Vés al contingut

Jaume Agustí i Milà

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJaume Agustí i Milà

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1817 Modifica el valor a Wikidata
Sant Andreu de Palomar (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
Mort1905 Modifica el valor a Wikidata (87/88 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciójurista Modifica el valor a Wikidata

Jaume Agustí i Milà (Sant Andreu de Palomar 1817 ? - 1905) fou doctor en teologia i jurisprudència i batxiller en Filosofia i Lletres, assolint el càrrec de degà de la catedral de San Juan (Puerto Rico), d'on fou desterrat acusat de carlí,[1] i en 1876 li fou aixecat el desterrament,[2] i es jubilà en 1886.[3] A la seva mort va deixar totes les seves propietats a la Casa Asil de Sant Andreu de Palomar.[4]

Publicacions

[modifica]
  • El Ancora del coadjutor: manual razonado y completo teorico-practico, eclesiastico-civil de procedimiento parroquial[5]
  • El Masonismo condenado por la doctrina católica.[6]

Referències

[modifica]
  1. Gómez Acevedo, Labor. Sanz, promotor de la conciencia separatista en Puerto Rico (en castellà). Editorial Universitaria, 1974, p.263. 
  2. Inventario de la serie de hacienda de Puerto Rico. Ministerio de Cultura, Dirección General del Patrimonio Artístico, Archivos y Museos, Subdirección General de Archivos, 1979, p.456. 
  3. Inventario de la serie de hacienda de Puerto Rico. Ministerio de Cultura, Dirección General del Patrimonio Artístico, Archivos y Museos, Subdirección General de Archivos, 1979, p.550. 
  4. «Ruta pel barri de Tramuntana de Sant Andreu – Fundació Casa Asil de Sant Andreu de Palomar». [Consulta: 8 febrer 2023].
  5. Milà, Jaume Agustí i. El Ancora del coadjutor: manual razonado y completo teorico-practico, eclesiastico-civil de procedimiento parroquial (en castellà). la Compañia de Impresores y Libreros, 1862. [Enllaç no actiu]
  6. Milà, Jaume Agustí i. El Masonismo condenado por la doctrina católica (en castellà). Impr. Religiosa y Científica del Heredero de Pablo Riera, 1878.