José María Alguersuari
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (es) José María Alguersuari Tortajada  10 desembre 1945 (79 anys)Sabadell (Vallès Occidental) | ||
| Residència | Sabadell | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | fotoperiodista | ||
| Art | Fotografia | ||
| Família | |||
| Pare | Francesc Alguersuari Duran | ||
| Germans | Jaume Alguersuari i Tortajada | ||
| Parents | Jaume Alguersuari, nebot | ||
| Premis | |||
| Lloc web | josemariaalguersuari.com | ||
José María Alguersuari (Sabadell, 10 de desembre de 1945) és un fotoperiodista català.[1]
| « | JMª Alguersuari és el fundador d'una branca del fotoperiodisme creatiu que no exisita abans d'aparèixer ell | » |
| — Oriol Maspons[2] | ||
Biografia
[modifica]
Va iniciar-se en la professió de molt jove, als catorze anys, ajudant el seu pare Francesc Alguersuari, també fotògraf, realitzant fotografies per a cobrir esdeveniments esportius.[3] Pertany a la generació de fotògrafs de la dècada del 1960, en la qual també es van iniciar Joan Colom i Colita. Va publicar les seves primeres fotos de motociclisme el 1959 a diaris com El Noticiero Universal, Diario de Barcelona i El Mundo Deportivo, dedicant-se ja plenament als esports de motor durant tota lla dècada de 1960;[4] va obtenir el seu primer carnet de premsa el 1961.[3] Com a fotoperiodista esportiu va destacar perquè va ser el primer a deixar de banda els teleobjectius curts per fer-ne servir un de 300 mil·límetres el 1975.[5][3] Va dedicar la meitat de la seva vida professional als esports i l'altra al reportatge periodístic. Més endavant, va passar per camps com la publicitat i la moda amb el promotor Paco Flaqué, realitzant treballs a França, Itàlia, i Algèria entre 1970 i 1974.[6]
L'any 1975 va fundar, juntament amb el seu germà Jaume la revista Solo Moto.[7] El 1978 va començar a treballar com a fotògraf especialitzat a El Periódico de Catalunya. Entre 1983 i 2007 va treballar a l'equip del Magazine de La Vanguardia, on va dur a terme la seva especialització fotogràfica i va esdevenir cap de fotografia, dedicant-se a fer reportatges fotogràfics arreu del món.[8]
Obra
[modifica]Durant la seva carrera va cobrir actes de tota classe, com el Mundial de futbol de l'Argentina 1978, els Jocs Olímpics d'estiu Seül 1988,[3] els de Barcelona 1992, el seguiment dels cosmonautes Manarov i Titov a finals de la dècada de 1980, la caiguda del mur de Berlín el 1989,[3] el centenari de la Torre Eiffel l'any 1989, a més de diversos reportatges sobre els Estats Units (Nova York, Woody Allen, terratrèmol de San Francisco de 1989), Hong Kong o el Regne Unit, entre d'altres. És considerat com el pioner en una branca especialitzada del fotoperiodisme, tant pel que fa a la tècnica com a la composició,[2] i un precursor pel que fa a la modernitat de la fotografia esportiva a l'estat espanyol.[9]
Ha col·laborat en revistes com Interviú, Expresión, Guerini Sportivo, Don Balón, Champión, Geo, Historia y Vida i en editorials com Plaza & Janés, Salvat, Lumberg, Planeta, i ha sigut jurat en diversos concursos fotogràfics, entre els quals destaquen el FotoPres (1984 i 1989), els Premis Natura del Consell d'Europa i el Mejor Foto de La Vanguardia. Obra seva es troba en diversos fons, entre els quals destaca el fons d'art del Comitè Olímpic Internacional a Lausana.
