Jardins del Doctor Pla i Armengol

Jardins del Doctor Pla i Armengol
Tipus	jardí públic
Localització
Entitat territorial administrativa	Horta-Guinardó (Barcelonès), Barcelona i el Guinardó (Barcelonès)
Localització	Av. Verge de Montserrat 114-132
	41° 24′ 57″ N, 2° 10′ 14″ E / 41.415924°N,2.170496°E
Característiques
Superfície	3,6 ha
Història
Creació	1930
Activitat
Com arribar-hi	Avinguda Mare de Déu de Montserrat, 114-132

Els jardins del Doctor Pla i Armengol estan situats al districte d'Horta-Guinardó de Barcelona. Es troben en una finca anteriorment de titularitat privada que acollia l'Institut Ravetllat-Pla, un centre d'investigació contra la tuberculosi fundat el 1919 pel doctor Ramon Pla i Armengol i el veterinari Joaquim Ravetllat i Estech. La casa i els jardins de la finca, d'estil noucentista, van ser dissenyats el 1930 per l'arquitecte Adolf Florensa. Els jardins es van obrir al públic en 2019,^[1] amb la casa reconvertida en el Museu Núria Pla.^[2]

Història

Ramon Pla i Armengol (Alentorn, 1880 - Ciutat de Mèxic, 1956) va ser un metge especialista en bacteriologia i malalties infeccioses. Especialitzat en el tractament de la tuberculosi, va treballar al Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona i va ser un dels creadors del Patronat de Catalunya creat per a la lluita contra aquesta malaltia, així com de l'Institut Ravetllat-Pla (amb el veterinari Joaquim Ravetllat i Estech). Dedicat també a la política, el 1917 va ingressar al Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE). El 1932 es va passar a la Unió Socialista de Catalunya (USC), amb la qual va aconseguir l'acta de diputat a les eleccions generals de 1936. Després de la Guerra Civil es va exiliar a Mèxic, on va fundar Edicions Minerva i la Borsa del Metge Català a Mèxic. Va tornar a Barcelona el 1948.

Els actuals jardins es corresponen amb la finca de l'antic Institut Ravetllat-Pla. Fundat el 1919, va tenir la seva primera seu a Salt, localitat natal de doctor Ravetllat, fins que a la mort d'aquest en 1923 es va traslladar a Barcelona. A la Ciutat Comtal va tenir diverses seus, fins que el 1927 el doctor Pla va adquirir una finca del Guinardó coneguda com Els Seminaris o Casa Fitona, i va encomanar a l'arquitecte Adolf Florensa la construcció de la casa i el disseny dels jardins, que va finalitzar el 1930. Pla i Ravetllat van investigar l'etiopatogènia de la tuberculosi i va desenvolupar una teoria no avalada per les institucions mèdiques oficials, basada en els cavalls que tenien a la finca. Van crear dos productes contra la tuberculosi, el sèrum i la hemoantitoxina Ravetllat-Pla, anomenats popularment «sang de cavall». Davant la falta de suport oficial van fabricar i comercialitzar aquests productes de forma privada.^[3]

Durant la Guerra Civil la casa va servir de refugi per al Govern d'Euzkadi a l'exili.^[3]

Des de 1940 es va fer càrrec de la institució Núria Pla Montseny (1916-2011), filla del doctor Pla i fundadora de la Fundació Ramon Pla i Armengol. Va continuar amb l'activitat de laboratori fins a 1980. En 1989, amb l'obertura de la ronda del Guinardó, que va afectar part de la finca, va donar la mateixa a l'Ajuntament de Barcelona, la cessió es faria efectiva després de la seva mort. El 2009 va donar l'arxiu de l'Institut a la Unitat d'Història de la Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona. Morta el 2011 sense descendència, poc abans de la seva defunció va redactar un nou testament on va llegar el seu patrimoni a la Fundació Pla i Armengol. Després d'un litigi entre l'Ajuntament i la Fundació, el 2015 es va acordar crear un museu amb la col·lecció de la doctora, format per 800 peces de mobiliari, pintura, escultura i orfebreria, gestionat per la Fundació sota la titularitat del consistori, amb una rehabilitació de jardí a càrrec de l'Ajuntament.^[3]

