Vés al contingut

Jaume Balagueró i Bernat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJaume Balagueró i Bernat

(2021) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement2 novembre 1968 Modifica el valor a Wikidata (56 anys)
Lleida Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciódirector de cinema, guionista Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0049371 Allocine: 32414 Allmovie: p275446 TCM: 539271 TMDB.org: 54525 Modifica el valor a Wikidata


Jaume Balagueró i Bernat (Lleida, 2 de novembre de 1968) és un director de cinema català especialitzat en pel·lícules de terror.

Biografia

[modifica]

Nasqué a Lleida el 2 de novembre de 1968 i es traslladà amb la seva família a Barcelona l'any 1971. Estudià Ciències de la comunicació, i després d'una breu carrera com a periodista, va estudiar a l'escola de cinema d'Hèctor Faver a Barcelona, decidint dedicar-se al cinema professionalment.

De 1991 a 1995 va publicar i dirigir el fanzine Zine shock: revista de cine oscuro y brutal.[1]

Carrera filmogràfica

[modifica]

Després d'haver rodat en vídeo els curtmetratges El niño bubónico (1991) i La invención de la leche (1993), va dirigir Alicia, el seu primer curtmetratge en cel·luloide, amb el qual es va gruaduar. El curt va causar una gran impressió al Festival de Cinema de Sitges i se'n va emportar el premi al millor curtmetratge. També li va suposar una col·laboració amb DDT, una revista d'efectes especials que acabaria esdevenint la més important de l'Estat.

El seu segon curt, Días sin Luz, sense tenir el ressò de l'anterior, va permetre al públic conèixer les capacitats del nou director.

Balagueró va debutar com a director de llargmetratges amb Els sense nom (1999), basada en una novel·la de Ramsey Campbell. La pel·lícula va ser presentada en múltiples festivals de cinema d'arreu del món, recollint diversos premis entre els quals destaca el Premi a la millor pel·lícula del Festival Fantasia (el festival més important de cinema fantàstic d'Amèrica del Nord).

Tres anys més tard, Balagueró va retornar a Fantasia amb Darkness (2002), la primera que el director català va rodar en anglès. Els drets de la pel·lícula van ser adquirits pels estudis Miramax, que van produir una versió molt esbiaixada de l'original que es va poder veure a les sales de cinema estatunidenques a partir del desembre de 2004.

La tercera pel·lícula de Balagueró, Fràgils, es va estrenar el 2005, després d'haver co-dirigit un documental de música rock anomenat OT: la película (2002). Fràgils és una història de fantasmes protagonitzada pels actors Calista Flockhart i Richard Roxburgh.

El 2006, Balagueró va participar en el projecte televisiu Películas para no dormir, un remake homònim de la macabra sèrie televisiva de Narciso Ibañez Serrador, emesa els anys 1966–67 amb una breu resurrecció el 1982. Películas para no dormir està formada per sis capítols de temàtica de terror dirigits per diferents directors de Catalunya, a més d'Álex de la Iglesia i Mateo Gil.

El 2007, Balagueró va iniciar els treballs de rodatge de REC, la seva quarta pel·lícula[2] que seria més tard seguida per REC 2 (2009).

Pel seu thriller Mentre dorms (2011)[3] Balagueró va comptar amb la interpretació de Luis Tosar.[4]

El 2012 Va fer un cameo en el programa d'humor català Crackòvia.

El 2013 es va estrenar [REC] Apocalypse.[5] A més ja té escrit el guió de REC 3 Gènesi.[6]

Filmografia

[modifica]
Any Pel·lícula
2022 Venus
2021 Way Down
2017 Musa
2014 Inquilinos
2013 REC 4
2011 Mentre dorms
2010 Miedo
2009 REC 2
2007 REC
2006 Para entrar a vivir
2005 Fràgils
2002 Darkness
2002 OT - La película
1999 Els sense nom
1995 Días sin luz
1994 Alícia

Premis

[modifica]
  • 1994: Premi al millor curtmetratge al Festival de Cinema Fantàstic de Sitges pel curt Alicia
  • 1999: Premi a la millor pel·lícula europea al Festival de Cinema Fantàstic de Sitges pel llargmetratge Els sense nom
  • 2007: Premi al millor director al Festival de Cinema Fantàstic de Sitges per la pel·lícula REC
  • 2012: Premi Gaudí al millor director per Mentre dorms

Notes i referències

[modifica]
  1. «Zine shock al catàleg bibliogràfic de la Filmoteca de Catalunya».
  2. «Third 'REC' Teased After Successful Box Office Weekend». (anglès)
  3. «Jaume Balagueró's Flatmate Finds Its First Roomie». (anglès)
  4. «Luís Tosar To Become Jaume Balagueró's First Flatmate». (anglès)
  5. «Spanish-language Thriller 'Flatmate' Retitled to 'Sleep Tight'». (anglès)
  6. «'Rec' Directors Return for Not One, But TWO Sequels!!!». (anglès)

Enllaços externs

[modifica]