Jaume Alguersuari i Tortajada
(2007) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | (ca) Jaume Alguersuari i Tortajada 2 abril 1950 (74 anys) Barcelona |
Activitat | |
Ocupació | pilot de motociclisme, periodista, empresari, editor |
Nom de ploma | Jaume Alguersuari Sr. |
Esport | motociclisme de velocitat resistència (motociclisme) |
Família | |
Fills | Jaume Alguersuari |
Pare | Francesc Alguersuari Duran |
Germans | José María Alguersuari Tortajada |
Carrera esportiva | |||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Nacionalitat | Catalunya | ||||||||||||
Temporades | Dècada de 1970 | ||||||||||||
Marques | Montesa, Derbi | ||||||||||||
Palmarès en velocitat | |||||||||||||
C. Eur. Resis. | 1 (1972, 250cc) | ||||||||||||
| |||||||||||||
C. d'Esp. Res. | 1 (1972, 250cc) | ||||||||||||
Bol d'Or | 1 (1972, 250cc) | ||||||||||||
24H Montjuïc | 1 (1972, 250cc) | ||||||||||||
Activitat professional | |||||||||||||
Negocis | Fundador de la revista Solo Moto, dinamitzador esportiu ("inventor" del trial i enduro indoor entre d'altres) i organitzador d'esdeveniments. Propietari del Grup Alesport |
Jaume Alguersuari i Tortajada (Barcelona, 2 d'abril de 1950) és un expilot de motociclisme català i un dels principals empresaris editorials i organitzadors d'esdeveniments esportius del món del motor. Ha estat fundador, entre altres, de la revista Solo Moto (setmanari de referència pel que fa a la motocicleta) i del Grup Alesport, integrat per diverses empreses a través de les quals organitza importants competicions de motociclisme i automobilisme.
Alguersuari ha estat considerat l'"inventor" del trial indoor i de l'enduro indoor, dues disciplines motociclistes creades per ell del no res a Barcelona (en el primer cas, amb la col·laboració dels dos expilots de trial Pere Pi i Joan Bordas).[1]
El seu fill, el pilot de Fórmula 1 Jaume Alguersuari, s'ha fet tan popular que ara a ell se'l coneix com a Jaume Alguersuari pare o Jaume Alguersuari sènior.
Trajectòria esportiva i empresarial
[modifica]Jaume Alguersuari començà a competir durant la dècada de 1970 en curses de velocitat i resistència, tant a nivell estatal com internacional, aconseguint puntuar en dos Grans Premis en la categoria dels 50cc, com a semi-oficial de Derbi. El 1972, formant parella amb el preparador de motocicletes Miguel Escobosa a bord d'una Montesa 250cc Blitz, guanyà les 24 Hores de Montjuïc i el Bol d'Or a Le Mans en categoria de 250 cc,[2] aconseguint de passada els respectius Campionats d'Espanya i d'Europa.[3][4] Durant uns anys obtingué també bons resultats al campionat d'Espanya de velocitat, especialment en cilindrades petites (fou, per exemple, subcampió d'Espanya de 50cc).
Alguersuari alternà la seva carrera esportiva amb la feina de periodista especialitzat en motociclisme, redactant articles per a la revista Motociclismo i els diaris El Mundo Deportivo i La Vanguardia.[5] El 1975, juntament amb el seu germà Josep Maria fundà la revista de motociclisme Solo Moto,[6] inicialment editada per Garbo Editorial però pocs anys després embrió del seu imperi editorial amb seu a Barcelona, Grupo Alesport. El grup abasta, entre altres empreses, a RPM Racing, entitat organitzadora dels primers esdeveniments de trial indoor i d'enduro indoor de la història, així com del campionat d'automobilisme World Series by Renault, les etapes espanyoles del Ral·li Dakar i fins i tot la Marató de Barcelona.[7]
Barem de puntuació de 1969 a 1987:
Posició | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 |
Punts | 15 | 12 | 10 | 8 | 6 | 5 | 4 | 3 | 2 | 1 |
(Ids. Grans Premis | Llegenda) (Curses en negreta indiquen pole; curses en itàlica indiquen volta ràpida)
Any | Categoria | Equip | 1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | Punts | Posició |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1973 | 50cc | Derbi | BDR | NAT 7 |
YUG | DTT | BEL | SWE | ESP | 4 | 16è | |
1975 | 50cc | Derbi | ESP 7 |
BDR | NAT | DTT | BEL | SWE | FIN | YUG | 4 | 18è |
Referències
[modifica]- ↑ Pi, Pere. «133. L'Indoor Solo Moto». A: No tinc 200 anys. Les vivències de Pere Pi. Barcelona: Autoeditat (Service Point), juliol 2012, p. 189-192. ISBN 9788461590353.
- ↑ «36ème BOL D'OR» (en francès). racingmemo.free.fr. [Consulta: 14 gener 2012].
- ↑ Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. «La dura Resistencia». A: Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC, 1998, p. 243. ISBN 84-920886-5-6.
- ↑ Alguersuari, Jaume «El último Bol d'Or» (en castellà). SOLO MOTO Treinta. Alesport S.A. [Barcelona], núm. 22, 15-11-1984, p. 36-41, 92.
- ↑ «La historia reciente según Solo Moto» (PDF) (en castellà). programaempresa.com. Alesport, 26-06-2007. [Consulta: 7 març 2013].
- ↑ «Què fan els periodistes quan no fan de periodistes?». grn.es. [Consulta: 14 gener 2013].
- ↑ Campos, Carlos. «Entrevista con Jaime Alguersuari, presidente Grupo Alesport,» (en castellà). managingsport.com, 06-03-2010. Arxivat de l'original el 27 de novembre 2012. [Consulta: 14 gener 2012].
- ↑ «J. Alguersuari» (en anglès). motogp.com. Arxivat de l'original el 4 de març 2016. [Consulta: 20 juny 2011].
- Bibliografia
- «Entrevista: Jaime Alguersuari» (en castellà). Infor. Real Federación Española de Automovilismo, 2002, pàg. 10-13 [Consulta: 15 novembre 2011].
Enllaços externs
[modifica]- Persones vives
- Persones relacionades amb el motociclisme a Catalunya
- Pilots catalans del sud de motociclisme de velocitat
- Pilots de Derbi
- Pilots de Montesa
- Campions d'Europa de motociclisme de velocitat
- Campions d'Espanya de resistència
- Guanyadors de les 24H de Montjuïc
- Pilots de motociclisme barcelonins
- Periodistes esportius barcelonins
- Empresaris barcelonins contemporanis
- Editors barcelonins contemporanis