Els jardins van ser inaugurats el 15 de desembre de 2019 per l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, després d'una rehabilitació que va comportar un cost de 8,6 milions d'euros. Colau va recalcar en el seu discurs que aquests jardins eren una peça clau del corredor verd Ciutadella - Collserola, un projecte que pretén comunicar diversos espais verds de la ciutat per connectar mar i muntanya i facilitar la migració de la flora i la fauna entre els diferents espais naturals de l'entorn urbà.^[4]

Descripció

Els jardins tenen una extensió de 36.718 m². El seu centre neuràlgic és la casa i jardins noucentistes de l'antic Institut Ravetllat-Pla, que incloïa un conjunt d'escultures repartides pels jardins, safareigs i pèrgoles. Després de la rehabilitació del conjunt es van incloure a més una zona infantil, un amfiteatre, un mirador, un Centre de Treball de Parcs i Jardins, uns horts urbans, basses amb substrats naturals i diverses peces de mobiliari urbà: 55 bancs, 40 cadires i 16 pedres de formigó per seure al sotabosc.

L'espai s'estructura en tres sectors diferenciats: el jardí noucentista; la zona dels antics estables, on s'ha instal·lat un amfiteatre, una plaça verda, un mirador i una zona de jocs infantils; i l'espai sud-est, on es troben els horts urbans i els espais per a la promoció de la biodiversitat, d'accés restringit.

L'antic jardí noucentista estava dividit també en diversos sectors: el jardí d'entrada, presidit per una font monumental amb una figura de Venus; el jardí-bosc, poblat d'oliveres; el jardí domèstic, a la façana posterior de la casa, que incloïa un jardí-hort i una font noucentista; i el jardí corporatiu, enfront de la porta dels antics laboratoris, que inclou l'estàtua d'un cavall, el signe distintiu de l'activitat de l'Institut. Les principals espècies vegetals de l'antic jardí eren els garrofers, els tarongers, les oliveres i la vinya.^[5]

Del conjunt del parc en destaca l'edifici de l'antic Institut Ravetllat-Pla, de 2.500 m², construït en estil noucentista per Adolf Florensa el 1930 i catalogat com Bé Cultural d'Interès Local a l'any 2000 (número de registre 7230-I). Es troba enfront de l'entrada principal del recinte, per l'avinguda de la Mare de Déu de Montserrat. La porta a la finca està formada per una reixa de ferro forjat flanquejada per dos pilars amb gerros amb flors de pedra i, a banda i banda, dues portes i dues finestres de arc de mig punt. La casa té planta amb forma de T i consta de planta baixa, un pis i golfes, amb coberta a doble vessant. La façana principal té una porta d'arc de mig punt adovellat, flanquejada de finestres allindanades amb reixa de ferro forjat. Al primer pis hi ha una galeria de tres arcs de mig punt amb columnes dòriques, mentre que als costats s'obren dues finestres amb la llinda decorat amb un arc conopial en relleu. A les golfes hi ha un òcul. La façana es remata amb un coronament mixtilini resseguit per una motllura llisa sobre la qual s'aixequen 5 gerros amb flors de pedra.^[3]

Adossat a la façana hi ha un altre cos perpendicular a aquesta, amb planta baixa i tres pisos, cobert a quatre vessants. Té una façana orientada cap al jardí domèstic, amb una porta d'arc de mig punt emmarcada per dues columnes dòriques i quatre parells de finestres d'arc de mig punt. Al centre del primer pis hi ha un balcó amb barana abalaustrada i una porta adintellada emmarcada per dos pilastres amb mènsules i un frontó triangular amb el timpà buit. Està flanquejat per quatre finestres dobles, com en el pis inferior. Al segon pis es troba una galeria amb barana abalaustrada i columnes que sostenen un entaulament; els extrems es rematen amb uns pilars que suporten un frontó. En l'últim pis hi ha una terrassa amb barana abalaustrada i pilars amb boles de pedra, amb portes d'arc de mig punt. Prop de la casa hi ha unes cavallerisses amb naus de planta rectangular amb teulada a doble vessant.^[3]

