Janko Prunk
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 30 desembre 1942  (81 anys)Loka pri Zidanem Mostu (Eslovènia) (en)  | ||
| Ministre d'Afers Exteriors | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Residència | Ljubljana, Eslovènia | ||
| Nacionalitat | Eslovè | ||
| Religió | Catòlica Romana | ||
| Formació | Universitat de Ljubljana | ||
| Es coneix per | Història Moderna, Filosofia Política, Socialisme Cristià | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Història | ||
| Ocupació | polític, filòsof, sociòleg, professor d'universitat, periodista, historiador de l'edat moderna, historiador, traductor | ||
| Activitat | 1966 - | ||
| Ocupador | Ljubljana Universitat de Colònia Universitat de Ljubljana | ||
| Partit | Partit Democràtic Eslovè | ||
| Lloc web | www.jankoprunk.com | ||
.jpg)
Janko Prunk (30 de desembre, de 1942, Loka pri Zidanem Mostu municipi de Sevnica) és un historiador eslovè d'història moderna.
Prunk ha escrit sobre història moderna, la gènesi de formacions polítiques modernes, i la història de la filosofia social i política a Eslovènia. També ha escrit sobre la història de moviments polítics a Eslovènia des del segle xix fins a la Segona Guerra Mundial, especialment sobre el socialisme cristià eslovè i la història del nacionalisme eslovè. Prunk és membre de l'Institut d'Història Europea de Magúncia (Alemanya), i del Centre d'Estudis per a la Integració Europea a Bonn.
Educació
[modifica]Graduant en història i sociologia a la Universitat de Ljubljana, el 1966. El 1976, obtenia el seu doctorat amb una tesi sobre la relació entre el moviment socialista cristià eslovè i la Lliga dels Comunistes d'Eslovènia en el si del Front d'alliberament eslovè, tema controvertit a l'època. El 1984 i el 1988, Prunk obtingué beques de la Fundació Alexander Von Humboldt, fet que el permetia continuar els seus estudis a Colònia i Friburg. Més tard, treballà com a investigador a la universitat de friburg. Des de 1966 a 1995, col·laborava amb l'Institut per a la història moderna a Ljubljana, on és professor a la Facultat de Ciències socials de la Universitat de Ljubljana.[1]
Política
[modifica]Ha estat implicat també activament en política. Admirador de Jože Pučnik, Prunk s'unia a l'Oposició Democràtica D'Eslovènia després de la democratització del país. Era un membre actiu del Partit Democràtic Eslovè (conegut com a Partit social demòcrata eslovè entre 1989 i 2003). Entre 1992 i 1993, Prunk fou Ministre d'eslovens a fora d'Eslovènia i Minories Nacionals a Eslovènia al primer govern de coalició de Janez Drnovšek.[2]
Després de 1994, Prunk es retirà de política durant una dècada. Abans de les eleccions parlamentàries de 2004, feia campanya pel Partit Democràtic Eslovè. El 2005, era nomenat pel Ministre d'Assumptes Exteriors Dimitrij Rupel, com a president de la Comissió Històrica esloveno-croata,[3] formada pel Govern dels dos països.[4] Entre 2004 i 2008, fou president del Comitè intern del Partit Democràtic Eslovè per a Polítiques d'Educació. Dimitia el 2008 a causa de desacords sobre la política Governamental que afavoria universitats privades. Després d'abandonar el partit, es tornava molt crític amb el llavors primer ministre Janez Janša, a qui acusava de ser un "liberal amb tarannà autoritari, que aspira a ser un "Piłsudski eslovè".[5]
Després de les eleccions parlamentàries de 2008, Prunk explicava la seva decepció amb el Partit Democràtic Eslovè a conseqüència del gir neoliberal d'aquest. En l'opinió de Prunk, el partit es girava d'esquena als ideals d'estat de benestar que promulgava el seu fundador Jože Pučnik.[6] Prunk també criticava el tipus de lideratge carismàtic del president del partit Janez Janša, manifestant que aquest probablement es col·lapsaria si Janša dimitia.[7]
Publicacions
[modifica]Janko Prunk ha escrit vora 400 articles especialitzats, i 15 llibres, des de 1966. El seu llibre Breu història d'Eslovènia: Fons històric de la República d'Eslovènia,[8] és un dels més complets treballs en la història moderna d'Eslovènia.[9][10]
Obres
[modifica]- A brief history of Slovenia: Historical background of the republic of Slovenia. 1st. Ljubljana, Slovenia: Založba Grad, 1996-05-15. ISBN 961-9011929.[11]
- A brief history of Slovenia. 2nd, revised. Ljubljana, Slovenia: Založba Grad, 2000. ISBN 961-9011961.
- A brief history of Slovenia. 3rd, renewed. Ljubljana, Slovenia: Založba Grad, 2008-06-10. ISBN 978-9619244807.
- Die rationalistische Zivilisation[12] (en alemany). Bonn, Germany: Zentrum für Europäische Integrationsforschung, Rheinische Friedrich-Wilhelms-Universität, 2003. ISBN 3-936183260.
- Racionalistična civilizacija : 1776-2000[13][14] (en eslovè). 1st. Ljubljana, Slovenia: Mladinska knjiga, 2008. ISBN 978-9610106296.
Referències
[modifica]
- ↑ secció Personal a la Universitat de Ljubljana
- ↑ . [ http://www.vlada.si/en/about_the_government/former_governments/ Arxivat 2009-12-09 a Wayback Machine. Govern de la República d'Eslovènia des de 1992-1993]
- ↑ 5BbackPid%5D=141 segona sessió[Enllaç no actiu] de la comissió històrica esloveno-croata (2005)
- ↑ [zgodovinska komisija de Slovensko-hrvaska de http://www.dnevnik.si/novice/slovenija/154377: Dobri de predvsem Odnosi] a Revista Dnevnik, 2 de desembre de 2005 (eslovè)
- ↑ Janko Prunk, "Janez Jansa en njegova stranka po stirih letih na oblasti: L'État, c'est moi"!. Delo, 16 de setembre de 2008 (pàg. 5)
- ↑ . http://www.dnevnik.si/novice/slovenija/1042232576
- ↑ http://www.dnevnik.si/novice/slovenija/1042232576
- ↑ Slovenian Historia Arxivat 2008-12-31 a Wayback Machine. (finès)
- ↑ La creació de la República d'Eslovènia i el seu desenvolupament[Enllaç no actiu]
- ↑ [ http://splet02.izum.si/cobiss/bibliography?code=00375 Arxivat 2012-07-15 at Archive.is Cobiss] llista de bibliografia (eslovè)
- ↑ The Ellison Center Arxivat 2008-08-20 a Wayback Machine. for Russian, East European and Central Asian Studies
- ↑ ZEI discussion papers Bonn University
- ↑ Book article about Racionalistična civilizacija on RTV Slovenia, 9 November 2008
- ↑ Brief description about "Racionalistična civilizacija" on Mladinska knjiga website