Crane, jove de destí tràgic que perd la vida en el transcurs d'una agressió. Amb quaranta-cinc minuts d'interpretació efectiva i l'escena de culte de la dutxa n'hi ha prou per atorgar-li el Globus d'Or a la millor actriu secundària i una nominació a l'Oscar. En les seves diferents entrevistes, l'actriu reconeix haver estat en situació de xoc quan va veure la pel·lícula. Des d'aleshores, ja no es pot dutxar.[4]

Els productors es van escandalitzats en principi amb la idea que Hitchcock matés una estrella comercial d'aquesta importància, tan de pressa i sobretot d'aquesta manera. L'enorme èxit de la pel·lícula els tranquil·litza, i Psicosi va crear un gènere.

Però aquest èxit és contrarestat per la mort del seu pare i el seu divorci amb Tony Curtis. La crisi que comença a sacsejar els grans estudis contribueix igualment al declivi de la seva carrera. Després d'haver tingut com a company el cantant Frank Sinatra per a la pel·lícula de suspens El missatger de la por, i haver interpretat una vegada més sota la direcció de George Sidney, en el musical Bye Bye Birdie, retroba Jerry Lewis per a Three on a Couch i roda amb Paul Newman i Lauren Bacall a la pel·lícula negra Harper, que es pot considerar com el seu últim gran paper en el cinema.

De 1970 a 2004

[modifica]

Janet Leigh és més difícil de veure a la pantalla gran, preferint dedicar-se a la televisió. En els anys 1970, no rodarà més que tres pel·lícules: One Is A Lonely Number i Night of the lepus (1972) així com Boardwalk (1979). Mentrestant, interpretarà un episodi de Columbo, Forgotten Lady (1975), on interpreta una actriu que torna i que perd la memòria - un dels més bonics cara a cara amb l'inspector, on rivalitza amb altres sòcies brillants de Peter Falk, com Anne Baxter o Faye Dunaway.

No rodarà més que la pel·lícula fantàstica Fog (1980) en el decenni dels anys 1980. En aquesta pel·lícula dirigida per John Carpenter, dona per la primera vegada la rèplica a la seva filla, Jamie Lee Curtis. Participarà en 7 sèries de televisió després de la pel·lícula, com S'ha escrit un crim o La Quarta Dimensió. Tornarà moltes vegades sobre les plates de rodatge de Psycho II (1983) i de Psycho III (1986) acompanyada d'Anthony Perkins. El novembre de 1990 presenta Psycho IV abans de la seva projecció a la televisió.

Fins vuit anys després no rodarà de nou una pel·lícula, Halloween 20 anys després, torna en la qual es troba una segona vegada al costat de la seva filla Jamie. El 2000, roda la seva última pel·lícula, la comèdia Bad Girls from Valley High.

Afectada d'una malaltia vascular, mor el diumenge 3 d'octubre de 2004 al seu domicili de Beverly Hills, a l'edat de 77 anys.

Escriptura

[modifica]

Va escriure també quatre llibres: les memòries There Really Was a Hollywood (1984), que van ser bestseller, i el llibre de no-ficció Psycho: Behind the Scenes of the Classic Thriller (1995). El 1996, publicà la seva primera novel·la, House of Destiny, sobre dos amics que forgen un imperi que canvia la història de Hollywood. A ran del seu èxit en publicà la seqüela The Dream Factory (2002).

Filmografia

[modifica]