De jardí noucentista cal remarcar el conjunt d'escultures que l'adornen, de què sobresurt la Font de la Venus de Fréjus , dissenyada per Adolf Florensa el 1930. Presenta un petit estany polilobulat i un edicle amb un nínxol central amb l'escultura de Venus i rematat per un frontó amb una petxina, així com dues ales laterals de forma còncava i rematades amb volutes i gerros de pedra, separades del cos central per columnes faixades. L'estàtua de Venus és una còpia de la Venus de Fréjus (Museu del Louvre), d'un estil derivat de Fídies, probablement de l'escultor Cal·límac. La còpia va ser realitzada pels Tallers Lena, una empresa fundada per l'italià Alberto Lena dedicada a la reproducció d'estàtues de l'antiguitat.^[6] Hi ha també una altra font enfront de la façana posterior de la casa, amb un estany de forma octogonal en el centre s'alça sobre un pedestal una columna amb dues tasses rematada per un angelot amb un dofí a les mans, còpia d'una obra d'Andrea del Verrocchio.^[4] Del conjunt escultòric cal destacar també el Monument a Ramon Pla i Armengol , situat a prop de l'anterior font, format per un monòlit amb una placa amb l'efígie de l'homenatjat, al centre d'un banc semicircular de terracota rematat en els laterals amb unes figures de lleons alats. Hi ha també una estàtua d'una figura femenina al costat d'una gerra que es desborda, un aiguadera, còpia de la Nimfa de la Petxina d'Antoine Coysevox. Completen el conjunt una escultura d'un cavall i una altra de tres faunes infants, així com diversos gerros de terracota tipus Mèdici amb relleus d'estil grec.^[4]

Biodiversitat

Durant el procés de rehabilitació de los jardins es van plantar un centenar d'arbres de vint espècies i uns 112.000 arbusts de 140 espècies diferents.^[7] També es van habilitar quatre basses d'aigua com a «refugi de fauna», per fomentar la biodiversitat (ocells, insectes, amfibis). Amb el mateix propòsit es va col·locar una caixa per ratpenats.^[8] D'altra banda, es van plantar 33 horts urbans, gestionats pels veïns, amb una superfície total de més de 3.200 m² i una àrea de cultiu de 1.215 m².

El conjunt de biodiversitat dels jardins presenta diferents hàbitats: els bancals agrícoles de l'antic Institut, format principalment per garrofers (Ceratonia siliqua), oliveres (Olea europaea) i tarongers (Citrus sinensis), així com un prat d'espècies herbàcies i arbustives com la camamilla (Matricaria chamomilla), l'espernallac (Santolina chamaecyparissus) i el timó blanc (Teucrium polium), unes espècies que desperten l'interès d'ocells i insectes pol·linitzadors com el verderol (Carduelis chloris), l'Abella de la mel (Apis mellifera) i la papallona reina (Papilio machaon). El bosc mediterrani, compost principalment per alzinars i pinedes, així com matolls com brolles, garrigues i màquies, amb un sotabosc d'espècies com l'arboç (Arbutus unedo), el marfull (Viburnum tinus), la vidiella (Clematis flammula), l'estepa blanca (Cistus albidus), el llentiscle (Pistacia lentiscus), la ginesta blanca (Retama monosperma) i el garric (Quercus coccifera), que fomenten la presència d'ocells com el pit-roig (Erithacus rubecula), el raspinell comú (Certhia brachydactyla), la mallerenga carbonera (Parus major), la merla (Turdus merula), el tudó (Columba palumbus) o el tallarol de garriga (Sylvia cantillans). Ambients humits, que inclouen espècies arbòries com el lledoner (Celtis australis), el pollancre (Populus nigra) i la sarga (Salix eleagnos), arbustives com l'arç blanc (Crataegus monogyna), el sanguinyol (Cornus sanguinea), l'aloc (Vitex agnus-castus ), i herbàcies com la salicària (Lythrum salicaria) i el lliri groc (Iris pseudacorus), així com ocells, amfibis i insectes com la cuereta blanca (Motacilla alba), la libèl·lula emperador (Anax imperator) i el tòtil (Alytes obstetricans). I un jardí de plantes aromàtiques, que inclou l'espígol (Lavandula angustifolia), la sàlvia (Salvia officinalis), la sempreviva (Helichrysum stoechas), la menta (Melissa officinalis), el romaní (Rosmarinus officinalis) i la farigola (Thymus vulgaris), entre altres, que afavoreixen la presència d'abelles i papallones, així com petits rèptils com la sargantana marró ( Podarcis liolepis).^[9]