Jardí Tuisi
| ||||
| Tipus | Jardí xinès  | |||
|---|---|---|---|---|
| Part de | Jardins clàssics de Suzhou (2000–) | |||
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Tongli (RP Xina) (en)  | |||
| ||||
| Característiques | ||||
| Superfície | Patrimoni de la Humanitat: 0,421 ha zona tampó: 1,531 ha | |||
| Lloc històric i cultural de la República Popular Xinesa | ||||
| Data | 2001 | |||
| Lloc component de Patrimoni de la Humanitat | ||||
| Data | 2000 (24a Sessió) | |||
| Identificador | 813-009 | |||
| Història | ||||
| Codi de catàleg | fifth list of major cultural sites protected at national level (en) : 284. | |||
El Jardí Tuisi (en xinès, 退思园; pinyin, Tuìsī Yuán), també traduït com Jardí de la Retirada i la Reflexió) és un destacat jardí xinès a Tongli, Wujiang, Jiangsu, Xina que, juntament amb altres jardins clàssics de Suzhou, va ser proclamat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2001.
Història
[modifica]El jardí va ser construït el 1885 per Ren Lansheng (任兰生), un oficial imperial que treballava a la província d'Anhui i que va ser acusat de corrupció. El nom del jardí (Tuisi) procedeix d'un vers de Zho Zhuan a les Cròniques de Zhuo Qiuming, «Lin Fu és realment un cavaller quan envia propostes, mostra lleialtat al seu país, quan es retira i reflexiona i esmena els seus errors».[1] També es diu que el nom procedeix d'una vella dita xinesa, segons la qual «lleial a la cort del rei amb un cor honest, necessita reflexionar sobre ell mateix quan es retira».[2] El jardí va ser dissenyat per Yuan Long (袁龙), un pintor de l'escola Wumen, que el va construir el 1885-1887.
Disseny
[modifica]El jardí té una extensió de 6.600 m². Està dividit entre una zona residencial a l'est i el pati principal amb jardí a l'oest, amb dos patis menors units a ell.[1]
Té en total 24 edificis, 28 tauletes i 12 esteles.[3] El grup d'edificis està unit amb el jardí pròpiament dit ubicat a l'est per una casa de convidats en forma de vaixell. El disseny del jardí és innovador en el fet que utilitza un eix est-oest, en lloc del tradicional eix nord-sud. L'esquema dels edificis col·locats al voltant de l'estany al pati principal utilitza l'estil "prop de l'aigua", en què els edificis es col·loquen darrere de la vora de les aigües i manté elevat el nivell d'aquestes. Aquesta part del jardí rep el nom de "Jardí flotant sobre l'aigua". L'estany és l'element central i els elegants edificis l'envolten, entre ells el cridaner "Pont celestial" que és en realitat una galeria doble, una mica estrany en les regions al sud del Yangtsé; i a la cantonada nord-oest, es troba un pavelló que permet veure des de dalt la totalitat del jardí.[4]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Yuan, 2004
- ↑ «The Retreat and Reflection Garden in Suzhou». Arts.cultural-china.com. Arxivat de l'original el 9 de març de 2016. [Consulta: 28 novembre 2015].
- ↑ «Suzhou Retreat & Reflection Garden». Julius, de Mildchina. Arxivat de l'original el 2015-12-08. [Consulta: 28 novembre 2015].
- ↑ Mildchina.
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Yuan (袁), Xuehan (学汉); Gong Jianyi. The Classical Gardens of Suzhou (苏州古典园林). CIP, 2004, p. 217. ISBN 7-214-03763-7. Arxivat 2009-11-25 a Wayback Machine.
- Terebess LLC. «The Retreat and Reflection Garden», 24-06-2004. [Consulta: 2009].
Enllaços externs
[modifica]