Cinema

[modifica]
Any Títol Director Paper Notes
1947 The Romance of Rosy Ridge Roy Rowland Lissy Anne MacBean
If Winter Comes Victor Saville Effie Bright
1948 Lassie a les muntanyes de casa (Hills of Home) Fred M. Wilcox Margit Mitchell
Words and Music Norman Taurog Dorothy Feiner Rodgers
Act of Violence Fred Zinnemann Edith Enley
1949 How to Smuggle a Hernia Across the Border Jerry Lewis curt
Donetes (Little Women) Mervyn LeRoy Meg
The Red Danube George Sidney Maria Buhlen
The Doctor and the Girl Curtis Bernhardt Evelyn 'Taffy' Heldon
The Forsyte Woman Compton Bennett June Forsyte
Negoci de vacances (Holiday Affair) Don Hartman Connie Ennis
1951 Strictly Dishonorable Melvin Frank i Norman Panama Isabelle Perry
Angels in the Outfield Clarence Brown Jennifer Paige
Camí a Broadway (Two Tickets to Broadway) James V. Kern Nancy Peterson
It's a Big Country Charles Vidor Rosa Szabo Xenophon
1952 Just This Once Don Weis Lucille 'Lucy' Duncan
Scaramouche George Sidney Aline de Gavrillac de Bourbon
Fearless Fagan Stanley Donen Abby Ames
1953 Colorado Jim (The Naked Spur) Anthony Mann Lina Patch
Confidentially Connie Edward Buzzell Connie Bedloe
El gran Houdini (Houdini) George Marshall Bess Houdini
Walking My Baby Back Home Lloyd Bacon Chris Hall
1954 El príncep valent (Prince Valiant) Henry Hathaway Princess Aleta
Living It Up Norman Taurog Wally Cook
The Black shield of Falworth Rudolph Maté Lady Anne of Mackworth
Rogue Cop Roy Rowland Karen Stephanson
1955 El blues de Pete Kelly (Pete Kelly's Blues) Jack Webb Karen Stephanson
My Sister Eileen Richard Quine Eileen Sherwood
1956 Safari Terence Young Linda Latham
1957 Jet Pilot Josef von Sternberg Tinent Anna Marladovna Shannon/Olga Orlief
1958 Touch of Evil Orson Welles Susan 'Susie' Vargas
Els víkings (The Vikings) Richard Fleischer Morgana
The Perfect Furlough Blake Edwards Tinent Vicky Loren
1960 Who Was That Lady ? George Sidney Ann Wilson
Psicosi (Psycho) Alfred Hitchcock Marion Crane Globus d'Or a la millor actriu secundària
Pepe George Sidney Cameo
1962 El missatger de la por (The Manchurian Candidate) John Frankenheimer Eugenie Rose Chaney
1963 Bye Bye Birdie George Sidney Rosie DeLeon
Wives and Lovers John Rich Bertie Austin
1966 Kid Rodelo Richard Carlson Nora
Harper Jack Smight Susan Harper
Three on a Couch Jerry Lewis Dr. Elizabeth Acord
An American Dream Robert Gist Cherry McMahon
1967 Ad ogni costo Robert Gist Mary Ann
1969 Hello Down There Jack Arnold i Ricou Browning Vivian Miller
1972 One Is A Lonely Number Mel Stuart Gert Meredith
Night of the lepus William F. Claxton Gerry Bennett
1979 Boardwalk Stephen Verona Florence Cohen
1980 La boira (The Fog) John Carpenter Kathy Williams
1983 Psycho II Richard Franklin Cameo/flashback
1986 Psycho III Anthony Perkins Cameo/flashback
1990 Psycho IV Mick Garris Prseentació de la pel·lícula
1998 Halloween H20: 20 Years Later Steve Miner Norma Watson
2005 Bad Girls from Valley High John T. Kretchmer Sra. Witt

Televisió

[modifica]
  • 1975: Columbo: Temporada 5 de Columbo, episodi 1: Forgotten Lady (Sèrie TV): Grace Wheeler Willis

Premis i nominacions

[modifica]
Cerimònia Any Resultat Premi Categoria Film
Oscar 1961 Nominada Oscar Millor actriu secundària Psicosi d'Alfred Hitchcock (1960)
Premi Globus d'Or 1998 Guanyat Eyegore Award
Premi Globus d'Or 1961 Guanyat Globus d'Or Millor actriu secundària Psicosi d'Alfred Hitchcock (1960)

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 . Les llegendes del cinema - Leigh Janet (1927-2004)
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Biografia de Janet Leigh - a Internet Movie Database
  3. Carlisle v. Fawcett Publications, Inc., 201 Cal.App.2d 733
  4. . Documental The Making of 'Psycho de Laurent Bouzereau: L'escena de la dutxa