Publicacions
[modifica]Ha publicat diversos llibres sobre fotografia:
- 1977 - El llibre de la Diada (Galaxis, 1977)[10]
- 1991 - Montjuïc la Montaña encantada (Lumberg, 1991) amb textos de Màrius Carol[11]
- 1987 - Barcelona Paso Universal (coautor) (Tisa, 1987)
- 1994 - El deporte en España (comissari) (Lumberg, 1994)
- 1995 - Álbum de Fotografía Práctica (Planeta, 1995)[12]
- 2006 - Barcelona desde el Aire (Planeta, 2006)
- 2007 - Diarios de Fotografía...y alguna motocicleta (Produccions Editorials de la Imatge, 2007)[13][14]
Exposicions rellevants
[modifica]- 1984 - III Jornades universitàries de Madrid
- 1988 - Fotografia en el viaje (La Caixa) (col·lectiva)
- 1988 - La prensa en Barcelona (Palau de la Virreina) (col·lectiva)
- 2000 - Introducció a la història de la fotografia a Catalunya (MNAC) (col·lectiva)[15][16]
- 2003 - Barcelona per la Pau. Ajuntament de Barcelona (col·lectiva)
- 2022 - Teia - El nen de les fotos
Premis i reconeixements
[modifica]- 1965 - 1r Premi Real Federació Motociclista Espanyola
- 1985 - Premi Gaziel de fotoperiodisme (Generalitat de Catalunya)[17]
- 1988 - Focsa a la Millor Expressió Gràfica
- 1990 - Premi Mejor Foto 1990. (Mundo Deportivo)[18]
- 1990 - Premi Mejor Fotógrafo de España (Premi dels lectors. Revista Foto)
- 1992 - 3r Premi Foto Gran Prix
- 2007 - Premi Or de la Society for News Design (SNDE) a la millor foto periodística de premsa.[19]
Referències
[modifica]- ↑ Así trabajan los maestros, Enciclopedia Planeta de la Fotografía.
- ↑ 2,0 2,1 Merino, Juan Carlos «Un diccionario enciclopédico traza un mapa para recorrer 3 siglos de fotografia». La Vanguardia, 22-04-2003, p.36.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 3,4 JMA. «José María Alguersuari». A: Oliva María Rubio (dir.). Diccionario de fotógrafos españoles. Del siglo XIX al XXI (pdf) (en castellà). Madrid: Ministerio de Educación, Cultura y Deporte - La Fábrica, 2013, p. 030. ISBN 978-84-15691-09-9 [Consulta: 24 novembre 2021].
- ↑ «La 3a subida en cuesta a Montserrat». Mundo Deportivo, 10-07-1961.
- ↑ «El Canvi professional». Annals del Periodisme Català, Juliol-Desembre 1990.
- ↑ Julio César Iglesias. El deporte en España: 1939 - 1992. Lunwerg, 1992. ISBN 978-84-7782-212-7 [Consulta: 7 maig 2013].
- ↑ «Què fan els periodistes quan no fan de periodistes?». grn.es. [Consulta: 14 gener 2013].
- ↑ VÁZQUEZ, Nália, Lo que no hagan los demás. Repaso a la trayectoria de JM Alguersuari.
- ↑ «Un número 1 que comparte lo que sabe». Revista Photo, 12-1995.
- ↑ «El llibre de la diada - fitxa» (en castellà). Catálogo de la Biblioteca Nacional de España. [Consulta: 24 novembre 2021].
- ↑ Màrius Carol; José María Alguersuari Montjuïc: la muntanya encantada. Lunwerg, 1991. ISBN 978-84-7782-169-4 [Consulta: 7 maig 2013].
- ↑ José María Alguersuari. Álbum de Fotografía Práctica: 120 Fotos de Vida Cotidiana, Paisajes, Deportes y Retratos Comentadas Por Su Autor. GeoPlaneta, Editorial, S. A., 1 juny 1995. ISBN 978-84-08-01491-1 [Consulta: 11 maig 2013].
- ↑ José María Alguersuari. Diarios de fotografía-- y alguna motocicleta. Produccions Editorials de la Imatge, 2007. ISBN 978-84-936021-0-9 [Consulta: 7 maig 2013].
- ↑ «Deporte y Periodismo en estado puro». El Mundo Deportivo, 04-10-2007.
- ↑ Introducció a la història de la fotografia a Catalunya Arxivat 2004-10-25 a Wayback Machine. ISBN 84-7782-683-8
- ↑ Juan Naranjo. Introducció a la història de la fotografia a Catalunya (ed. rústica). Generalitat de Catalunya, 1 abril 2000. ISBN 978-84-7782-685-9 [Consulta: 7 maig 2013].
- ↑ «Tres trabajos publicados por la Vanguardia, premi Gaziel». La Vanguardia, 16-05-1085.
- ↑ «Alguersuari refuerza la saga». El Mundo Deportivo, 03-02-1991, p.44.
- ↑ «Semàfor Verd». La Vanguardia, 24-11-2007, p.35.
